El projecte de candidatura nacional a Reserva de la Biosfera va començar a caminar el 2022 de la mà del ministre Jordi Gallardo i la legislatura següent, Casal va heretar-lo. Els treballs de preparació, fets juntament amb Andorra Recerca + Innovació, es van anar allargant fins a completar un dossier de més de 600 pàgines. Ara bé, la iniciativa va topar amb el posicionament d’Escaldes, que fins ara no havia accedit a fer arribar a la Unesco la carta de suport que es demanava per part del set comuns.
El fet de poder tirar endavant la candidatura ha fet que des del Govern s’hagi volgut agrair la feina feta per tothom que hi ha pres part. Igualment, sobre el model de governança, ha explicat que es planteja en un marc de cooperació entre administracions, sectors econòmics, comunitat científica i societat civil. “No creem una nova administració ni es modifica les competències de les institucions existents, sinó que reforça la coordinació i la col·laboració entre els diferents actors del país”, ha defensat.
Per aconseguir-ho, es definirà un full de ruta compartit que permeti impulsar accions de conservació, desenvolupament sostenible i sensibilització ambiental, aprofitant principalment els recursos i les estructures ja existents.
I és precisament aquest canvi de plantejament en la governança el que ha permès desencallar una qüestió que semblava impossible de reconduir. Casal ha detallat que abans d’acabar l’estiu es van reprendre les converses “i vam trobar l’encaix”. Així, ha indicat que tenen el compromís que el comú farà el tràmit necessari en un ple i “trametrà la carta pel projecte”. Això seria durant els mesos d’octubre o novembre, quan s’obrirà un període de revisió i aclariments que permet presentar esmenes al dossier. De cara al desembre es preveu la fase d’avaluació de la candidatura, que probablement inclourà una visita per part d’experts, i posteriorment, s’anunciarà la decisió.
RECONEIXEMENT D’UN MODEL
Segons el ministre de Medi Ambient, entrar a formar part de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera permetria reconèixer un model que promou “l’equilibri entre la conservació dels valors naturals i culturals, el desenvolupament sostenible i la recerca”.
El projecte posa en valor alguns dels principals actius naturals i patrimonials d’Andorra, com els parcs naturals de Sorteny i del Comapedrosa, la Vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco, i el conjunt de paisatges que configuren la identitat ambiental i cultural del país. Per al Govern la candidatura representa una oportunitat per reforçar el posicionament internacional del Principat com a referent en “sostenibilitat, qualitat de vida i gestió responsable dels recursos naturals”. L’abast de la reserva inclou la totalitat del territori andorrà, estructurat en zones nucli corresponents als parcs naturals, una zona tampó que afavoreix la connectivitat ecològica i la zona de transició que comprèn els nuclis habitats i les activitats econòmiques del país.