L’Audiència absol Besolí i Rosell i deixa en ridícul la fiscalia

La sala considera que no s’han pogut acreditar de cap manera les acusacions de blanqueig de diners que es llançaven contra el gestor lauredià i l’expresident del Barça

-
-
L’Audiència nacional espanyola ha dictat aquest dimecres una sentència absolutòria en el cas que ha mantingut gairebé dos anys a la presó tant el gestor lauredià Joan Besolí com l’expresident de l’FC Barcelona Sandro Rosell. La sala considera que no s’han pogut acreditar les acusacions que es formulaven contra tots dos i els quatre processats més, entre els quals, la dona del dirigent esportiu i el cunyat de l’empresari de Sant Julià, l’urgellenc Andrés Ramos.

La sala judicial considera que són tant dubtoses i dèbils les acusacions que la fiscalia versava contra els implicats, acusats de blanqueig de diners procedents de suposades comissions il·lícites que mai no s’han acreditat que ha de fallar en favor de l’acusat i, per tant, absoldre’l. D’aquí que no hagi condemnat a cap dels processats tot i que Besolí i Rosell van passar 22 mesos a la presó i tant la jutgessa d’instrucció, amb qui la Batllia va col·laborar, com el ministeri fiscal els van penjar totes les acusacions i més. La sentència és força contundent amb el trist paper desenvolupat pel ministeri públic

Amb relatives bones paraules, la secció primera de la sala penal pica el crostó de la fiscalia, que veient el ridícul al qual s’exposava ja va rebaixar la petició de pena en el tram final de la vista oral

En acabar el judici i veient com havia transcorregut la vista oral, amb ‘caigudes’ permanents de les suposades proves acusatòries, el fiscal ja va modificar a la baixa les seves conclusions provisionals i va sol·licitar una pena per Rosell de sis anys de presó per delictes de blanqueig de capitals i grup criminal, cinc anys per a Besolí i penes d'entre un any i onze mesos i un any i mig per a la dona de l'expresident de FC Barcelona, ​​Marta Pineda, i els altres tres acusats, Andrés Ramos, Josep Colomer i Shahe Ohannessian.

La sala entén que després de valorar les proves practicades en el judici, no s'han pogut acreditar les acusacions i, per tant, davant els dubtes sembrats, ha de prevaldre el principi ‘in dubio pro reo’ (en cas dubte falla a favor de l'acusat). En la resolució, la secció primera de la sala penal explica que després de realitzar el contrast valoratiu entre la prova practicada a instància de l'acusació i la de la defensa, "només ens ha estat possible arribar fins on hem arribat, operant en aquesta valoració amb observança del principi ‘in dubio pro reo’".

El tribunal recorda que han estat dos cossos policials, UDEF i UCO, els que han portat a terme la investigació, iniciada arran d'una comissió rogatòria d'Estats Units derivada d'una investigació duta a terme per la fiscalia de Nova York sobre la participació de funcionaris de la FIFA a activitats delictives i les sospites que aquests haguessin rebut milions de dòlars en concepte de pagaments il·lícits com suborns i comissions clandestines per empreses de mitjans de difusió i màrqueting esportiu.

Tant l’empresari de Sant Julià com el dirigent esportiu van estar 22 mesos tancats a la presó, un temps que ningú no els tornarà però que podria portar-los a reclamar contra l’Estat espanyol

Des d'aquesta perspectiva, indiquen els magistrats, es comprèn que els dos cossos policials iniciessin la investigació i, per això, la hipòtesi acusatòria que se sustenta en ells. No obstant això, la sala recorda que és en el judici oral i a la vista de la prova aportada per la defensa i la contra hipòtesi que planteja en base a aquesta prova, que el tribunal conclou que "ens queden, almenys, dubtes, tant en relació amb la il·legalitat de les comissions (suborn) com respecte de les sospites apuntades sobre les diferents societats, dubtes que, en aplicació del principi ‘in dubio pro reo’, insistim, han de ser resultar a favor de l'absolució".

L'Audiència no descarta que allò que la fiscalia considerava, realment "poguessin ser retribucions per activitats de negoci no reprotxables penalment i que el que l’acusació consideri societats instrumentals, utilitzades amb finalitat d'ocultar diners, tampoc descartem que tinguin una activitat real, i una traçabilitat en el discórrer dels diners que circula per les mateixes, que pot respondre a aquesta activitat”. Els diners haurien passat en comptes d’Andbank, al Principat.

La resolució deixa entreveure que molt probablement les comissions que l’acusació considera il·lícites no ho són i que les societats teòricament instrumentals eren realment de veritat

La sala explica que els acusats han estat jutjats per un delicte de blanqueig de capitals que entre els seus elements constitutius, requereix que es doni un delicte antecedent, d'on procedeix uns diners il·lícits, els quals, mitjançant el blanqueig es tractin de rentar. I en aquest cas, el tribunal considera que el delicte antecedent no ha quedat acreditat. A més, la sala afegeix una altra consideració prèvia, que és que el delicte antecedent sobre el qual construeix el de blanqueig, es considera comès al Brasil, davant la qual cosa, afegeixen els jutges "és fonamental determinar si concorre el requisit de la doble incriminació, això és, que els fets objecte d'enjudiciament sigui delicte en la legislació espanyola i en la brasilera”. I al Brasil és ben clar que no es considera delicte. De fet, la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) durant tot el procés ha defensat la tasca de Sandro Rosell assegurant que les seves gestions els van fer guanyar diners.

En relació amb l'entramat societari que la fiscalia sostenia que existia per poder blanquejar els diners, l’Audiència manté que, enfront de la tesi acusatòria, no es descarta que es produís una activitat real de mediació per part de l'empresa de Rosell, Uptrend, amb un seguiment i control durant els anys que va estar vigent, fins a la seva rescissió, al novembre de 2009, "de manera que no es pot donar per provat que els moviments de fons entre les diferents societats o empreses que es considera sospitoses per l'acusació, sigui per emmascarar la il·lícita activitat de blanquejar uns diners".



 

Documents

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.