L’actuació és la primera que s’executa després de l’actualització, l’any passat, del pla d’ordenament forestal de la parròquia. El document va permetre analitzar l’estat dels boscos lauredians i determinar les zones on era més urgent intervenir. El bosc dels Feners va quedar fixat com una de les primeres prioritats per la proximitat dels habitatges i per la continuïtat de la massa forestal en direcció a la Rabassa i Naturland.
“L’objectiu és treure massa forestal i eventual combustible que hi pogués haver en cas d’incendi, però sobretot prioritzar el creixement d’altres espècies d’arbres que canviïn el mosaic del bosc”, ha explicat el cònsol major, Cerni Cairat. La intenció és reduir progressivament el predomini dels pins i facilitar el desenvolupament de roures, alzines i altres arbres més resistents al foc.
Els treballs no consisteixen, per tant, en una tala generalitzada ni en una substitució immediata dels arbres. S’han retirat principalment pins joves, malalts o menys vigorosos i part del boix que competeix amb les espècies que ja creixen de manera natural al sotabosc. Al mateix temps, s’han conservat els brots de roure, alzina i cirerer bord perquè guanyin espai durant els pròxims anys.
Segons el responsable de la direcció facultativa dels treballs, Esteve Tor, l’actuació aprofita l’evolució natural que ja presenta el bosc. “Allà on veiem que s’estan implantant aquestes espècies caducifòlies, les potenciem en detriment del pi”, ha assenyalat. Tot i que continuen sent combustibles, els roures i les alzines no cremen amb tanta rapidesa com l’associació formada pel pi roig i el boix.
La intervenció permet crear una franja de protecció o de tampó entre Juberri i la zona de la Rabassa. En cas d’incendi, la reducció de la densitat dels pins i la diversificació de la vegetació haurien de trencar la continuïtat del combustible, alentir l’avanç de les flames i facilitar la tasca dels equips d’extinció.
“Aquestes actuacions també serveixen per autoprotegir les urbanitzacions”, ha remarcat Cairat. El cònsol ha advertit que els boscos de la zona presentaven una elevada densitat de pins i que, sense cap mena de gestió, un incendi podria generar “un problema greu”.
Tor ha apuntat que la Rabassa és un dels punts crítics de Sant Julià per la seva topografia més suau i per la important afluència de persones que concentra Naturland. A diferència dels vessants més abruptes, on el foc tendeix a avançar muntanya amunt, en aquesta zona podria propagar-se d’una manera menys condicionada per l’orografia. Per això, el pla considera prioritària la protecció d’un espai que té un ús social i turístic molt elevat.
L’actuació també pretén millorar la salut i la biodiversitat del bosc. Les restes vegetals més petites no es retiren, sinó que es trossegen i s’escampen sobre el terreny perquè retornin nutrients al sòl i serveixin de refugi per a micromamífers i altres espècies. “Anem a favor de la biodiversitat”, ha defensat Tor, que considera que els roures i les alzines representen una fase més evolucionada de l’ecosistema forestal de la zona.
Cairat ha recordat que l’augment actual de la massa forestal està relacionat amb l’abandonament progressiu de l’extracció de fusta i d’altres activitats tradicionals. Aquesta pèrdua de gestió ha fet que els boscos creixin amb una elevada densitat i amb un fort predomini del pi roig, una espècie especialment combustible.
Cal recordar que el comú lauredià va destinar 20.000 euros a la gestió forestal durant el 2025 i aquest any ha elevat la partida fins als 60.000. La voluntat és continuar augmentant les aportacions pressupostàries anuals i donar continuïtat a unes actuacions que Cairat considera una “assignatura pendent” de la parròquia.
Les intervencions dels pròxims anys continuaran avançant des de Juberri cap a la zona de la Rabassa i els entorns de Naturland. El pla també identifica futures actuacions als boscos de Francolí, Canòlic i altres punts de la parròquia. La zona treballada aquest any forma part de les actuacions previstes durant els primers cinc o sis anys del document.
Tor ha advertit que la continuïtat serà indispensable perquè la gestió tingui efectes reals. “Hi ha molta superfície per tractar i això requereix molt esforç, tant de mitjans personals com econòmics”, ha exposat. El responsable de la direcció facultativa considera que actualment hi ha recursos suficients, tot i que els incendis registrats aquest estiu han augmentat la sensibilitat i la urgència amb què els comuns afronten aquests treballs.
Comentaris (4)