Segons indica Calvó a la seva resposta escrita, seria necessari un canvi de sistema de recollida per un que sigui més eficient. En aquest sentit, fa referència a “millorar les fraccions de residus recollits selectivament en relació amb els residus generats i incrementar el percentatge de residus urbans reciclats”. Per tant, la ministra fa palès al seu escrit que s’ha de replantejar la forma en què actualment s’està portant aquest àmbit. Fa uns mesos, de fet, Calvó ja va acudir a una reunió de cònsols per tal de plantejar un sistema únic a totes les parròquies.
El motiu principal de la necessitat d’aquest canvi, segons s’assenyala, seria que actualment, i segons la conclusió arribada a la Comissió de Coordinació i Desenvolupament del Pla Nacional de Residus, “hi ha poc marge de millora”. En aquest sentit, s’especifica que “s’ha arribat a un topall en la recollida de residus urbans”. És a dir, que amb el sistema actual, no es pot ampliar el percentatge amb el qual actualment s’està treballant. Calvó apunta que “la ràtio de contenidors per habitant és alta, les dades de reciclatge de residus són favorables i estan en línia amb les dels països europeus més avançats”.
Segons indica la ministra al desglossament de les dades del reciclatge de l’any 2019, que ha fraccionat en diferents tipus de material, el percentatge de reciclatge se situava al 48%, sent “un salt qualitatiu molt important en la gestió”. Per exemple, dintre de totes les especificacions, Calvó assenyala el canvi d’una planta de triatge manual, com encara es feia al 2019, per una equipada amb lectors òptics que ha permès un procés més eficient. Però, possiblement, la xifra més destacada de totes les que es nomenen és la de la recollida de residus de matèria orgànica, i que tenia per objectiu el 10%. Tal com indica, fa tres anys es va generar una quantitat estimada de 10.578 tones, de les quals es van recollir selectivament 1.198. Per tant, aquesta xifra deixa veure que el percentatge va ser de l’11%, complint ja així amb la meta establerta.