L'hospital acaba indemnitzant el degradat cap d'anestesiologia perquè plegui i marxi del país

Pagant sant Pere canta. Ho diu la dita i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) l’ha tornat a fer bona en el cas de qui durant un parell d’anys va ser el cap del servei d’anestesiologia i reanimació. L’hospital ha pagat fins l’últim cèntim d’euro que fixa la normativa laboral i el Codi de l’administració per treure’s de sobre Antoni Garcés. Ell, juntament amb el també anestesista Enric Monclús, van ser una de les ‘víctimes’ de la nova política implementada per Josep Maria Piqué i liderada des de la vessant política, suposadament, pel ministre Carles Àlvarez Marfany.

El 13 de setembre passat es va fer efectiva la degradació de Garcés i l’acomiadament de Monclús, que ja en aquell moment va percebre la compensació que li pertocava. A Garcés, a més a més de treure-li els galons de cap de servei, se li va rebaixar el sou també en consonància, segons les fonts consultades, que han recordat que ell havia passat l’edicte corresponent (convocat el mes de desembre del 2013 i resolt aproximadament mig any després). És un dels anestesiòlegs de més reconeguda vàlua, com a mínim, en l’entorn català. I no volia veure’s immers, segons el seu entorn, en un serial d’assetjament laboral, llegeixi’s ‘mobbing’, permanent. 

L’hospital va deixar anar en un primer moment que se l’havia rebaixat perquè percebia un salari massa alt. De fet, però, les condicions econòmiques les hauria posat el propi SAAS a través de l’edicte al qual es va presentar -com també ho va fer l’exdirector assistencial de l’hospital Francesc Aroles- Antoni Garcés, que va aterrar al Principat procedent de l’hospital barceloní de Sant Joan de Déu. Sia com fos, d’un dia per l’altre, l’anestesista va ser degradat en les seves funcions i un dels seus principals col·laboradors, despatxat de forma fulminant.

Garcés, al cap del temps, no massa temps, va acabar interposant un recurs administratiu per combatre la situació de què havia estat víctima. Ell havia guanyat una plaça concreta per a un termini de cinc anys i abans d’arribar a l’equador d’aquell temps se l’havia rebaixat. La voluntat del metge era portar l’hospital als tribunals. Davant el risc evident que tenia el SAAS de perdre i el fet que la purga s’acabés convertint en un dard enverinat, la parapública es va estimar més satisfer tots els emoluments legalment establerts i liquidar la relació d’un professional que ja havia traslladat la família al Principat.

Mentre no s’estabilitza laboralment -està analitzant diverses ofertes que té sobre la taula-, l’anestesiòleg s’ho agafarà amb calma segons fonts del seu entorn. Però això no vol dir que estigui quiet del tot. Garcés i Monclús no descarten posar en coneixement del Col·legi de Metges de Catalunya la situació viscuda per tal que altres professionals de l’entorn més proper a Andorra sàpiguen “com les gasten al Principat si mai es plantegen anar-hi a treballar o si Andorra, com en diverses ocasions fa, sol·licita ajut o col·laboració”.

Reduir 'retallant' assalariats

L’hospital pretendria reduir despesa ‘retallant’ en metges assalariats i apostant per metges liberals. Això alleugerirà la factura del SAAS però, per contra, encariria la de la CASS. Al final, la despesa mèdica global que ha d’afrontar l’Estat seria la mateixa. Segons fonts coneixedores de la situació viscuda per Antoni Garcés i Enric Monclús, aquest darrer ja feia un temps que se li havia posat la banya i juntament amb Garcés serien els dos primers caps d’esquila d’aquesta política de rebaixar el volum de metges assalariats i, alhora, de professionals que haurien pretés reduir certes pràctiques per generar un estalvi sense perjudicar el servei. Aquesta, però, no és l’argumentació d’altres fonts hospitalàries que han afirmat que malgrat ser tant Garcés com Monclús dos reconeguts anestesiòlegs, els seus àmbits d’especialització “no estaven d’acord amb les necessitats d’un hospital com el d’Andorra”. Alhora, també s’ha remarcat que el metge acomiadat se l’hauria contractat amb un plus o comissió més enllà del salari base en funció dels pacients atesos. I això no convenceria els actuals rectors del SAAS que tampoc no haurien vist de bon ull algunes de les pràctiques mèdiques que duia a terme. De Monclús, fonts mèdiques també en van retreure la seva suposada dificultat/voluntat per poder assumir guàrdies. “Això són cosetes que han anat sortint, però els motius exactes no han transcendit”, han assegurat les fonts.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.