La manca de corresponsals en dòlars i la falta d’un acord amb els custodis de valors i dipòsits són els dos grans esculls que impedeixen Vall Banc poder accedir a productes com l’estalvi garantit ofert a desenes, centenars de clients del que el seu dia va ser Banca Privada d’Andorra (BPA), i als fons que els treballadors tenien dipositats com a plans de pensions. Malgrat que les negociacions estan obertes, la solució no sembla fàcil, per ara. De fet, la direcció de Vall Banc tenia previst que l’operativa s’hagués reprès aquest dilluns i, per ara, el més calent és a l’aigüera, que no vol dir que sigui impossible que es pugui obrir l’aixeta.
Vall Banc només opera amb corresponsals de divisa euro. Malgrat que fonts properes a l’entorn de l’Agència estatal de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB) han mantingut que són dos els corresponsals en euros i que no es vol facilitar la seva identitat per una qüestió de confidencialitat empresarial, l’Altaveu sols ha pogut confirmar l’operativa a través de BBVA, l’entitat a la qual van estar lligats professionalment tant el president de Vall Banc i conseller delegat de l’AREB, César Goyache; com el conseller delegat de Vall Banc i administrador únic de BPA, Fernando Vázquez de Lapuerta. Fonts de l’entorn de l’organisme públic que tutela el procés haurien assegurat que hi ha en curs negociacions per trobar operadors amb dòlars i altres divises internacionals.
Com també estarien oberts contactes amb els custodis dels valors i dipòsits que s’han de recuperar. El problema no és només, si escau i quan calgui, fer-los líquids. També aconseguir-ne, per dir-ho així, la possessió. Vall Banc no té dipositaris. Els dipositaris són de BPA. I és a aquests custodis que els responsables del banc pont sol·liciten els títols. Però, segons les fonts consultades, no està clar el procés de traspàs. Segons les fonts consultades, hi podria haver dos problemes. I els dos, en principi, difícils de resoldre a no ser que el Govern doni unes garanties i assumeixi unes eventuals responsabilitats futures.
D’entrada, els custodis no veuen clar traspassar els títols a una entitat jurídica que no és la legítima propietària dels mateixos, atès que els dipositaris ho eren de BPA, no pas de Vall Banc. L’altre gran interrogant és el fet de no poder diferenciar de qui són els dipòsits. Parlant planerament, tots estan en una mateixa bossa. BPA obria un sol compte al dipositari i era l’entitat andorrana qui tenia, ella, individualitzada la titularitat de cadascun dels seus clients. Aquesta circumstància, per exemple, no passa en el cas dels bancs espanyols, que tenen formalment obert davant els custodis un compte per a cadascun dels seus clients.
En haver-hi un únic compte davant de cada custodi amb el qual treballava BPA, ara hi pot haver el risc que s’hagi contagiat, ja que els dipòsits custodiats, siguin o no de clients que hagin estat ‘aprovats’ per PricewaterhouseCoopers (PwC) i l’AREB, formen part d’un compte comú indivisible. En aquest sentit, els dipositaris no tindrien clar si poden incórrer en algun tipus de conflicte o problemàtica per haver estat treballant amb dipòsits presumptament provinents del blanqueig. Tot plegat evidenciaria que la línia traçada per l’INAF i l’AREB no acabaria de donar els seus fruits. I que si no es desencallen les negociacions, els qui més malparats en surten són els clients.
Hores d’ara, segons les fonts, tampoc no hi ha hagut cap traspàs de clients de BPA a Vall Banc després d’un mes de funcionament del banc pont i d’anàlisi o ampliacions de revisions de comptes i clients que hores d’ara continuen atrapats al que s’ha volgut batejar, per diferenciació amb el banc pont, com el banc dolent.