La nacionalitat de Besolí i les 'punxades' al telèfon de Rosell, claus per empresonar-los

La nacionalitat de Besolí i les \'punxades\' al telèfon de Rosell, claus per empresonar-los
La nacionalitat de Besolí i les \'punxades\' al telèfon de Rosell, claus per empresonar-los

El fet de ser andorrà en un cas, i les ‘punxades’ al telèfon de l’expresident del Barça, en l’altre, són dos elements clau en la decisió de l’Audiència nacional espanyola d’enviar a la presó, de forma incondicional i sense fiança, l’empresari lauredià Joan Besolí i Sandro Rosell. Tots dos han passat la primera nit entre reixes a Madrid. La magistrada Carmen Lamela, titular del jutjat d’instrucció número 3 de l’Audiència i responsable del ‘cas Rimet’, acusa Besolí i Rosell de pertànyer a una organització criminal i de blanquejar diners. A banda d’empresonar els dos socis de la gestoria de Sant Julià Comptages, al Principat també s’han bloquejat una dotzena de comptes vinculats a l’exconseller de Finances del comú lauredià. I s’ha congelat algun compte del seu cunyat i també detingut dimarts en la mateixa operació, l’urgellenc Andreu Ramos.

Els capitals suposadament il·lícits que s’haurien blanquejat procedirien de comissions obtingudes per drets d’imatge de la selecció brasilera de futbol al marge de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) quan aquesta la presidia Ricardo Teixeira, peça cabdal, també, en tot l’entramat suposadament delictiu. Teixeira, resident passiu una temporadeta al país, té bloquejats a Andorra des del 2015 tres dipòsits amb quantitats dineràries ‘irrisòries’. Aquell mateix any, i producte d’una comissió rogatòria internacional (CRI) tramesa pels Estats Units, se li van embargar dos immobles que va adquirir al Tarter i que va convertir en un de sol després d’una remodelació constructiva, segons que ha pogut saber l’Altaveu.

D’entre els cinc detinguts dimarts, la guàrdia civil ja va deixar en llibertat el mateix dia la dona de Rosell, que s’hauria beneficiat d’algunes transferències dineràries percebudes pel seu marit i poca cosa més. Aquest dijous, i després de declarar davant la jutgessa, van quedar lliures amb càrrecs el citat Andreu Ramos, que amb Besolí i Rosell -i una quarta persona- són els socis de Comptages, i l’amic libanès i testaferro de l’exmandatari blaugrana Shane Ohannessian, a qui s’han imposat mesures cautelars perquè no pugui abandonar l’Estat espanyol. Sense estar Teixeira a disposició del tribunal -de moment no se n’ha demanat l’arrest tot i que la jutge també el situa dins del grup criminal-, la instructora col·loca Sandro Rosell i Joan Besolí en un grau superior a la resta en la xarxa que, suposadament, sempre segons els investigadors, s’hauria creat per delinquir.


Pels comptes de la societat Bon Ús de l'exconseller comunal lauredià hi han transitat uns deu milions de dòlars del brasiler Ricardo Teixeira


I la magistrada té clar que en tots dos casos, en el de Rosell i Besolí, hi ha risc de fugida, risc que destrueixin proves i risc que continuïn duent a terme accions il·lícites. Si de l’expresident del Barça n’afirma, quant a la possibilitat que vulgui eludir l’acció de la justícia, que malgrat ser espanyol no té un arrelament profund a l’Estat i té una facilitat per moure’s i instal·lar-se en diversos països i una habilitat per poder-se establir en llocs fora de l’abast de la Unió Europea i Estats Units, de Besolí, segons l’aute d’empresonament, la motivació encara és més concisa i rotunda: “Té nacionalitat andorrana i resideix a Andorra, país que no entrega els seus nacionals.” D’aquí, també, l’interès de les forces de seguretat de l’Estat veí per detenir-lo en territori espanyol.

