Un dels darrers moviments, que en aquest cas es considera del tot il·lícit, que hauria transcendit i al qual tant Drets com l’IDHA molt probablement s’agafaran per evidenciar un nou capítol de “l’atac a la sobirania” que hauria viscut Andorra en moltes ocasions, segons ha deixat entreveure Carles, amb el beneplàcit, per acció o per omissió del Govern, seria la presumpta filtració de dades de Banco Madrid sense el suposat i pertinent control judicial. El jurista ha deixat clar que l’Estat espanyol, entre totes aquestes dades, pretenia trobar-ne de polítics com Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras. Dades que no han trobat perquè més de tres anys després de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) no han aparegut.
Carles, juntament amb la catedràtica de Dret constitucional, membre del Col·lectiu Praga i ferma defensora del dret a decidir Mercè Barceló, han estat els dos ponents d’un acte organitzat per la renovada Assemblea Nacional Catalana d’Andorra (ANC Andorra) i l’esmentat IDHA a la sala d’actes de la Llacuna, a Andorra la Vella. Una cinquantena llarga de persones han seguit amb atenció les explicacions dels dos juristes un anys després d’un segui de fets que van alterar del tot el que era el denominat procés català. Que va portar cops de porra contra urnes i polítics i activistes socials a la presó. O a l’exili. Tant Carles com Barceló, que no és la primera vegada que protagonitzen xerrades i conferències al Principat, han descrit la “voracitat repressora de drets fonamentals” que està protagonitzant l’Estat espanyol, en una expressió usada per la catedràtica.
L'Assemblea Nacional Catalana a Andorra i l'Institut de Drets Humans d'Andorra han organitzat un acte amb el procés català com a epicentre i la intervenció de l'advocat Agustí Carles i la catedràtica Mercè Barceló
De fet, Barceló ha assegurat que l’actuació del govern de Madrid arran de la mobilització independentista catalana “us ha esquitxat (als andorrans) d’una manera cruel i roina”. Però mentre que la integrant del Col·lectiu Praga ha parlat de manera més genèrica de l’actuació de l’Estat espanyol vers el moviment independentista a Catalunya o Espanya, Agustí Carles ha estat qui més s’ha referit a la pregunta que plantejaven els organitzadors de l’acte: ¿Està la sobirania d’Andorra en perill? L’advocat ha descrit tota l’escenificació de la maquinària governamental espanyola per pressionar Andorra i, en certa manera, usar-la contra el procés independentista català. En aquest marc hi ha situat, per exemple, la visita de Mariano Rajoy el gener del 2015 al Principat o la intervenció de BPA.
Agustí Carles ha repassat alguns dels elements que sustenten la querella que al seu dia va interposar l’IDHA contra diversos components de la denominada ‘policia patriòtica’ espanyola i que s’està instruint a foc molt lent a la Batllia. El col·lectiu d’advocats catalans Drets fa suport tècnic a aquella querella. D’aquí que Carles n’hagi parlat amb molt coneixement de causa i hagi recordat que malgrat els acords de bon veïnatge entre Espanya i Andorra, l’Estat espanyol no ha dubtat en saltar-se qualsevol principi per obtenir, legalment o no, allò que considerava que el Principat podia tenir contra el catalanisme.
El jurista ha parlat de les recents deficiències detectades en la filtració d’unes dades de Banco Madrid que, com que a priori no es van obtenir amb control judicial, no es pot assegurar amb tota certesa què contenien aquelles dades. Alhora, ha recordat que encara a data d’avui l’Estat espanyol, escudant-se en la immunitat diplomàtica, no ha permès que s’interrogui a dos dels querellats i encausats, els inspectors de la policia espanyola Celestino Barroso i Bonifacio Díaz. A preguntes d’assistents, Agustí Carles no s’ha referit a la posició mantinguda pel Govern d’Andorra sobre el procés i ha mostrat un gran respecte a la neutralitat exhibida.
Tant Carles com Barceló el que sí han estat molt durs amb les estructures d’Estat espanyol, que “són capaces de desmantellar el seu propi Estat de dret” per mantenir la “sacrosanta unitat d’Espanya”. Tots dos s’han mostrat convençuts que la sentència condemnatòria vers els polítics i activistes independentistes ja està dictada -però no escrita, han matisat- a partir d’un “relat inventat” que necessiten per poder impedir o intentar evitar una eventual declaració unilateral d’independència de Catalunya que pogués ser avalada per la comunitat internacional. Els juristes s’han mostrat molt escèptics sobre el suport que pugui derivar de la Unió Europea, però convençuts que el Tribunal Europeu dels Drets Humans i les Nacions Unides acabaran condemnant les “vulneracions tan bèsties” comeses per l’Estat espanyol.
Comentaris (6)