En l’escrit, signat pel titular de Medi Ambient, Guillem Casal, es fa un repàs exhaustiu de les mesures adoptades els darrers anys en el marc de l’estratègia contra el canvi climàtic i altres mesures per assegurar que Andorra tindrà prou energia i aigua en el futur. Pel que fa al primer punt, un dels eixos que es consideren importants és l’impuls de les plaques fotovoltaiques, que han viscut un boom els darrers anys. Es defensa que, en gran part, es deu a diferents mesures adoptades com ara la creació d’un carnet per a professionals que s’encarreguin d’instal·lar aquests ginys o la digitalització dels processos administratius per demanar els permisos necessaris.
Govern treu pit de l’increment d’instal·lacions fotovoltaiques, exponencial des del 2024: s’ha passat de les 71 registrades a 466 i, pel que fa la potència, d’1,96 megawatts a 15,20
A banda, es recorda que s’ha licitat “un concurs nacional per a la concessió administrativa de la implementació de sistemes de producció d’energia elèctrica mitjançant fonts d’energies renovables als edificis de l’administració general”. S’apunta que s’han rebut ofertes i que “es troba actualment en fase de valoració tècnica per fer-ne l’adjudicació, i té en compte més d’una trentena d’edificis públics i una potència total instal·lada de 4,7 megawatts, fet que permetria produir uns 5 gigawatts/hora anuals, equivalents a prop de l’1% de la demanda elèctrica nacional.
“Els gràfics posen de manifest l’evolució del nombre d’instal·lacions fotovoltaiques des del 2013 fins a l’actualitat, amb un creixement exponencial els darrers cinc anys, fins a arribar a un total de més de 450 d’aquesta tipologia”, assegura el ministre en la resposta. Així, més concretament, s’ha passat de les 71 registrades a 466. És a dir, s’han multiplicat per sis. I encara més fort ha estat el creixement de la potència instal·lada. Ara hi ha 15,20 megawatts, pels 1,96 de fa cinc anys. Això permet impulsar la producció elèctrica nacional, que és del 23% del consum.
L’objectiu, recorda Casal, és que aquest percentatge vagi pujant fins a un 33% el 2030 i al 50% el 2050. I en aquesta meta és clau un altre projecte: el parc eòlic del Maià, que s’assegura que “esdevindrà una fita història en la producció d’energia al país, comparable a la construcció de la central hidroelèctrica de FHASA als anys trenta del segle passat”. Des de l’executiu, es defensa les bondats de la futura instal·lació que, no es pot oblidar, ha aixecat una certa oposició entre alguns col·lectius ecologistes.
Des de l’executiu s’afirma que “el futur parc eòlic també permetrà incrementar la sobirania energètica, reduir la dependència de l’exposició a l’hora d’adquirir energia elèctrica als mercats internacional, diversificar les fonts de producció i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle”. Així, s’afirma que s’evitarà entre 4.900 i 6.400 tones de diòxid de carboni anuals. A banda, s’entén que “el sistema d’aerogeneradors permetrà optimitzar l’ocupació del sòl, ja que tindrà una ràtio de 140 metres quadrats per cada megawatt instal·lat”. Aquesta seria “molt més baixa” que la que tindria qualsevol instal·lació fotovoltaica, que és de 5.000 metres quadrats per cada megawatt.
En la resposta, es recorda que, actualment, “l’energia elèctrica produïda al país i injectada a la xarxa és d’aproximadament 128 gigawatts per hora anuals, de la qual el 72,25% és d’origen hidràulic, el 12,4% prové de la valorització energètica de residus, el 9,3% és d’origen fotovoltaic i el 6%, de centrals de cogeneració”. Això suposa prop del 23% de la demanda, com s’ha indicat anteriorment.
LLEI DE L’AIGUA, A PUNT
Sobre un altre recurs clau, l’hídric, Casal explica que s’està ultimant la nova llei de l’aigua. Es tracta, ha remarcat, “d’una línia estratègica” per al departament i s’apunta que “hem tingut l’oportunitat de compartir aquests treballs amb el conjunt de grups parlamentaris i de comuns, així com amb diversos actors al voltant de l’ús d’aquest recurs, i reprendrem aquests contactes a l’inici del 2026, abans d’entrar el text a tràmit parlamentari”. El futur text “té com a objectius establir una gestió i planificació integral i sostenible dels recursos hídrics, declarar l’aigua com a bé de domini públic, adaptar la normativa a la Directiva europea marc de l’aigua i aplicar els principis d’eficiència i sostenibilitat, amb la repercussió dels costos derivats del subministrament, ús i depuració de l’aigua, la preservació dels ecosistemes aquàtics i l’adaptació a les condicions futures de disponibilitat d’aigua”.
En la resposta, també es posen en relleu altres accions fetes des del Govern en aquests àmbits. És el cas del pla Renova per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis. Des del 2011, es recorda, s’han atès més de 3.300 sol·licituds. Enguany, torna a estar dotat amb dos milions d’euros.
Pel que fa a la gestió del sòl, es recorda que hi ha una comissió específica per analitzar la modificació de la legislació sobre urbanisme amb la introducció, entre altres, dels resultats dels estudis de càrrega parroquials. També es posa sobre la taula el projecte del primer parc natural nacional, que agafarà terrenys de Canillo i Ordino. “Aquest nou espai protegit ens permet doblar la superfície de terreny sota figures de conservació i poder superar l’objectiu d’assolir el 30% de la protecció del territori en l’horitzó 2030”, s’indica. També es treballa en plans de recuperació d’espècies en perill d’extinció, amb un pressupost compromès de prop d’1,5 milions fins al 2029.
Comentaris