La proposta, engegada el 2022 pel llavors ministre Jordi Gallardo, la va heretar en la següent legislatura el ministre de Medi Ambient actual, Guillem Casal. Tal com ja havia explicat l’Altaveu, els treballs de preparació de la candidatura han anat tirant endavant i el ministeri, juntament amb Andorra Recerca + Innovació, va elaborar un dossier de més de 600 pàgines per poder-lo entregar a la Unesco.
Per tal d’aconseguir la declaració a nivell nacional, calia fer arribar a l’organisme internacional el dossier acompanyat de les cartes de suport dels set comuns. Una fita que no s’ha arribat a completar perquè Escaldes mai l’ha entregat. Com ja s’ha anat explicat, no és que hi estiguin en contra, però no acaben de veure clara la proposta.
Així havent renunciat el 2022, el 2023 i el 2024 a presentar la candidatura, es va seguir treballant per si al setembre del 2025 es podia aconseguir. Però tampoc. Escaldes ha mantingut el seu posicionament, segons s’ha confirmat des de la corporació, amb dubtes sobre la zonificació i també amb l’òrgan de governança -l’experiència amb la comissió de gestió de la vall del Madriu els fa ser especialment prudents-.
Fonts properes a Govern han lamentat la situació i han reiterat que s’han fet esforços per resoldre els dubtes existents i acontentar el comú escaldenc, amb reunions presencials i fins i tot, una exposició per part del ministre davant la junta de govern. Res d’això ha servit i per tant, sense el suport d’Escaldes s’ha optat per no presentar la candidatura a la Unesco, ja que s’hauria perdut la condició de candidatura nacional.
Així les coses, es reconeix que ara mateix és difícil que es pugui arribar a materialitzar el projecte, si bé no es descarta del tot tenint en compte que el Govern ho veu amb bons ulls i que tot el treball tècnic està fet i resta només la carta del comú d’Escaldes.
Comentaris