L’‘oblit’ del ‘cas Valora’ arriba al Tribunal Constitucional

El gener farà tretze anys que es va intervenir l’ara ja desapareguda gestora de capitals i l’afer continua sense jutjar-se: des de fa 27 mesos la Batllia no ha adoptat cap decisió

-
-
El ‘cas Valora’ roman ‘guardat’ en un calaix de la Batllia. O això sembla. Des de fa 27 mesos la Batllia no adopta cap decisió sobre un afer que el proper gener complirà tretze anys. Davant la inactivitat judicial, una de les poques clientes afectades per l’escàndol de la gestora de capitals, ara ja desapareguda, que manté la lluita perquè s’aclareixin els fets ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) perquè es reconegui que se li ha vulnerat el dret a un procés degut, o el que és el mateix, que s’està dilatant de forma excessiva el procés, i es procedeixi a tibar les orelles als òrgans judicials ordinaris.

Ara mateix, el cas no va ni endavant ni enrere. El juny del 2017 la llavors batlle instructora de la causa -n’hi ha hagut sis de diferents- va demanar a totes les parts, en la suposada recta final de la investigació, que manifestessin si calia practicar alguna diligència més, si s’havia de fer alguna prova que no s’hagués fet encara fins llavors, i que les parts es pronunciessin sobre la necessitat (o no) d’enviar el cas cap al Tribunal de Corts perquè fos jutjat. Un tràmit ordinari que segueix encallat. L’ara demandant fa sol·licitar poc després que es fessin tot un seguit de noves diligències.

Hores d’ara, i les peticions són del juliol del 2017, la Batllia ni ha acordat practicar aquelles proves ni tampoc les ha desestimat. Però és que esgotat el termini amb escreix per pronunciar-se, la fiscalia no ha dit ni piu. I el cas no avança. Hi ha, recorda la recurrent en empara davant el Tribunal Constitucional, una anormal inactivitat judicial que porta a pensar que no hi ha cap voluntat d’aclarir l’afer. Un cas que va afectar, poc o molt, els 400 clients, la majoria espanyols, de la financera, i que va provocar unes pèrdues de 22 milions d’euros que mai més no han aparegut.

Hi ha un únic processat, qui va ser el director general de Valora, l’economista lauredià Xavier Felipó, declarat insolvent des de fa anys i molt ben connectat amb el poder establert. La recurrent en empara, que s’identifica en l’escrit presentat al TC aquest divendres amb el número que li van atribuir quan a l’inici del cas judicial una de les instructores va ‘encriptar’ les dades dels afectats perquè no quedessin desprotegits davant el seu fisc d’origen, pretén que el Constitucional reconegui que s’ha anat molt enllà amb la lentitud que afecta aquest afer i que, amb el reconeixement de la dilació indeguda s’acabi impulsat la instrucció, es facin les diligències que es considerin escaients i s’acabi jutjant una situació que formalment es va iniciar amb la intervenció per part de l’INAF, el 12 de gener del 2007, de la gestora.

La gestora Valora, intervinguda per l'INAF el 12 de gener del 2007, connecta amb Andbank, Fibanc i fins i tot el 'cas Pujol'

El ‘cas Valora’ connecta amb el ‘cas Pujol’, per exemple, i havent-hi com hi va haver al seu moment darrere tant Fibanc com Andbank, va servir per fer aflorar al Principat diners que es portaven en efectiu en un despatx de Barcelona. El ‘famós’ compte 777 connectava amb una caixa forta on suposadament es dipositaven diners dels Pujol. Formalment, les operacions de risc que es van dur a terme per intentar tapar unes primeres presumptes pèrdues van acabar generant un daltabaix. 

De fet, els propis liquidadors judicials de l’afer -al seu dia ho van ser qui després seria ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé; i l’actual president del regulador Financer, Raül González- van advertir des de l’inici que hi havia indicis de delicte. Les pèrdues es van anotar als clients sense solta ni volta. Es van falsejar comptes i es van fer les mil i una. I malgrat que es van investigar diverses persones -com altres dirigents de la gestora relacionats amb Fibanc com ara Jordi Jofre i Jordi Martí- i algunes societats -com el propi Fibanc-, finalment tot es va centrar en Felipó.

Però mai no hi ha hagut una voluntat real d’aclarir els fets i d’això es queixa la única persona que, pràcticament, manté la pugna oberta. La resta, ja fos perquè van cobrar al seu dia en el marc de la liquidació, ja fos per temor a ser ‘descoberts’ per la hisenda espanyola, o ja fos per altres interessos van abandonar pel camí. I això que de querelles criminals al seu dia se’n van posar unes quantes desenes.

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.