Un dels objectius que té l’Agreda és, segons ha indicat el seu president, Francesc Zamora, és buscar noves vies per al tractament de residus “i trobar més circularitat”. S’ha estat buscant als voltants “quins exemples es fan a l’entorn i quins són d’èxit”. El principal problema d’aquesta opció, però, és la petita quantitat que genera Andorra i, a més, que haver de traslladar aquests materials sigui sostenible econòmica i ecològicament. “Hem vist alguns que, en aquest cas, l’escala que es requeria no era assimilable per nosaltres”, ha explicat Zamora.
“L’associació té un límit, i el que pot fomentar és que es facin estudis al respecte, però qui ho ha de tirar endavant són les empreses”
En aquest sentit, el director de la CEA i gerent de l’Agreda, Iago Andreu-Sotelo, ha remarcat que està tot en una fase força inicial. “L’associació té un límit, i el que pot fomentar és que es facin estudis al respecte, però qui ho ha de tirar endavant són les empreses”, ha indicat. Malgrat això, Zamora ha explicat que aquestes alternatives poden ser tant per residus que ja es tracten des del país (o fora), com aquells que actualment no entren dintre del circuit de reciclatge, com pugui ser el material tèxtil. Un punt a tenir en compte, però, és la feina prèvia que s’hauria de fer abans de traslladar el residu cap a un altre punt, “s’han de conèixer els valors i, sobretot, quantificats amb els impropis, que són els que obliguen a fer triatge”.
16 càpsules per saber què se’n fa dels residus
Aquest coneixement de què fan els gestors de residus s’ha vist plasmat en 16 càpsules de vídeo que ha preparat l’Agreda i la CEA. “Hi ha una part de la nostra tasca que és molt desconeguda”, ha remarcat Zamora. Ha insistit molt, però, que no es tracta d’una forma de conscienciar ni d’educar, sinó de mostrar la tasca i allò que la població no sap sobre el que es fa amb certs materials. “Són vídeos simples i purament informatius, no tenen cap funció pedagògica, que possiblement correspon més amb la tasca del ministeri de Medi Ambient”, ha assenyalat Zamora.
Es difondran a través de RTVA, i cadascun dels vídeos se centra en un tipus de residu. Andreu-Sotelo ha explicat que hi ha “alguns més coneguts, com el paper i el cartró, o la matèria orgànica, però també se’n mostren altres i que tenen un tractament específic”. Alguns exemples són els carnis, els ois vegetals, la ferralla o els perillosos, “que no són perillosos si se’n fa una bona gestió”. D’aquesta manera, es mostra que al país hi ha una planta de triatge de plàstic.
Un dels objectius principals és que s’entengui per què es fa la gestió que es fa dels residus. Per exemple, perquè hi ha molts que s’exporten fora, com el cartró o el plàstic. Andreu-Sotelo ha remarcat que al país és impossible tancar el cercle. Malgrat això, ha explicat que “la tendència actual passa per una visió circular de l’economia i és important que tots plegats prenguem consciència de la necessitat que els residus es minimitzin i permeti retornar les matèries primeres al circuit”.
Comentaris (3)