Martí o el discurs d’orientació reconvertit en la fulla de serveis en l’hora dels adéus

• El cap de Govern repassa la feina feta en el seu últim suposat parlament per fixar les línies estratègiques de l’acció política de l’executiu que té poc d’estratègia i menys d’acció
• Després de 165 minuts de monòleg, el principal anunci és que s’acabarà el vial lauredià per 8,5 dels més de 31 milions que inicialment havia de costar l’obra i que hi haurà ‘Núvol’ no ‘The Cloud’
• El mandatari governamental defensa amb fermesa però sense ‘proves’ la constitucionalitat de les lleis de transferències i competències i evidencia la voluntat de DA de tirar pel dret sí o sí
• El màxim responsable de l’executiu adverteix que “fora de l’acord (amb la UE) no ens quedarem” i recorda que és essencial per poder tenir accés a una entitat d’ultima prestació monetària
• L’oposició en ple retreu al líder de DA que s’hagi limitat a fer un repàs d’actuacions fetes o de projectes que porten anys al calaix i que no hagi parlat ni de la CASS o de la política d’habitatge 

Justificar la constitucionalitat de la reforma competencial i de transferències, reclamar la necessitat de l’acord amb la Unió Europea, anunciar un vial de Sant Julià de mínims, deixar constància que ‘The Cloud’ passa a dir-se el Núvol (i que els lauredians tindran un túnel de Roquefort) i poca cosa més. Això sí, 165 minuts de balanç i comiat. Perquè el suposat discurs d’orientació política del cap de Govern, Toni Martí, i ho va remarcar també l’oposició en ple, va semblar més un resum de la feina feta abans d’anar-se'n cap a casa que no pas un veritable catàleg de línies d’actuació. Almenys, no pas d’una actuació ferma, decidida i conscient d’on va. Martí, en la seva aportació davant l’hemicicle, tot iniciant el curs polític, no va aportar res de nou. O gairebé res. El màxim responsable de l’executiu va fer un llarguíssim exposat de qüestions, en moltes ocasions, supèrflues. I en altres, poc concretes i ja sabudes. Va ser una síntesi poc sintètica amb alguns apunts (de poca) qualitat. I no va ser fins a la pàgina gairebé cinquanta, o més, d’un escrit llegit de setanta pàgines que es va referir a la polèmica dels darrers dies, la de la suposada inconstitucionalitat de les lleis de transferències i competències que l’executiu vol que el Consell aprovi el 5 d’octubre. Sí o sí. Perquè Martí va evidenciar que no es pretén fer ni un pas enrere per molt que qui ha advertit del cop de daga a la Constitució que s’està executant sigui un jurista del prestigi de Miguel Àngel Aparicio. Als taronges els importa un rave segons què quan es tracta de tirar endavant el que a ells suposadament els va bé. “El Govern està convençut de la constitucionalitat (dels textos) i estarà en disposició de presentar els informes pertinents que ho avalen.” Paraules de Martí. Una part de la bancada opositora, per exemple el líder parlamentari del PS Pere López, va deixar clar que cal un estudi de fons i acurat. Res d’un petit informe justificatori. I difícilment aquest pugui arribar abans de divendres, quan teòricament acaba el termini d’esmenes. Josep Pintat, el líder liberal, va evidenciar, també, que el seu grup té molt poques ganes de presentar batalla. Va insinuar en declaracions a RTVA el president de Liberals d’Andorra que els textos es poden tunejar via esmenes. Martí, que abans de referir-se plenament a la polèmica generada per l’estudi encarregat pel comú de Sant Julià ja hi havia ofert unes pinzellades, va insistir, com a justificació, que el fet que l’Estat pugui disposar de terrenys comunals sense que els comuns puguin oposar-se al que s’hi pretengui fer és necessari per poder construir equipaments tan poc grats com un heliport. O per posar-hi una escola. O per poder tirar endavant les polítiques mediambientals o energètiques que el Govern demòcrata té en ment. El màxim responsable governamental va deixar clar que la reforma de l’encaix institucional va més enllà de les dues lleis que s’estan tramitant al Consell i que es construeixen sobre la base de l’acord firmat amb els comuns l’abril del 2014. L’encara totpoderós líder taronja va venir a dir que la Constitució avala els altres criteris que la nova llei de transferències preveu -Aparicio assegura que no perquè la Carta Magna imposa que els altres criteris han de ser proporcionals per a totes les parròquies i els que figuren al text que s’està debatent no ho són- i va assegurar que gràcies al topall fixat els darrers exercicis en relació als diners que es transfereixen a les corporacions parroquials s’ha pogut, en part, equilibrar els comptes estatals alhora que els comuns també endreçaven els seus. I encara més, que està “convençut” que els nous mecanismes de repartiment de diners permetran aixecar algunes de les reserves que encara es mantenen en relació al compliment de la Carta Europea de l’Autonomia Local. Au!

