La justícia haurà d’indemnitzar dues dones, investigades per un suposat delicte de blanqueig de diners, per la llarga durada de tot el procediment judicial, de fet, encara en curs. En concret, fins a quinze anys, dels quals, durant els darrers catorze, totes dues han tingut embargats els seus comptes corrents. Per això, el passat setembre van decidir recórrer al Tribunal Constitucional (TC) que, ara, els ha donat la raó i ha marcat que se’ls haurà de compensar.
El cas es remunta a l’any 2004, quan, en el marc d’un presumpte delicte de blanqueig es van iniciar unes diligències prèvies que, ja el setembre del 2005, van comportar l’embargament preventiu dels comptes bancaris de les dues dones que van presentar el recurs al TC. No va ser fins sis anys després, el 2011, quan es va dictar l’aute de processament d’elles i d’altres persones, una decisió on es mantenia també la mesura de bloqueig. El judici oral encara va trigar més i no es va celebrar fins al 7 i el 8 de novembre del 2017. És a dir més de 13 anys després de l’inici del procediment.
Les defenses van demanar el febrer del 2018 l'arxivament de la causa, sense que, per ara, la Batllia s'hi hagi pronunciat
La vista, a més, va acabar amb el Tribunal de Corts declarant la nul·litat de les actuacions i el seu retorn al batlle instructor perquè reiniciés de nou el procediment “en què es precisessin els fets imputats amb la suficient concreció que permetés articular medis de defensar. Mesos després, el febrer del 2018, les defenses de les dues acusades van reclamar l’arxivament de la causa. El fiscal s’hi va oposar però, des de llavors, la Batllia no va donar cap resposta ni en un sentit ni en altre. Així, el passat setembre les dues dones van presentar un recurs d’empara davant el TC. Bàsicament, reclamaven que s’havia vulnerat el seu dret a procés degut de durada raonable, reconegut en l’article 10 de la Constitució.
Ara, l’alt tribunal els ha donat la raó. En la sentència, els magistrats remarquen que, seguint tant la mateixa jurisprudència andorrana com la d’Estrasburg, “la durada del procediment (15 anys) és objectivament molt superior a allò que s’ha d’esperar d’una fase d’instrucció”. Un allargament que, segons la resolució, “cal analitzar” si es justifica per “la complexitat de l’afer, ja sigui tècnica o processal” o per “l’actuació de les parts”.
Els magistrats entenen que no és així: “No existeix complexitat processal, ja que la instrucció s’adreça inicialment contra dues persones (...)”. La investigació les vinculava al blanqueig de diners via una societat mercantil, Siberian Express, que havien constituït. Tampoc hi ha, a l’entendre del TC, una justificació pel fet que, en el marc de la causa, s’hagin enviat comissions rogatòries a Espanya. A banda, “el fet que durant la instrucció s’hagin d’examinar múltiples transaccions financeres, si bé pot alentir la causa, no necessàriament comporta una complexitat tècnica, atès que es tracta d’analitzar adquisicions de béns immobles i la procedència del capital en comptes corrents al Principat”.
Un altre punt que descarta la sentència és que el retard sigui provocat per l’actuació de les parts investigades. De fet, el TC remarca que “existeixen (...) llargs períodes d’inactivitat de l’òrgan judicial instructor i del Tribunal de Corts” i, a banda, apunta que a les defenses “no els hi correspon suplir la manca de concreció d’un aute de processament que va ser declarat nul”.
Per tot això, el TC entén que s’ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable i ho ha comunicat a l’òrgan judicial “perquè adopti les mesures oportunes en el termini més breu possible per posar fi a la dilació”. També deixa clar que “les recurrents tenen dret a ser indemnitzades pels perjudicis soferts”
Comentaris (2)