Va ser una comitiva judicial que anava a confirmar un desnonament que es va trobar en el domicili en qüestió els dos gossos, pràcticament momificats. Els dos cans estaven lligats al terra del pis i feia temps que no havien ni menjat ni begut, d’aquí que acabessin morint. Diverses fonts han mostrat la seva estranyesa pel fet que no s’actués abans atès que hi ha molts dubtes que ningú no sentís bramar els dos gossos molt abans de morir.
Les restes dels dos animals, després de ser descoberts, van ser traslladades a la gossera pública i allí es va poder localitzar en un dels cans un xip que va portar a confirmar que es tractava d’un gos titularitat de l’home que, immers en un procés civil de desnonament, va ser citat al despatx central de la policia per prendre-li declaració en relació amb l’aparició dels animals morts. L’acusat, que hauria tornat a viure a casa dels seus pares, va explicar que passava per un mal moment i que inicialment, tot i marxar del seu antic domicili, s’havia fet càrrec dels animals. No obstant, va acabar reconeixent que amb posterioritat va abandonar tota cura de les bèsties.
El mateix dia de la detenció, el resident va ser posat a disposició judicial i es va optar per substanciar el cas per via de l’ordenança penal, és a dir, a través d’un judici ràpid que el processat va acceptar i que, segons les fonts, comportava una pena de presó condicional -és a dir, d’entrada no haurà d’entrar al centre penitenciari- a no tornar a tenir animals, la tinença dels quals se li prohibeix, i, a més a més, òbviament, a no tornar-ne a maltractar.
Comentaris (4)