Els riscos d’aquesta reducció del terreny naturals de filtració –que poden traduir-se en perills reals– els corren les espècies animals i vegetals (“totes aquelles espècies que puguin notar un cert desequilibri en el seu entorn són desplaçades o directament sentenciades”), però també els humans, el que viuen al fons de vall, sobretot: “En zones urbanes amb poc terreny de filtració l’aigua s’entolla més i els embornals no l’acaben absorbint amb prou eficiència si hi ha, per exemple, una ploguda intensa”. “Cada vegada hi ha més ciment, més carreteres que no permeten que l’aigua de la pluja s’infiltri directament”, fa veure Turu, que parla de “desequilibris en l’ecosistema” per aquesta mossegada urbanística a l’entorn natural. Per això, precisament, és tan important “la reserva de prats i camps on directament es pugui filtrar l’aigua, més enllà de ser crucial per a l’agricultura i per mantenir l’equilibri entre l’entorn natural i la zona urbana”.
La gerent d’Andorra Recerca + Innovació, Marta Domènech, també una de les ponents amb què es va comptar a la sessió de debats del novembre passat, ha remarcat la utilitat d’aquesta trobada impulsada per la SAC perquè permet “posar a l’abast de la ciutadana la recerca, potenciar el talent i posar-lo en contacte”. “Som un país de muntanya i, encara que no trobem que l’aigua sigui un bé tan escàs, sí que ho és una mica”, ha afegit Domènech durant la presentació del recull. La gerent d’AR+I ha subratllat que la gestió –per part de tots: actors públics i privats– és fonamental per evitar que esdevingui, precisament, un bé escàs. Discutir sobre aquest element ha de permetre relacionar-nos millor amb l’aigua, convertir-la en un recurs sostenible i conscienciar: com fer que l’aigua ‘s’entengui’.
Comentaris