La dona a qui van operar la cama que no tocava nega interès econòmic i recorda que porta més de tres anys amb dolors

El setembre del 2017 va presentar una demanda civil per mala praxis que després va retirar per manca de proves però la situació hauria canviat en aparèixer el consentiment informat falsificat

-
La dona a qui el gener del 2015 van operar de la cama diferent a la que s’havia d’intervenir nega que persegueixi un interès econòmic i recorda -de fet, ho ha fet el seu entorn- que ha estat tres anys amb dolors i malestars, i que només el temor i el fet de sentir-se superada per les circumstàncies, desorientada, va fer continuar el tractament amb el mateix traumatòleg. Ara ha acabat interposant una querella criminal contra José Ignacio Torrero, que manté que el canvi de cama va ser totalment volgut, que formava part del tractament prescrit i que la pacient en va ser conscient en tot moment. I insinuava, en una carta al diari ‘BonDia’ que la dona perseguia, de fet persegueix, altres finalitats amb les accions legals instades.

Però la pacient ho nega del tot. Consultat el seu entorn, es manté que el mes de setembre del 2017 es va instar una demanda civil per mala praxis. I que aquesta acció es va acabar retirant per manca de proves. Totes les consultes que es van fer amb altres especialistes, no es van poder confirmar amb cap informe escrit que rebatés allò fet pel cirurgià ortopèdic. Posteriorment, i en seguir les molèsties derivades, segons les fonts properes a la dona, de les diverses intervencions sofertes (al maig del 2016 li va acabar operant la cama esquerra, la que inicialment tocava, “sota promeses que finalment milloraria i no tindria més dolors a cap de les dues cames”, recorden les fonts, que asseguren que de dolors només en patia en una, de cama), la pacient va tornar a acudir al SAAS a presentar una queixa i va ser llavors quan, permetent-li repassar tot l’expedient clínic, va descobrir dos documents on s’hauria falsificat la seva firma.

Va ser aquesta troballa la que va originar la reobertura de l’expedient disciplinari contra Torrero i el fet que portés els assessors legals de la pacient el que va animar a endegar un procés penal concretat fa poques setmanes amb la interposició d’una querella per lesions i falsificació documental contra el traumatòleg i l’anestesista que va participar en la primera de les operacions. Les fonts consultades han recordat que no es pot parlar de consentiment informat perquè, malgrat que el document, té la mateixa aparença, en el millor dels casos hauria estat fet firmar amb posterioritat a l’operació. 

“Està clar que el metge va preveure que hi pogués acabar havent merder i va mirar de preparar una possible justificació, una sortida. De fet, mai no ha negat que el suposat consentiment informat” que hauria permès que s’operés la cama que no havia donat problemes, es va signar a posteriori a la intervenció i, a més, tant la pacient com dos experts cal·ligràfics que han analitzat les firmes no tenen cap dubte que les signatures han estat falsificades. La dona manté que ha hagut de suportar un dolor físic i un malestar emocional que no hauria hagut de suportar i que, de ben segur, no hauria patit si s’hagués intervingut, com sempre s’havia dit, la cama esquerra de directe.