Tot plegat s’emmarca en l’expedient administratiu que es va obrir al centre privat escaldenc arran d’algunes queixes de familiars d’usuaris sobre l’atenció que rebien i les lesions que en alguns casos havien patit. Això va portar, en primer terme, a ‘descobrir’ la sobremedicació que indicava el facultatiu de capçalera de la residència, que després d’un estira-i-arronsa va ser apartat. L’administració es va haver de posar seriosa en aquesta qüestió i va acabar portant el metge a la fiscalia.
Però més enllà d’això s’haurien detectat, en el marc de l’expedient obert pel ministeri d’Afers Socials, d’altres deficiències i fins i tot un forat econòmic important. Això ja quedava reflectit en unes conclusions preliminars d’un informe que es va encarregar a uns experts francesos. Davant de les dificultats que passaria el centre, fins i tot el SAAS estaria advertit que potser en algun moment caldrà que hi doni un cop de mà.
I aquí rau la dificultat. L’administració no pot prescindir de cap manera del centre perquè, amb mancances i limitacions, dóna servei i atén algunes desenes de persones grans. Qualsevol mesura que s’adopti ha de tenir en compte que no afecti en cap cas els usuaris i trobar la fórmula per fer-ho possible no és evident ara per ara, segons les diverses fonts consultades. L’administració també va amb pes peus de plom en ser un centre privat.
Comentaris (2)