Els serveis d’Emmanuel Macron en tan què Copríncep d’Andorra han escollit Jean-Yves Caullet d’entre una llista de cinc candidats de la qual, segons ha pogut saber l’Altaveu, finalment n’hauria caigut un: Jean-Michel Rascagneres hauria acudit fins a París per proposar-se per al lloc de magistrat del TC però la decisió posterior de concorre als comicis comunals d’Encamp van fer abandonar la seva intenció de ‘competir’ per substituir Burgorgue-Larsen, que es mantindrà en funcions fins que el nou magistrat -i això depèn de l’organització del Consell General i el Tribunal Constitucional- no prengui possessió oficial del nou càrrec. Si no hi ha cap canvi, aquest dimecres el BOPA hauria de recollir la designació del nou membre del TC.
Sobre la taula del Copríncep hi ha hagut cinc currículums, tot i que l’ara candidat d’En Comú per Encamp es va retirar per concorre als comicis; el BOPA publicarà dimecres la designació
Caullet, en gran mesura, va deixar molt bon record al Principat. Sense conèixer res de res d’Andorra -el nou magistrat del TC va néixer el 1957 a Roubaix, al departament del Nord i la regió de l’Alta França, i el més proper al Principat que coneixia era el Rosselló-, Mitterrand el va fer home de la seva màxima confiança designant-lo el 1991 com a assessor tècnic per als afers interns de la presidència francesa. Lligat a aquesta comanda, el desaparegut dirigent gal va encarregar a Caullet les relacions amb Andorra i, per tant, juntament amb Giles Ménage, encarregat de la negociació de la Constitució que s’aprovaria el 1993. Seria després i fins al 1996 el representant personal del Copríncep francès, primer amb l’esmentat Miterrand i, després, amb Jacques Chirac.
Enginyer agrícola i forestal ha mantingut una dilatada trajectòria política a França, passant per diversos càrrecs i responsabilitats. Caullet manté també un molt bon record d’Andorra, on al seu dia va fer classes de català per poder integrar-se millor. Les fonts consultades han assegurat que encara recorda la llengua, encara que ara n’haurà de treure el rovell. L’any passat, com a mínim, va ser al Principat en motius de la celebració de les noces d’argent de la Carta Magna andorrana. Durant la seva negociació, es traslladava a Andorra, pel cap baix, un cop cada mes. Ara potser no li caldrà tant, però haurà de mantenir, això sí, una relació més estreta amb el país.
El càrrec pel qual serà designat és de vuit anys no renovables. Caullet formarà part d’un tribunal amb tres components més. Per ordre d’antiguitat en el nomenament hi ha el francès Dominique Rousseau, designat pel Consell General; el català Josep-Delfí Guàrdia, que va triar la Mitra; i el recentment escollit pel Consell General Joan Manel Abril. Si no hi ha sorpreses, canvis, renúncies o el que sia, el Tribunal Constitucional al qual s’incorporarà Caullet hauria de romandre inalterable fins a l’abril del 2024, quan arribarà al terme del seu mandat Rousseau.
Si no hi ha canvis, sorpreses o renúncies per qualsevol motiu, amb l’aterrada de Caullet el Constitucional s’ha de mantenir estable fins al 2024 amb Rousseau, Guàrdia i Abril
Jean-Yves Caullet ostenta diverses responsabilitats i càrrecs a França. Encara que ha estat diputat molt temps i també ha ostentat càrrecs regionals de naturalesa diferent, la representació institucional de més llarga durada que ha ostentat i que, de fet, encara ostenta, és la d’alcalde d’Avallon, a la Borgonya. Fa sis anys va ser designat -i renovat posteriorment- president de l’Oficina Nacional Forestal (ONF) i el 2017 va ser nomenat secretari general de l’Institut François Mitterrand. Aquell mateix any, i com tants altres socialistes francesos, es va incorporar al moviment polític liderat per l’actual president francès i Copríncep d’Andorra. Macron es va escollir candidat d’En Marxa pel departament d’Yonne, però va perdre les legislatives.
No hi ha dubte que tot i no tenir específicament una formació jurídica, Jean-Yves Caullet coneix la Constitució andorrana, que evidentment haurà de rellegir i, sobretot, l’esperit del legislador. Com a mínim, del legislador que va parir la Carta Magna. A nivell jurisdiccional, per dir-ho així, l’Assemblea nacional francesa el va escollir en diferents ocasions jutge suplent de la Cort de Justícia de la República. Va saltar a la titularitat, per exemple, per jutjar el ‘cas Bernard Tapie’, que tenia a la banqueta dels acusats l’exministra d’Economia francesa Christine Lagarde.
Comentaris (6)