L’FMI, condició necessària però no suficient

El màxim responsable del gabinet ministerial, entre glop d’aigua i puntada de peu a la llengua, res fora de l’habitual, va enllaçar les transferències i les competències amb Europa. Passant, això sí, pel Fons Monetari Internacional (FMI). Va assegurar Martí que l’FMI és “condició necessària” per la credibilitat de l’economia i el sistema financer del país, però va recordar que aquesta institució no és un últim prestador que és el que realment necessita el país. I aquí és on el cap de Govern va començar a refermar la necessitat indefugible d’arribar a un acord amb la Unió Europea. “Tancant la porta a Europa no hi haurà cap oportunitat” a l’últim prestador i a moltes altres coses. Martí va fer la cantarella de sempre: que pactar amb Brussel·les és necessari perquè els joves puguin treballar, estudiar o fer negocis lluny del Principat. “Fora de l’acord no ens quedarem”, va reblar Martí abans de convidar obertament Liberals d’Andorra a afegir-se al pacte d’Estat. Martí, que això sí, va admetre sense embuts que era el seu darrer debat d’orientació política, va assegurar que l’acord amb la UE es tancarà a nivell de negociació a finals de la legislatura i va recordar que Brussel·les “no s’ha mostrat insensible a les particularitats” andorranes. És a dir, a la transitòria per al tabac que no va detallar però que va donar per fet que hi seria. L’obertura d’una ambaixada a Berlín va ser un dels anuncis del cap, que va justificar la decisió recordant que amb la sortida de la UE del Regne Unit l’eix francoalemany serà més fort que mai i que la legació de Brussel·les no es pot despistar anant de tant en tant a la capital germànica malgrat que en matèria de diplomàcia, com en altres matèries, “hem de fer més amb menys” i caldrà “desdoblar esforços”. Martí va optar, almenys en el discurs inicial -caldrà veure el debat d’aquest dijous- per un to relativament conciliador i fins i tot benèvol. Va agrair la tasca de l’exministre Jordi Alcobé, la feina d’Andorra Telecom o el tarannà mostrat pel liberal Ferran Costa al capdavant de la comissió legislativa d’Educació, per exemple. Es va posar en molts moments melancòlic quan va parlar de la seva generació -era quan més es va notar que allò era un comiat i no un convit al debat amb propostes reals-, del que han fet i han deixat de fer, dels consellers que ho són ara però que han escalfat cadira anys i panys. I etcètera, etcètera i etcètera. Va reconèixer el llegat heretat però no es va estalviar d’assegurar que els millors del món mundial hauran fet “les reformes més profundes i sistemàtiques” dels últims temps. I pels segles dels segles. Però que clar, tot i fer molt, “no hem sabut fer veure l’impacte” que, suposadament, la feina feta ha tingut.

