L’AREB reclama ara 479 milions als antics consellers de BPA després d'expropiar-los el banc

L’administrador únic de l’entitat en fase de resolució interposa una demanda d’acció de responsabilitat social com a resposta a la reclamació feta al seu dia pels accionistes principals i la recent admissió de la querella pels CoCos

Comentaris

-
-
En una decisió inaudita i d’allò més contradictòria, l’administrador únic de la intervinguda Banca Privada d’Andorra (BPA), Òscar Gelabert, ha interposat una demanda civil contra els components del consell d’administració de l’entitat abans de la intervenció de l’entitat bancària. La denominada acció de responsabilitat social ha estat formalment comunicada avui després que ho acordés l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). Es dóna el cas que l’AREB acorda exercir l’esmentada acció, fent un pas que molt rarament es dóna al Principat, després d’haver expropiat el banc a les persones a les quals ara els reclama el seu valor.

La demanda no deixa de ser un compendi de fets a partir de la nota del FinCEN. Donant per provats elements que no només no han estat mai provats sinó que en gran part ja han estat desacreditats, l’AREB i l’administrador de la BPA en fase de resolució acusa de mala praxi els antics membres del consell d’administració i, partint de la base que aquelles persones van ser les responsables de la destrucció de valor del banc, ara, després d’haver-los desposseït del mateix, els reclama el valor del mateix. Segons la demanda elaborada pel despatx Badia advocats, l’acció social es dirigeix principalment contra els tres membres del comitè executiu de BPA abans de ser nacionalitzada (format per Higini i Ramon Cierco i Joan Pau Miquel). Subsidiàriament, l’acció judicial va també contra els altres tres membres del consell d’administració: Ricard Climent, Frederic Borràs i Bonaventura Riberaygua. 

Si els fets descrits són tots ells una relació de tot un seguit d’elements que, com s’ha dit, la majoria dels quals ja han quedat en no-res, encara més kafkià és el ‘petitum’. És a dir, la fórmula en virtut de la qual s’arriba a concretar com es pot establir el que es demana. Així, en la demanda es plantegen dues fórmules: la primera, a través d’un informe pericial que els mateixos accionistes principals fins a la nacionalització de BPA van aportar en el marc de la demanda administrativa de responsabilitat. El segon escenari per la valoració del bé és un informe elaborat al seu dia per PricewaterhouseCooper’s (PwC).

És en virtut del primer dels informes esmentats, l’aportat pels germans Cierco en el marc de la demanda contra les autoritats administratives participants en la intervenció de BPA, que ara l’AREB reclama 479 milions d’euros als antics membres del consell d’administració del banc ara en fase de resolució. L’informe elaborat per la firma Tracis establia en 482.800.000 euros el valor del banc en el moment de la seva intervenció. D’aquests, en la demanda s’hi resten 3.800.000 euros d’allò recuperat, i que cal interpretar com l’únic que ha pagat JC Flowers per l’adquisició de VallBanc. 

En el cas que no sigui acceptat el càlcul aportat pels antics accionistes majoritaris del banc intervingut, la demanda sol·licita que es xifri la pèrdua en 364.110.000 euros, que seria el resultat de restar els esmentats 3,8 milions d’euros dels 367.910.000 euros en què va quantificar PwC el valor de BPA. La demanda, evidentment, és una resposta a la reclamació feta pels antics accionistes de BPA exigint una reparació dels danys causats amb l’expropiació del grup bancari i, també, a la querella que recentment s’ha admès a tràmit i que acusa l’AREB, BPA i JC Flowers de prevaricació i administració deslleial entre altres per l’afer dels CoCos.

Comentaris (7)

Trending