La cada cop més intensa campanya social -d’uns col·lectius concrets, però molt bregadors- a favor de la despenalització de l’avortament, ha fet aixecar totes les alarmes al Palau Episcopal. I alhora que intenten evitar que la demanda per ara de grups feministes faci taca d’oli, miren de situar una persona de la seva extrema confiança, en aquest cas Mateu, al capdavant del projecte que, d’entrada i tot i el desgast, es considera que partiria com a favorit en els comicis de la propera primavera (31 de març o 7 d’abril).
Mateu és l’únic dels hipotètics candidats de DA que obertament ha dit que li faria gràcia i més i tot de poder aspirar a governar. I de fer-ho ara. La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, també ha dit en algunes ocasions que li faria il·lusió ser cap de Govern del país, però sempre hi ha afegit, ara per ara, que aquest moment no és el moment. S’haurà de veure, també. Però és ben clar que Mateu sí està disposat i disponible. A més, no pot repetir com a síndic i difícilment es presentaria a les eleccions per ser conseller ras.
Les trobades, formals i informals, del síndic amb homes d’Església i del nucli dur oficial o oficiós de l’arquebisbe Joan-Enric Vives (persones com Josep Maria Mauri, Joan Massa, Concepció García…) són molt sovintejades. I aquestes mateixes persones són les que, informalment és clar, aprofiten sempre que poden per avaluar quina possibilitat d’èxit tindria el síndic en el cas que hagués d’assumir el rol de líder per aspirar a la prefectura del Govern. I la pressió sobre els dirigents de DA que han d’escollir el candidat s’hauria intensificat les darreres setmanes.
De fet, segons diverses fonts, hauria estat el propi Vives qui hauria retret al Govern i a DA que no s’hagués escenificat un suport incondicional al Coprincipat major del que s’havia fet fins, probablement, aquest dilluns. L’arquebisbe volia un posicionament polític clar i rotund en relació a la institució del Coprincipat i el que suposa en relació amb l’avortament. I la resposta, segons les fonts, hauria estat l’al·locució de Toni Martí durant la primera jornada del debat d’orientació política.
Amb Coprincipat, i deixant clar que el Coprincipat hi ha de ser i és intocable, no hi ha despenalització de l’avortament, va venir a dir sense embuts el cap de Govern. I l’endemà, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, va reforçar la mateixa idea. En alguns sectors demòcrates, una defensa tan aferrissada feta per Martí va sorprendre. El màxim responsable de l’executiu no és pas un home que faci massa la gara-gara a l’Església. Però es va entendre com un saldament de comptes per intentar tancar el debat.
El debat, també, sobre Mateu. Martí sap que el síndic és candidable. Però pràcticament no s’ha parat ni a valorar-ho. En les travesses de l’actual cap de Govern, Mateu no hi juga cap paper. La relació, que ha passat moments pitjors i millors durant aquestes dues legislatures, no ha estat mai massa bona. I si Espot al final desestima la proposta d’encapçalar el projecte demòcrata, Martí prefereix el titular d’Educació, Eric Jover, sempre que no s’acabi trinxant tot i sorgeixi alguna altra proposta.
Comentaris (3)