Eventuals, sanitat i medi ambient

El primer tram del discurs va centrar-lo en qüestions boniques però estèrils per falta de propostes concretes. Que si la cohesió social, que si la societat inclusiva, que si les garanties que tothom forma part de l’Andorra del present… Va parlar de la llei per acollir refugiats sirians, i només sirians i puntualment i més de dos anys després d’anunciar-la, o del fet que es trauran a concurs vint places eventuals més del sector de l’educació per fer-les fixes. En l’argot ‘bartumeuista’, de Jaume Bartumeu, això seria el ‘moment caixa de galetes’. Va parlar de reconèixer la formació adquirida a través de l’experiència per part d’aquells que no van poder estudiar al seu dia o d’una futura llei d’ocupació. A les acaballes de la legislatura Martí encara insisteix en la regulació de mesures sindicals i patronals ja que les actuals “no acaben de funcionar”. Evidentment, res no va dir que aquests textos, suposadament, ja estaven cuinats, com a mínim, el mandat passat, amb un DA amb majoria per donar i per vendre i imposar, per exemple, la regulació de l’avortament. Ups, no, d’això no se’n parla. Com no es parla d’habitatge o de prestacions socials o de la CASS, van recordar, per exemple, Pere López o el representant d’SDP Víctor Naudi. Dos dels punts on més es va aturar Martí va ser en la reforma de la sanitat “que ja ha començat” i en les polítiques de medi ambient i sostenibilitat. Paraules, paraules, paraules. Reglaments hospitalaris, un reglament per regular l’atenció integrada (allò del metge referent o de capçalera, més o menys) o el reglament de la cartera de serveis. Tampoooooc se n’ha parlat mai. Hi havia una tal Cristina Rodríguez avui ambaixadora feliç a París que ja en parlava no com a ministre taronja, no. Com a ministra de Bartumeu. Va fer una minipinzellada en relació a la policia per tornar a insistir, sense fer escarafalls, sobre la unitat antiterrorista. Que s’ha de reforçar i es podrà fer amb la dotació de més personal per al cos. No va reconèixer el cap que va fer volar coloms quan va anunciar la creació de la mateixa però sí que ha demanat “perdó” si mai algú va entendre que estava jugant “amb la seguretat ciutadana”. Després vindria el capítol verd, aquell que demostra que Sílvia Calvó i el seu equip es creuen el que pretenen i no escatimen esforços en posar-ho per escrit. Allò que el cap llegeix tal qual i tal dia farà un any. Reducció d’emissions de CO2, més independència energètica, més cogeneració… Això, per això és necessita la llei de competències i com que es necessita segur que no es vulnera la Constitució. I si es vulnera… que no, que no es vulnera. Que ho diu el catedràtic Martí. Ah!, sí, hi haurà també productes agrícoles artesans d’Andorra. És a dir, carn i patates de la terra. I vi. I una aposta decidida pel turisme de compres i el turisme cultural com a eines per desestacionalitzar. Martí, catxis, ha parlat del “llegat històric” i ha assegurat que “no el tenim en bones condicions”. Per tant, ha insistit en què cal una ferma defensa del patrimoni cultural. No ha explicat el màxim responsable de l’executiu si això passa per enderrocar antigues casernes de bombers, per fer rases sense els preceptius estudis arqueològics o buidar de contingut un edifici tan simbòlic com el de Sud Radio per tal de fer-hi un centre d’alt rendiment esportiu en altura. També ha anunciat la incorporació de més inspectors de treball -¿potser per recol·locar Enric Riba?- per aturar immobles que esdevenen allotjaments turístics de forma il·legal i noves inversions amb visió estratègica com ‘El Núvol’. Ja no és ‘The Cloud’. Per tant, no se’n sap res més que es farà i que Andorra Telecom té els “recursos suficients” per dur-lo a terme. Aquí ha estat quan ha enviat records a Jordi Alcobé i la feina feta per les dues principals parapúbliques. L’antiga STA i FEDA.

El ‘rebaixat’ vial de Sant Julià

Llavors ha virat el mandatari governamental cap a Sant Julià per assegurar que “l’any que ve s’acabarà el vial”. És a dir, s’hauran adjudicat els dos trams que falten si es té en compte el projecte original. Però “amb modificació del projecte”. Martí, Toni, ha recordat que els dos trams actualment ja en funcionament van costar 37,5 milions. I que la previsió era gastar uns 31 milions d’euros més amb els dos trams que queden pendents. Però no. El replantejament demòcrata farà que hi hagi un estalvi d’uns 22 milions i tot plegat s’executarà per 8,5 milions. No ha dit com. ¿Potser pintant de taronja lliscant l’avinguda ‘Roquefort’ i la Francesc Cairat? I don’t know. I en Martí tampoc no ho sap. I si ho sap, davant els parlamentaris no ho ha explicat. I abans d’encarar la reforma de l’administració -carrera professional, incentius, formació i mobilitat més finestreta única, conceptes gairebé tan novedosos i moderns com la no-destral neolítica comprada per Internet-, Martí ha mostrat el seu ple convenciment que l’aeroport de la Seu serà el primer que funcionarà permetent els aterratges amb el sistema del GPS. Segurament, pensaran molts, el GPS que aquest dimecres el cap de Govern no ha acabat d’activar. Perquè tot sovint ha semblat que no acabava de saber on anava. Això o és que feia volar coloms, que també deurà ser una especialitat que es podrà practicar o des de l’aeroport d’Andorra-la Seu o des de l’heliport. Sense més detalls. Perquè Martí ha encarat la recta final -passava ja de les dues hores de monòleg- per parlar d’allò que mantenia més expectants a la majoria de persones -poques malauradament- que estaven pendents del discurs. Competències i transferències. I Europa. Martí s’ha acomiadat, perquè és el que ha fet, amb un parlament marca de la casa. Parlar per no dir res, o molt poc.

Imatges: ANA