Evidentment, tota la qüestió relativa a l’escàndol del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) que s’està investigant a la Batllia i del qual, per bé o per mal, o per totes dues coses, Casals en sap moltes coses, no ha aparegut en cap moment del debat-control parlamentari en relació a la creació de la nova legació diplomàtica. Els arguments emprats avui per Ubach no van ser en cap moment esmentats pel ministre portaveu, Jordi Cinca, quan fa unes setmanes va anunciar el nomenament de Casals.
La titular d’Exteriors ha hagut de respondre aquest dijous a qüestions plantejades per la consellera general liberal Judith Pallarés, que ha destacat la importància de l’enclavament diplomàtic helvètic per dues qüestions. Una, l’enllaç que suposa Ginebra en relació amb diversos institucions de gran rellevància en matèria de salut, drets humans i propietat intel·lectual (OMS, OMPI, UIT, Creu Roja…). I, l’altra, per poder mantenir una alta cooperació d’Andorra amb Suïssa, un país que Ubach ha considerat referent en matèries com l’educació, l’agricultura o el turisme.
La ministra ha explicat que si no s’havia previst posar en marxa una ambaixada permanent a Suïssa -fins ara el càrrec de màxima responsabilitat l’ocupa com a no resident Enric Tarrado- era perquè no es preveia que ningú no volgués ocupar la plaça tècnica de diplomàtic, que és qui realment fa la feina en el dia a dia. Segons Ubach, “a l’octubre quedava vacant” la plaça i el gener passat es va engegar el concurs de mobilitat interna. Però la plaça “no està coberta” perquè cap tècnic no hauria manifestat el seu interès en voler-se traslladar a Ginebra. Davant la clara voluntat de “nodrir aquesta missió” es va haver de buscar una altra solució.
Costos
Ubach no ha entrat a explicar perquè l’escollit havia estat Josep Casals -feia temps que el funcionari, que ja havia estat el ‘delegat’ d’Andorra davant l’OMS, hauria manifestat certes ganes de voler ocupar aquella plaça atès en sentir-se menystingut a Salut- ni tampoc ha explicat quin serà el cost de la creació de la nova ambaixada més enllà d’assegurar que pel que fa “a la missió a Ginebra el cost és el mateix”. Però s’entén per l’estructura bàsica, no si s’hi afegeix un ambaixador amb residència permanent.
Tampoc no ha quedat massa clar el futur de l’ambaixada, aquesta sí, que el Govern projectava o projecta obrir a Berlín. Aquesta legació diplomàtica de nova creació sí que es va contemplar a nivell pressupostari. I els comptes per aquest 2018 preveien una partida d’un milió d’euros en xifres rodones per posar en marxa aquesta nova representació diplomàtica. A Suïssa caldrà veure els costos que té l’ambaixada. I si Casals hi marxa sol o acompanyat i en quines condicions. Per la plaça de tècnic diplomàtic no hi va haver candidats. En canvi, sí que n’hi va haver per a sorpresa del Govern i del propi ambaixador ‘in pectore’ per a la plaça de tècnic administratiu que es va crear de nou. Del no-res. La candidata que es perfilava com a ‘idònia’, és a dir, la dona del designat ambaixador, no ha estat, almenys ara per ara, l’escollida.
Comentaris