El suposat delicte origen de tot plegat data del 2006. I rau en un ‘negoci triangular’ format per Ricardo Teixeira com a president de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), l’empresa domiciliada a les Illes Caiman International Sport Events (ISE), vinculada a un grup empresarial de Bahrein que, entre altres, adquiriria drets d’imatge esportius per explotar-los i hauria comprat els drets de 24 partits de la selecció brasilera de futbol per retransmetre’ls, i Sandro Rosell que actuaria formalment d’intermediari entre les altres dues parts a través de l’empresa Uptrend, que va alimentar diversos comptes bancaris oberts al Principat -majoritàriament a Andbank- i de la meitat dels beneficis de la qual en va gaudir Joan Besolí, segons ell mateix va reconèixer davant el notari Isidre Bartumeu.

¿I si el ‘negoci’ és del 2006 per què les detencions no s’han produït fins ara i Besolí i Rosell han trigat, si és que havia de ser, tant de temps en anar a la presó? Pregunta complexa, respostes diverses i igual de difícils. D’entrada sembla evident la pugna juridicopolítica entre Espanya i Catalunya. Amb Andorra (gairebé) sempre enmig. A partir d’aquí, la intervenció de les autoritats americanes, amb l’FBI com a pal de paller, que va cloure el 2015 amb l’esclat del denominat ‘FIFAgate’. Els americans estaven rabiosos perquè la FIFA no hagués concedit ni el mundial del 2018 ni el del 2022 als Estats Units i van començar a rascar per embrutar, amb raó o sense, la imatge de la FIFA.

Una de les ‘peces’ que van trobar va ser Ricardo Teixeira. I els seus ‘negocis’ amb drets d’imatge de la selecció. Estats Units va enviar peticions de cooperació judicial a diversos països. A Andorra segur. Probablement també a Espanya. La comissió rogatòria tramesa al Principat i ja llavors, a mitjan juny, assumida per la batlle Canòlic Mingorance, se centrava especialment en Teixeira -i també en el seu amic i empresari d’agències de viatges José Wagner Abrahao, amb tres comptes bloquejats a Andbank d’ençà de llavors-. En certa manera, i sense dir-ho, s’acusava el dirigent futbolístic brasiler d’administració deslleial d’una entitat que rebia ajuts públics. I s’incidia en tot un seguit de qüestions que tinguessin relació amb els Estats Units. 


L'expresident de la CBF va tenir comptes a Andbank entre el 2002 i el 2011, va ser resident passiu i avui encara té embargats dos immobles al Tarter


I d’aquí, per exemple, n’apareix Sandro Rosell, que havia conegut el president de la CBF el 1999 atès que qui després seria president del Barça llavors era una mena de delegat de Nike a l’Amèrica Llatina. Nike, Amèrica. Més llenya al foc per als investigadors de l’FBI i altres institucions policials i judicials americanes. Però Rosell, i encara més Besolí, eren elements molt molt col·laterals per als americans. La ‘peça’ rellevant era Teixeira, de qui els americans ja sabien que tenia comptes a Andorra. 

En efecte. Va obrir comptes a Andbank el 2002, en tindria cinc, i els va cancel·lar el 2011. Les autoritats americanes no van arribar a temps a bloquejar-li res. Sols uns pocs milers d’euros que tenia a BPA quan el banc ara en fase de resolució li va permetre operar només en relació amb els habitatges que havia adquirit un cop el Govern li va autoritzar la residència passiva gestionada… per la gestoria de Besolí. De finals del 2012 a finals del 2013. I mai més. Perquè a Ricardo Teixeira li va fer massa nosa aparèixer públicament com que ’s’amagava’ al Principat i, a més, no passava al país el mínim de dies que fixa la llei.

Però la comissió rogatòria enviada pels Estats Units el 2015 -compte, el 2006, i també amb els americans burxant, la justícia suïssa ja havia trucat a la porta d’Andorra per si tenia constància d’alguns noms entre els quals ja apareixia el de Teixeira i el d’Abrahao, però com que se’ls acusava de corrupció entre privats i al Principat aquest delicte no està tipificat, es va passar pàgina- va derivar en unes diligències prèvies que encara està instruint la batlle Mingorance. Encara resten obertes. En el marc d’aquesta investigació, la policia andorrana va emetre el febrer, aquest febrer, un informe fonamentalment sobre moviments de comptes i operatives bancàries i societàries.

