Els fets es remunten a una tarda de juny del 2016. L’agent en qüestió es va incorporar a la feina a les 13.30 hores i el servei s’allargava fins a les 21.30 hores. Se li encomanava la regulació del trànsit a la cruïlla entre les avingudes Carlemany i Copríncep De Gaulle i la protecció dels escolars que circulessin pels entorns de dita zona. Només arribar a la central, i sense ni haver sortit al carrer, l’urbà i una de les seves superiors van mantenir una agra discussió que van portar Bruno Queijo a marxar sense haver estat més enllà del despatx. No va comunicar la decisió ni va motivar el seu abandonament.
El comú va considerar que aquest abandonament de funcions, posant en perill la seguretat de les persones, dificultant el servei i condicionant-ne la seva reorganització era una falta molt greu i el va sancionar amb un mes sense salari i feina. La sanció es va imposar formalment per resolució del 27 de desembre d’aquell 2016 i es va confirmar mig any després. L’agent va portar a la Batllia el cas considerant que per la falta d’un sol dia no es podia considerar abandonament de servei, perquè encara no l’havia començat i el gros de la feina, els moments més delicats, haurien estat a partir de les 4 de la tarda amb la qual cosa hi havia hagut temps sobrer per reorganitzar el servei.
Els tribunals acaben reduint a la meitat la sanció inicialment imposada i la corporació haurà de retornar 15 dies de salari més els interessos legals
També remarcava que aquella situació mai no es va reproduir amb posterioritat i posava de relleu la discussió amb la caporal i la situació psicològica de l’agent, que no era l’adient. Per tot, creia que no hi havia la comissió d’una falta greu i, en qualsevol cas, entenia que la imposició de la sanció màxima sense explicar quina afectació real havia tingut en el servei la seva decisió de marxar de la central després de discutir amb la seva superior era abusiva.
Tant la Batllia com el Tribunal Superior ha conclòs que no hi ha dubte que hi va haver un abandonament de servei i que l’informe psiquiàtric que avalaria suposadament l’alteració mental transitòria que patia l’agent era extemporània i no justificava la marxa del lloc de la feina. Ara bé, també entén que el comú es va excedir en imposar la sanció màxima al funcionari. Essencialment perquè dóna per fet una afectació en el servei que entenen els tribunals que en cap cas es motiva. La Batllia i el TS recorden que les sancions són graduables i que la llei estableix que cal valorar l’afectació que té un abandó i justificar-la.
En aquest sentit, conclouen els tribunals que la corporació va imposar la sanció màxima sense justificar la repercussió de la decisió de l’agent, alhora que recorda que des de l’hora que va marxar l’urbà fins al moment en què la seva presència era realment significativa per a la gestió del trànsit van passar prou hores com perquè s’hagués pogut trobar una solució momentània. Per tot plegat, creu que un mes de sanció és desproporcionat i deixa la suspensió de salari i feina en 15 dies, amb la qual cosa el comú haurà de retornar-li els dies descomptats de més més els interessos legals pertinents.
Comentaris