- Els accionistes majoritaris de Saetde presenten al·legacions als informes sobre l'impacte ambiental de la passarel·la esquiable; l'exposició pública finalitza aquest divendres
- Medi Ambient haurà de resoldre sobre les consideracions fetes i si la part al·legadora no queda conforme amb la resposta també aquesta qüestió pot acabar a la Justícia
- La societat que gestiona les pistes d'esquí canillenques manté la forma voluntat de posar en marxa els treballs de moviment de terres durant la setmana que ve
- La Batllia ja ha admès la demanda contra la declaració d'interès nacional i durant el setembre o l'octubre s'hauria de definir sobre l'eventual suspensió cautelar del projecte
El calendari fixat pels promotors de la infraestructura que es vol construir al peu de la pista de l'Avet ja està molt desfasat i es podria no arribar a temps per a la Copa del Món del 2019
Les obres ja van tard per assolir l’objectiu de tenir el projecte llest per a la Copa del Món del 2019. De fet, l’inici dels treballs, abans que esclatés tot el rebombori, estava previst pels volts de sant Joan. Ja es començarien gairebé un mes i mig després. Però gaire més retard impossibilitaria, segons les fonts, que s’arribés a bon port en les dates necessàries. I això que l’empresa a qui s’han adjudicat els treballs ja no té previst fer vacances a l’agost. Tot sia per la causa i per alleugerir el crèdit del Crèdit. Però s’hauria de forçar molt la màquina. Ensisa té clar que la prova s’ha de fer a Soldeu perquè l’Avet és més emblemàtica que l’Àliga. Encara que comencin ara els treballs, això no evita que es puguin haver d’aturar en uns mesos. Les fonts jurídiques consultades han assegurat que la demanda dels Viladomat contra la declaració d’interès nacional ha estat admesa a tràmit. Aquesta circumstància no és especialment rellevant perquè l’admissió esdevé pràcticament un pur formalisme. L’important serà comprovar el resultat de la demanda annexa a la petició de nul·litat de la declaració que han fet els demandants: que de forma cautelar es dicti la suspensió dels efectes que pugui tenir la declaració d’interès mentre no es resolgui sobre el fons de la qüestió. Les fonts consultades han recordat que els denominats efectius suspensius són una mesura que es concedeix de forma excepcional. Però que no es pot descartar. De fet, la batlle a la qual per torn li ha tocat la causa, Immaculada Rodríguez, ja va emplaçar el Govern a què digués la seva sobre la petició dels Viladomat que mentre no es resolgui sobre el fons de la demanda es deixi en suspens l’acte impugnat. Curt i ras i parlant planerament. Que no s’iniciïn les obres i que si aquestes estan en curs que s’aturin. L’emplaçament fet per la batlle es va fer en paral·lel a l’admissió a tràmit de la demanda fa uns. I l’executiu encara tindria uns dies, també, per manifestar-se en relació al sol·licitat pels accionistes majoritaris de Saetde. Com que la jurisdicció administrativa agafa vacances tot el mes d’agost, la solució cautelar a tot plegat hauria d’arribar entre el mes de setembre o octubre. El ‘judici’ sobre el fons de la qüestió arribarà molt més tard. I en el Govern i el seu entorn, per molta seguretat que mostrin de portes en fora, no tothom ho té clar. Més encara: hi comença a haver dissidents. Gent que és conscient que més enllà de l’interès que pugui tenir el projecte, per al sector privat, per al públic, per al país, té clar que el procediment s’ha fet malament. I que com més va, més s’embolica la troca. Hidalgo, en les citades manifestacions a Andorra Televisió, ha afirmat que "el Govern ha fet els passos i els assessoraments que havia de fer i si ho considera d'interès nacional, qui millor que el Govern per saber-ho". Els ítems que recull la demanda dels Viladomat, però, no deixen lloc a gaire dubtes. També des de l’oposició parlamentària es veu clar que el projecte, des del punt de vista legal, no compleix els requisits de l’interès nacional. La plataforma no es pot incloure en cap dels supòsits taxats que recull la llei ni tampoc no és ni promoguda, ni projectada, ni finançada ni pel Govern ni per cap dels ens als quals pot estar vinculat. I això és una obligació irrefutable. A Andorra i la immensa majoria dels països de l’entorn que tenen una concepció urbanística similar. Hidalgo ha fet servir la cantarella típica de considerar que l’esquí és “indiscutible” que és d’interès nacional i que tampoc no hi ha dubte que “el projecte beneficia el país”. I és clar que el director general d’Ensisa l’encerta. Però la Batllia, els tribunals, hauran de dir si legalment el projecte compleix els requisits d’interès nacional. Perquè són dues coses molt diferents que un projecte sigui interessant o que segons la llei sigui d’interès nacional. És clar que la llei, segons DA, s’ha d’interpretar de forma laxa, de manera flexible. És a dir, segons convé.