Lliura unes imatges perquè la policia investigui un robatori i acaba processada per contraban d’or

El Tribunal Constitucional desestima per un ‘defecte de procediment’ un recurs d’empara de la propietària de la joieria L’Àguila d’Or

-
-
La joieria L’Àguila d’Or, al centre històric d’Andorra la Vella, va ser víctima d’un suposat furt el 24 d’octubre del 2018. Per aquest motiu, dies després la propietària de l’establiment va accedir a facilitar les imatges de les càmeres de videovigilància a la policia. Pretenia, és clar, que els investigadors resolguessin el robatori. La filmació, però, va servir per aportar elements en una altra causa judicial i que la dona, la titular de la joieria, acabés processada per contraban d’or i blanqueig de capitals.

La dona, quan va accedir a lliurar les imatges perquè es pogués mirar d’aclarir el robatori, no sabia que ja se l’estava investigant per l’altre motiu. En efecte, és el cas de l’obtenció suposadament il·lícita d’or per part d’una xarxa organitzada en unes mines al sud de França. L’esmentada joieria, suposadament, va adquirir part d’aquell or. De fet, la propietària de l’establiment no només va ser processada en el marc d’aquesta operació. També va ser detinguda encara que no va arribar a entrar al centre penitenciari.

Ara, la propietària de la joieria ha sol·licitat al Tribunal Constitucional, via recurs d’empara, que li reconegui que ha estat víctima d’una presumpta vulneració dels drets a un procés degut, a la defensa i a no declarar contra un mateix, reconeguts a l’article 10 de la Constitució, i dels drets a la intimitat i a l’honor, reconeguts a l’article 14 de la mateixa norma. I que s’extreguin de la causa les filmacions aportades i no es tingui en consideració la informació que derivés d’aquelles imatges, facilitades per resoldre un robatori i que, en canvi, van contribuir a processar-la per contraban.

La joiera va estar investigada en el marc d'un cas relacionat amb una xarxa que obtenia or de manera il·legal en unes mines del sud de França

La joiera es va acollir a la ‘doctrina Campos’ del TC per demanar al propi Constitucional que deixés sense efecte les imatges aportades en una causa per fer-les servir en una altra. La doctrina esmentada arribava a la conclusió que elements probatoris que afecten la intimitat de les persones no es poden traslladar d’una causa a una altra, que només poden servir per aquella causa en el marc de la qual ha estat sol·licitada. En el cas de L’Àliga d’Or, els tribunals ordinaris van recordar que en el ‘cas Campos’, els elements que s’havien incorporat a una causa andorrana procedien d’Espanya i que es tractava d’escoltes telefòniques al recurrent. 

Per tant, cap analogia. A més, s’hauria fet per part de l’òrgan instructor el judici d’idoneïtat i proporcionalitat de la inclusió de la prova tenint en compte no que les imatges havien estat cedides lliurament sinó com si s’hagués obtingut les filmacions ‘per la força’. En fi, els tribunals ordinaris no van atendre la queixa de la joiera. I ara tampoc no ho ha fet el Tribunal Constitucional, que ha desestimat el recurs d’empara. La desestimació, en aquest cas, es deu per qüestions de procediment. I per les noves vies d’accés al TC, molt més restrictives, que imposa la Llei de procediments judicials.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.