La llavors directora de l’AGIA va ser acomiadada el primer d’agost del 2016, pocs mesos després que agafés el comandament la junta directiva que, essencialment, és encara la que lidera hores d’ara el col·lectiu. L’acomiadament disciplinari estava basat en cinc faltes, almenys tres d’elles considerades greus i, en conseqüència, en haver-hi tres faltes greus, l’entitat considerava que per reiteració acumulativa calia imposar una falta molt greu que suposava el comiat. En essència, la directora va ser acusada d’abandonar el lloc de treball sense justificar; d’incomplir o dur a terme amb retard les tasques sol·licitades pels membres de la junta; absències injustificades del lloc de treball; utilització dels ordinadors per a finalitats privades; i indiscrecions d’afers del Col·legi amb terceres persones.
Un dels retrets que es feia a l’AGIA era que la carta d’acomiadament no era prou explícita ni detallada. Però la junta va al·legar que hi havia qüestions que quan es va despatxar la directora no es podien detallar perquè no se sabien amb exactitud; o perquè calia fer pericials o altres comprovacions per poder provar que allò de què s’acusava l’executiva acomiadada era cert. Aquest justament és un dels motius que la sala civil del TS considera un “obstacle major”. I és que el tribunal considera que “el plantejament i l’argumentació de la part empresarial no poden prosperar de cap manera ja que s’enfronten a tres obstacles majors”.
Els magistrats tiben fort les orelles a l'ens professional i l'obliga a abonar en xifres rodones 55.000 euros a l'extreballadora més els interessos legals i l'assumpció de la seguretat social per la quantitat citada
El primer és que no es pot considerar reiteració de faltes el fet d’acusar al mateix moment de tres fets diferents aparentment il·legals o reprovables un treballador. La reiteració, ve a dir la sentència, cal observar-la quan després d’haver estat sancionat per una falta, s’hi torna. Però no es poden acumular al mateix moment tres suposades faltes greus per originar-ne una de molt greu i així motivar l’acomiadament. La resolució recorda que una falta greu no pot donar peu a l’acomiadament. El segon obstacle va lligat a allò que ja s’ha exposat. A la falta de concreció de la carta de comiat.
En efecte, el tribunal recorda que no es pot acomiadar algú i llavors aconseguir les proves o els elements per acreditar el fet de despatxar el treballador. Per tant, ve a dir el tribunal, o es tenen les proves en el moment de redactar la carta de comiat o l’acomiadament no és factible. I, al final, la sala també entra a valorar una de les faltes greus que s’imputaven a la treballadora. Haver revelat informació sensible i confidencial a persones alienes a l’entitat. El tribunal, però, arriba a la conclusió que si va existir aquesta revelació, en tot cas no va ser amb mala intenció. De fet, la informació es va facilitar a l’advocat de l’AGIA i a un assessor en matèria de comunicació electrònica.
Per tot, el TS desestima el recurs que havia presentat l’AGIA amb la voluntat que es deixés sense efecte la resolució de primera instància que condemnava el col·lectiu professional i confirma que cal indemnitzar l’exdirectora de l’entitat a abonar-li, en xifres rodones, a uns 55.000 euros més els interessos legals corresponents. A més, l’AGIA també haurà de cotitzar a la CASS l’esmentada quantitat. L’ens ja havia aprovisionat almenys parcialment en els seus comptes la possible condemna.