La Justícia considera que les primes d'acompliment que històricament pagava la CASS són un "avantatge social adquirit"

La Justícia considera que les primes d\'acompliment que històricament pagava la CASS són un \"avantatge social adquirit\"

La sala civil del Tribunal Superior acaba de confirmar que el que inicialment va néixer com una prima en funció del rendiment dels treballadors de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) ha esdevingut amb el pas del temps un “avantatge social adquirit” ja que la parapública va deixar de fer avaluacions individualitzades i va passar a retribuir els empleats de manera directa i sense cap valoració individual amb el percentatge màxim establert. És a dir, un increment mensual del 5% respecte del salari base.

El pronunciament ferm desestima un recurs presentat per la CASS davant d’una sentència del Tribunal de Batlles que estimava íntegrament les pretensions d’un treballador de la parapública que ho era des de l’any 1974. La resolució de primera instància donava la raó completament a l’empleat de la Seguretat Social, condemnant la parapública a restablir la remuneració salarial de l’empleat “en les condicions anteriors a la decisió del 27 de gener del 2014, havent d’abonar les quantitats que li havien estat deduïdes per aquest concepte més els interessos legals devengats a partir del moment en què cadascuna de les primes havia de ser retribuïda i fins el seu total pagament i a pagar les costes processals causades amb inclusió dels honoraris d’advocat i de procurador de la part actora”.

La decisió presa pel consell d’administració de la CASS el gener del 2014 suposava no atorgar al treballador la prima d’acompliment per a l’any 2014. “Aquesta prima no ha pogut ser considerada en no haver complimentat el document d’avaluació que us va ser tramès als efectes de fer l’aplicació dels criteris previstos per l’article 5 del Reglament d’aplicació número 1 sobre el personal de la CASS, actualment vigent”. Cert és que l’esmentat reglament era molt controvertit en la data que es va fer la deducció al treballador i la voluntat era deixar-lo sense efecte. De fet, i com es recull en la sentència dictada la setmana passada per la sala civil del Tribunal Superior, fins i tot el Tribunal de Comptes havia posat el crit al cel pel fet que s’estava pagant un plus directe sense que es duguessin a terme les valoracions oportunes.

El reglament era del 1966 i com es reflecteix en la sentència ara dictada, “es va aplicar estrictament durant els primers anys de funcionament de la CASS, en què el poc personal de l’entitat ocupava una oficina única, però que, amb el creixement del personal i la multiplicació dels espais d’oficina, va deixar de ser possible que el director els avalués a tots directament i, a la pràctica, durant molts anys, i per no perjudicar el dret dels empleats a la prima, es va atribuir d’ofici l’avaluació màxima a tot el personal, excepte en aquells supòsits que s’havia produït durant l’any un fet prou greu com perquè el director considerés necessari sotmetre al consell d’administració una valoració inferior personalitzada”. Les comunicacions de reducció de les primes de servei per no haver respectat els horaris es concernien als anys 2002 i 2003. Ni abans ni després.

El Superior diu que és clar que la CASS ha de fer cas a les recomanacions del Tribunal de Comptes i posar fi “a una pràctica contrària a les regles administratives”, és a dir, aplicar de manera directa i automàtica un increment salarial en virtut d’una prima lligada a una avaluació que no es feia. Un posar fi equivalent a revocar el reglament de l’any 1966. No obstant això, però, la sala del TS diu que el fet de complir amb el recomanat pel Tribunal de Comptes “no podia portar a negar els drets adquirits individualment per un empleat”. En la sentència dictada ara, el tribunal exposa què és al seu parer complements, primes, gratificacions, liberalitats… tots ells conceptes remuneratoris que formen part o no del salari global. Recorda també que “queda acreditat que el treballador va percebre mensualment durant tota la seva carrera i sense cap variació l’import corresponent al 5% del salari, i això sense que es procedís a la puntualització prevista en el reglament des de dècades”. 

Per tant, continua dient la resolució, “malgrat la seva denominació de prima, aquest concepte de retribució va perdre el seu caràcter d’increment variable del salari en funció dels criteris propis a cada assalariat i valorats per la direcció, i va esdevenir avantatge social adquirit”. En conseqüència, diu la sentència, “en no tractar-se d’una simple gratificació o avantatge acordat unilateralment fora de les seves obligacions retributives per la CASS, ni tampoc d’una prima com ho acabem de determinar, sinó d’una retribució complementària integrant el salari, l’empresa no la podia suprimir sense obtenir l’acord previ de l’assalariat concernit”.