La querella pel 'cas de les armilles' policials tira endavant: el CFPA té tot el dret a exercir l'acció popular

La querella pel \'cas de les armilles\' policials tira endavant: el CFPA té tot el dret a exercir l\'acció popular
La querella pel \'cas de les armilles\' policials tira endavant: el CFPA té tot el dret a exercir l\'acció popular

Els col·lectius i associacions andorranes tenen tot el dret de constituir-se com a acusació particular en aquelles causes que tinguin un interès general o en aquelles altres en què tot i ser perseguibles de part, qui podria atacar-les renunciï a fer-ho. Així ho acaba de concloure el Tribunal de Corts en el marc d’una querella interposada pel Col·lectius de Funcionaris de Policia (CFPA) contra dos antics comandaments del cos de l’ordre (l’exdirector adjunt Pere Gispert i l’antic cap del grup d’intervenció Xavier Surana) als quals acusa d’uns presumptes delictes de tràfic d’influències, intromissió d’interessos privats en la funció pública i corrupció. Com a rerefons hi ha la polèmica adjudicació, després deixada sense efecte, de tot de material policial, amb unes armilles com a estrelles.

La querella es va admetre a tràmit el 15 de desembre passat tot i que un mes i mig després es va fer una rectificació respecte d’aquella admissió per deixar clar que l’acció legal, emmarcada en l’article 86.4 de la Constitució, que estableix la fórmula de l’acció popular, la formulava el CFPA malgrat que la querella la signés el seu president. Davant d’això, els advocats dels querellats van demanar que es desestimés l’acció en considerar que una persona jurídica no pot promoure una acció popular. Aquest criteri era compartit per la fiscalia, que no obstant això donava validesa de denúncia als fets que es descrivien en la querella.

La representació lletrada del sindicat policia defensava que una persona jurídica ha de tenir la legitimitat i facultat de poder dur a terme l’acció prevista per la Constitució atès que aquesta estableix com a requisit per esdevenir promotor de l’acció popular el fet de ser persona, nacional i ciutadà del Principat. I que jurídicament, una associació legalment constituïda i autoritzada pel Govern d’Andorra i que té el seu domicili social formalment fixat al Principat reuneix les característiques sol·licitades. I així ho ha entès el Tribunal de Corts, que és l’organisme jurisdiccional davant el qual la defensa de Gispert i Surana van interposar el recurs interessant la no admissió de la querella.


El sindicat considera que dos antics comandaments del cos haurien pogut fer tràfic d'influències i pràctiques corruptes amb l'adjudicació, finalment avortada, de material especialitzat


Però la magistrada del Tribunal de Corts Anna Estragués entén i afirma en un aute dictat recentment que “no hi ha lloc a limitar tal expressió a les persones físiques sinó que, tenint en compte el fonament i finalitat de l’acció popular, amb el terme ‘ciutadà’ s’ha d’entendre que es fa referència a les persones, incloent-hi tant les persones físiques com les jurídiques”. I encara afegeix que “totes dues (físiques i jurídiques) són titulars de drets i obligacions, ambdues tenen dret a la jurisdicció i al procés, on poden per tant legítimament personar-se”.

A més a més, en el considerant segon de l’aute també s’hi diu que “el reconeixement constitucional del fenomen associatiu i l’articulació d’entitats col·lectives legalment constituïdes i dotades de personalitat exigeix assumir una interpretació àmplia de l’expressió ‘ciutadà’ i reconèixer a les persones jurídiques legalment constituïdes i de nacionalitat andorrana com en el present cas exercir l’acció popular mitjançant la presentació de la querella corresponent”.

Per tant, les associacions tenen legitimitat per poder formular l’acció popular a través del mecanisme de la interposició d’una querella. En conseqüència, el CFPA tenia tot el dret de promoure aquesta acció i, finalment doncs, la querella pel presumpte tràfic d’influències i corrupció en el cas de les armilles, malgrat la posició dels querellats i el criteri de la fiscalia, tira endavant.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.