Diverses fonts han reconegut que les observacions fetes pel Cedaw en relació amb l’avortament no han agradat gens. L’aportació d’Stop Violències hauria estat decisiva perquè l’ONU es prengui més seriosament la problemàtica. I encara que el fet que certes qüestions s’hagin desvirtuat o s’hagin tractat més o menys a la lleugera -algunes de les afirmacions de l’entitat liderada per Vanesa Mendoza o estan fora de lloc o no són prou rigoroses-, situació que porta l’executiu a aferrar-se a això per intentar minimitzar el global de l’informe, és clar que les Nacions Unides estan fins al barret dels incompliments d’Andorra.
Les observacions en relació amb l’avortament, per molt políticament correctes que pretenguin ser, són del tot contundents. Per molt que la delegació andorrana, liderada políticament per la consellera demòcrata Maria Martisella, exposés com de cabdal és per al Principat el manteniment institucional i el fet que despenalitzar l’avortament posaria en risc la continuïtat del Coprincipat, el Cedaw deixa clar que la Constitució s’esta interpretant de manera que s’atempta contra els drets de les dones. O dit d’una altra manera, l’ONU exigeix al Principat i les seves institucions que interpretin la Carta Magna de manera que es pugui permetre la interrupció de l’embaràs en els supòsits bàsics.
El debat escapa ara la qüestió interna. És a dir, ja no és només una guerra política andorrana, per dir-ho d’alguna forma. I ja no és només tampoc el Consell d’Europa. S’afegeix l’ONU amb fermesa
I el problema, admeten les fonts consultades, algunes d’elles de governamentals, que el debat escapa ara la qüestió interna. És a dir, ja no és només una guerra política andorrana, per dir-ho d’alguna forma. I ja no és només tampoc el Consell d’Europa. S’afegeix l’ONU amb fermesa a reclamar que es faci cas a les recomanacions per regular l’avortament. I que es faci ja perquè fa més d’un lustre que es reclama que es faci aquest pas i Andorra es fa el sord. A Ginebra ja saben ara què es fer-se l’andorrà -Stop Violències va usar aquest terme i el va explicar davant el comitè- i no s’estan per orgues.
D’aquí que les fonts consultades admeten que caldrà fer passos de forma més accelerada i que potser no n’hi haurà pas prou amb el servei d’acompanyament o d’atenció integral a la sexualitat de la dona. Un servei, d’altra banda, ben controvertit. Perquè depèn com es miri i amb l’actual Codi penal vigent, pot suposar que l’administració participi en actes preparatoris per a la comissió d’un delicte. I si l’avortament es consuma, els actes preparatoris també han de ser penats. Per tant, la situació és més complexa del que el Govern tot sovint vol donar a entendre.
En fi, que comença a ser hora, admeten les parts, que el Coprincipat mitrat digereixi situacions, assumeixi necessitats socials i miri de trobar un nou encaix per poder pilotar la prefectura de l’Estat però sense torpedinar o condicionar els avenços en matèria social. I és que en matèria d’avortament Andorra és un reducte mundial. Gairebé una excepció en el món desenvolupat. I si l’Església té força, l’ONU en té tanta o més. I són ara les Nacions Unides les que reclamen amb tota la força que Andorra deixi de fer-se l’andorrà i actuï de veritat com un país socialment avançat i jurídicament desenvolupat, respectant els drets de tots els ciutadans i totes les ciutadanes.
Comentaris (10)