La indefinició de la part soterrània del projecte del ‘The Cloud’ ha portat el Govern a allargar quinze dies el termini de presentació d’ofertes. Entre els constructors hi ha interès en poder fer l’obra però també hi ha molt temor que la modalitat triada del contracte ‘claus en mà’ els acabi ofegant. D’aquí que les empreses, a través de l’associació que els aglutina, hagin demanat a l’executiu més concreció. I l’executiu, a través del propi cap de Govern, Toni Martí, i del ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, han reclamat que les ofertes se cenyeixin al màxim de 39 milions que l’administració (paga Andorra Telecom) està disposada a assumir.
En principi, el termini de presentació d’ofertes finalitzava dimecres que ve. Però aquesta mateixa setmana, diversos empresaris de la construcció i representants del col·lectiu que els agrupa (ACODA) i, entre altres, els citats Martí, Torres Falcó i el director general de la companyia de telecomunicacions, Jordi Nadal, van mantenir una reunió per avaluar la situació. Tot derivava d’una missiva enviada per l’ACODA en què es posava de manifest les dificultats per poder calcular els pressupostos. Per poder definir les ofertes. Davant el temor de l’executiu que, o bé no hi hagués interessats, o bé que les ofertes que es presentessin s’allunyessin molt dels 39 milions que estima Ordenament Territorial-Andorra Telecom que ha de costar el projecte, es va preferir debatre la qüestió amb els interessats/afectats.
Les propostes que inicialment s’havien de presentar fins al 27 de juny ara es podran lliurar fins al 12 de juliol; empresaris i administració es donen més temps per analitzar dades
El concurs es va publicitar a principi d’abril. I els empresaris han anat estudiant un projecte gens senzill per poder presentar les millors propostes. La modalitat del contracte claus en mà suposa que a qui contracta l’obra aquesta li costarà allò que el constructor hagi fixat en l’oferta. I que qualsevol alteració en el procés, si existeix, serà assumida pel propi constructor, per l’adjudicatari del treball. Per tant, qualsevol desviació pot ser letal per a qualsevol empresari. I les anàlisis a l’hora de fer els pressupostos i de fixar les propostes estan sent molt minucioses. D’aquí que els empresaris necessitin totes les dades fins al mínim detall.
Segons fonts del sector, el projecte, de la planta zero, del rasant de l’avinguda Meritxell, en amunt està molt ben definit i és molt clar. En canvi, aquella part de l’obra que té a veure amb les plantes soterrades ja és una altra cosa. Segons les fonts, hi ha moltes inconcrecions i les empreses no ho veuen gens clar. Per exemple, no es defineix com han de ser i quants micropilots calen per sustentar l’estructura soterrània. El projecte també estableix que el constructor haurà d’assumir el cost de reparar les eventuals esquerdes i anomalies que puguin sorgir en edificis de l’entorn. Però no defineix fins on va l’entorn, no hi ha un estudi de l’estat d’aquest entorn… Tampoc no hi hauria, per exemple, uns estudis geotècnics acurats i aquests, a priori, sembla que també haurien d’anar a càrrec de l’adjudicatari.
Dubtes
Tot un seguit de dubtes que ja que van convocar la reunió, es van expressar als mandataris governamentals. La part licitadora hauria exposat, per exemple, que si en el transcurs de l’obra, la direcció de la mateixa, per exemple, decideix un canvi de materials, aquests -amb el cost que impliqui per bé o per mal- haurien de ser assumits pel constructor adjudicatari, fet que no va acabar de ser entès-acceptat pels potencials interessats, que van demanar al Govern una reflexió sobre un seguit de qüestions, aquesta entre elles. Així, per tenir més marge, es va acordar allargar el termini de presentació d’esmenes, inicialment previst per al 27 de juny, fins al 12 de juliol. Els empresaris seguiran calculant i l’administració haurà de facilitar algunes concrecions més.
Martí i Torres Falcó haurien anunciat en una reunió amb representants del sector de la construcció que si els preus es disparen el projecte s’ajornarà fins a la propera legislatura
Martí i Torres Falcó, que pilota el projecte des de la dimissió d’Alcobé, haurien insistit, tal i com ha avançat Andorra Televisió, que les ofertes s’han de cenyir als 39 milions estimats pel Govern. I que si les propostes es desvien de forma evident i a l’alça d’aquest preu el concurs es declararà desert i, en principi, ja no es tornarà a convocar cap més licitació fins a la propera legislatura. Llavors, però, es podria valorar la possibilitat que permetre a empreses estrangeres participar d’un altre concurs, que ja seria internacional, cosa que incrementaria el nivell de competència i, potser, podria suposar una rebaixa en els costos.
D’interès per fer l’obra i per ajustar-se al preu, les empreses del país en tenen, segons les fonts consultades. Però van amb peus de plom. “Un contracte ‘claus en mà’ és obligar-se contractualment a assumir qualsevol imprevist que comporti que el pressupost inicialment establert s’incrementi. I s’incrementa sols per a l’adjudicatari, no pas per a qui contracta, en aquest cas l’administració”, han recordat els consultats que també han afegit que és evident que una obra com la de ‘The Cloud’ no és senzill i hi ha unes necessitats tècniques, de recursos, d’assegurances i avals, més enllà dels riscos, que no gaire empreses del país -per cert, les unions temporals es premien- poden assumir.
Caldrà, doncs, estar atents al 12 de juliol. I comprovar si hi haurà núvol o tot acaba als llimbs. Si es fa cas al plec de condicions del concurs, però, 'The Cloud' hauria de ser una realitat el novembre del 2020. I aquesta és un altre dels maldecaps que veuen els constructors amb el contracte claus en mà. No es fixa un termini en setmanes o mesos. És a dir, 50 setmanes des que s'iniciï el treball efectiu i sempre que no sorgeixin inconvenients. No no. Amb el plec de condicions, l'administració obliga el futur adjudicatari a entregar acabat l'edifici el novembre del 2020, es comenci quan es comenci l'obra i passi el que passi durant el procés.
Comentaris