Curiós, una part important d’aquell informe queda reflectit en l’aute d’empresonament de Besolí i Rosell de només tretze pàgines. El cas està sota secret de sumari. Molt probablement, aquell informe del mes de febrer, d’una manera o altra figurarà en el sumari de l’Audiència espanyola. La cooperació és la cooperació. ¿I què diu aquell informe segons que ha pogut saber l’Altaveu? Doncs en relació a Besolí, i això no l’ajuda gaire, que figura en quinze societats a Andorra i que també forma part d’altres societats. A Panamà, per exemple. O a les Illes Verges. Però, especialment, que pels comptes de la societat de Besolí denominada Bon Ús SL hi van passar gairebé deu milions de dòlars que eren de Teixeira. O que des de comptes de Bon Ús es van pagar unes multes que la FIFA va imposar a Teixeira i qui havia estat el seu sogre, Joao Havelange.

En aquell informe es parla de l’immoble embargat de Teixeira i dels comptes que va tenir a Andbank. D’Andbank, especialment, també en va ser client Sandro Rosell. Però al 2015, quan els Estats Units tramet la comissió rogatòria, ja tenia tots els comptes cancel·lats. Rosell, d’una manera o altra, va ser client de tots els bancs del país de finals de la dècada del 1990 ençà. De Crèdit Andorrà, per exemple, només un parell de dies. Va obrir i va cancel·lar un compte amb la seva dona. A MoraBanc hi va figurar en tan què president del Barça. També Wagner Abrahao, l’amic de Teixeira va tenir comptes, ara bloquejats, a Andbank. O el cunyat d’Alàs de Besolí, el ramader i històric contrabandista Andreu Ramos, que també ha vist passar pels seus comptes andorrans diners, suposadament, del duet Teixeira-Sandro Rosell.


L'expresident del Barça, que va tenir dipòsits a totes les entitats bancàries andorranes, manté encara contacte amb l'exdirigent futbolístic del Brasil


I si els registres sol·licitats per l’Audiència nacional espanyola a la Batllia, en dependències empresarials o privades de Besolí i altres socis, no han donat gaire de sí, sí que semblen més reveladores algunes de les punxades telefòniques fetes a l’expresident del Barça. I algunes la magistrada instructora del ‘cas Rimet’ les usa en l’aute pel qual envia Rosell i Besolí a la presó. Sembla, i aquesta és una suposició periodística, que les intervencions telefòniques permeten a la jutge actualitzar dades o comportaments de l’exmandatari blaugrana. Permeten a la instructora poder dir: “veieu com és dolent i ho continua sent”. I possibiliten trencar definitivament l’aparença legal a cobraments que Rosell va declarar a l’Agència Tributària en regularitzar els diners que tenia escampats pel món (se l’acusa d’haver blanquejat 14.973.328 euros).

Les trucades telefòniques interceptades permeten a la jutge tenir clar que l’expresident del Barça continua controlant encara avui una empresa que suposadament havia venut al seu amic libanès Shahe o permeten corroborar a la magistrada que Sandro Rosell manté encara contacte amb Ricardo Teixeira o que parla de fer negocis amb Qatar i altres històries. I aquests controls telefònics no són vells, no. Daten de l’abril i del maig. És a dir, d’aquest mes i del mes passat. Si a això se li afegeix que el Barça és més que un club i és gairebé l’equip de tot un país (com a mínim d’un país que ho pretén ser) i que la fiscalia fa mesos i mesos que treu punxa al llapis afinant el que faci falta, al final resulta que enviar algú a la presó pot esdevenir fàcil.

El que no és tan senzill, de veritat, és tot aquest entramat de societats que usaven Teixeira, Rosell i l’organització criminal que diu la jutgessa que formaven i que descriu en el seu aute. El punt de partida sembla més evident. La CBF presidida per Teixeira ven, via contracte, els drets d’imatge de la selecció brasilera a un grup empresarial de Bahrein advertint-lo que ha d’abonar unes comissions a una empresa de Sandro Rosell -en què també apareix Joan Besolí- perquè és l’intermediari i el responsable de màrqueting en relació a aquells drets. Alhora, Teixeira i Rosell tenien un altre contracte firmat en relació al repartiment de les comissions que els investigadors consideren il·legals perquè ’s’enganyava’ la federació brasilera de futbol. Això seria el punt de partida. I el punt de destinació, en part, Andorra. I així és com el país apareix als noticiaris. Com un cau… de diners.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.