- El projecte que pretenia portar al Principat l’eminent metge català és un més dels blufs lligats a l’obertura econòmica i la inversió estrangera que es quedaran en no-res
- El gran avalador de tot plegat ha estat l’avui titular d’Economia i Innovació, un Gilbert Saboya que per temes personals amb qui contactava era amb un altre especialista de nivell: Josep Tabernero
- Baselga en alguna ocasió va arribar a mostrar a representants del Govern d’Andorra el seu malestar per l’ús que es feia del seu nom sense que hi hagués un treball de fons fet
- La idea que té la direcció del SAAS, més realista i que suposadament s’explicitarà en el plec de bases del futur concurs per al servei, topa frontalment amb la possibilitat que l’IOS vingui al país
La possibilitat que l’eminent oncòleg Josep Baselga aterrés al Principat té més de somni governamental que de realitat. De fet, el metge ha lamentat en més d’una ocasió que des del Principat s’usés el seu nom sense que hi hagués cap mena de compromís amb vicissituds d’esdevenir real.
El gran impulsor de la idea i valedor de la vinguda de l’Institut Oncològic Baselga (IOS) -de l’IOS o d’algun dels seus satèl·lits- ha estat pràcticament sempre el ministre avui d’Economia, Competència i Innovació, Gilbert Saboya. El mateix que va pronosticar l’arribada d’Apple a Andorra o el gran defensor, quan li va convenir, de la biotecnologia.
Saboya, essent titular del ministeri d’Afers Exteriors, ja presidia el clúster de Salut amb el secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, al costat. D’entrada sembla estrany que un responsable de les relacions internacionals d’un govern es posi al capdavant d’un projecte sanitari. Amb l’excusa d’haver de pescar a l’estranger, però, el ministre lauredià ha intentat monopolitzar i monopolitza tot allò que li interessa. Pel motiu que sia. Ara,
el ministeri que comanda el veu com una plataforma per poder projectar-se amb la voluntat que manté intacta de poder ser el candidat a succeir a Toni Martí al davant del projecte demòcrata.
Doncs tres quarts del mateix, interès personal, en la qüestió oncològica. Que no vol dir que no sigui una necessitat del país. Una cosa no treu l’altra. Però com s’està evidenciant els darrers dies, Baselga com a tal, si mai realment volgués instal·lar-se al Principat, imposaria unes condicions draconianes que no tenen res a veure, ni de bon tros, amb el fet de poder-se presentar a un concurs públic. De fet, des del SAAS,
l’actual direcció mai no ha cregut ni en el ‘model Baselga’ ni ha pensat mai que l’equip de l’eminent oncòleg català realment es volgués ubicar al país. I no serà per molt que Saboya s’hi pugui entestar. El cap de Govern, amb qui manifestament no es porta bé, ja li hauria parat els peus.
De fet,
el ministre tampoc és que hagi mai tingut tracte amb Josep Baselga. El seu interlocutor, per qüestions personals que ha portat a l’extrem com en altre ocasions, és un altre oncòleg. També de prestigi, de ressò, d’alta qualificació científica i de l’entorn de l’IOS. Saboya amb qui ha mantingut tractes és amb Josep Tabernero (a la foto al costat del ministre). I hauria estat amb aquest amb qui pensava. O amb qui pretenia fer ‘negocis’. Caldrà veure, al final, com queda el plec de bases del concurs que es vol per al servei. Però el que és clar és que si l’Estat fa front a una despesa de més de tres milions que és el que val la maquinària per fer radioteràpia, el que no serà, a priori almenys, és que vingui un equip mèdic extern i tregui un rendiment a costa del país.
La direcció del SAAS ho té clar i fonts properes a aquesta institució han assegurat que s’oposaran de totes totes si es pretén fer un projecte que suposi posar totalment el servei en mans alienes, en mans externes. El cap de Govern és conscient d’aquests condicionants imposats per Josep Maria Piqué i Joan Martínez Benazet, que estan d’allò més satisfets amb l’evolució interna que ha anat tenint el servei i dels professionals que s’hi han involucrat. I ara no volen que els capricis d’algun ministre i els seus contactes amb ‘starlets’ engeguin a rodar la feina feta sense garantir uns resultats assumibles per a la sanitat andorrana.
