La defraudació fiscal a partir de 50.000 euros serà considerada un delicte penal. I si el frau puja a 150.000 euros o més, la qualificació jurídica s’agreujarà i podrà ser subjacent d’un delicte de blanqueig de capitals. Així ho reflectirà el Codi penal, que si no hi introdueix esmenes el Consell General, preveurà penes d’entre tres mesos i tres anys en el cas del delicte ordinari i d’entre un any i cinc anys en el cas de l’agreujat. La modificació de la normativa penal que permetrà tipificar per primer cop al Principat el delicte fiscal de forma explícita es promourà durant el període de sessions que s’inicia ara. Per tant, el Consell General hauria de donar llum verd al text aprovat aquest dimecres pel Govern abans del 30 de juny.
La modificació del Codi penal no és la única que l’executiu ha aprovat en el marc de donar resposta a les peticions formulades per diverses institucions internacionals (Moneyval, GAFI, OCDE…) i que pretén harmonitzar-se a les normatives estàndards que tenen la majoria de les suposades societats i estats avançats. En la sessió d’aquest dimecres, l’executiu també ha donat el vistiplau al projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que estableix com una de les mesures més destacades el fet que no es podrà fer cap mena de transacció en efectiu que superi els 30.000 euros. Les altres dues iniciatives legislatives que s’han d’aprovar durant aquest primer semestre del 2017 per tant d’anar adaptant el marc normatiu andorrà a les demandes internacionals són la Llei d'assegurances, entrada ja a tràmit parlamentari, i la modificació de la Llei que regula l'intercanvi d'informació a la demanda per introduir-hi les darreres actualitzacions fetes per l’OCDE i que està previst que s'aprovi la setmana vinent.
La introducció en la normativa penal del delicte fiscal és, segons el portaveu de Govern i ministre de Finances, Jordi Cinca, la "lògica continuïtat" al desenvolupament del marc fiscal que s'ha dut a terme en els últims anys. La tipificació del delicte fiscal, que pretén protegir la hisenda andorrana, perseguirà els obligats tributaris que declarin malament, defraudin en la declaració o l'ometin, en relació a totes les figures fiscals vigents al país. El Govern ha optat per fixar un llindar pel tipus bàsic de delicte fiscal, situat en els 50.000 euros, i un segon nivell de delicte fiscal agreujat, que serà també subjacent d'un delicte de blanqueig de capitals, situat en els 150.000 euros o quan els fets s'emmarquin en una organització criminal. A banda de les penes de presó ja descrites anteriorment, també es podrà imposar, en tots dos casos, una multa que pot arribar a multiplicar fins a quatre vegades la quantitat defraudada. Per sota dels 50.000 euros no hi haurà conseqüències penals però sí que es continuarà considerant una falta administratiu. Cinca ha justificat la introducció de dues tipologies de llindar per ser coherents amb la realitat econòmica del país i ha posat com a exemples Luxemburg o Àustria.
Amb la tipificació del delicte fiscal, Cinca ha destacat que es dóna compliment a una de les recomanacions més significatives de les darreres avaluacions del Moneyval, l'organisme que coordina la lluita contra el blanqueig de diners. La modificació del Codi penal també inclou una ampliació del delicte de contraban a qualsevol tipus de mercaderies, i no només a les mercaderies sensibles com era fins ara. A més, incorpora també com a delictes subjacents del delicte de blanqueig els d’insolvències punibles, la defraudació a la CASS, el finançament il·legal de partits polítics i el malbaratament de cabdals públics
D’altra banda, també per respondre a les recomanacions internacionals del GAFI, es tipifica amb claredat el fenomen dels 'foregin fighters', que correspon a persones que viatgen des del seu territori a un lloc diferent amb finalitats terroristes. Finalment, per dotar-se d'un sistema més efectiu de lluita contra el blanqueig, el Ministeri Fiscal tindrà la potestat d'obtenir informació de qualsevol entitat financera o d'una persona física o jurídica sotmesa al secret professional.
Aquesta modificació legislativa és un dels "quatre grans projectes de llei”, segons el Govern, amb què treballa l’executiu per acabar de culminar el procés d'homologació internacional, juntament amb la modificació de la Llei d'assegurances, ja a tràmit parlamentari, la modificació de la Llei de blanqueig, també aprovada aquest dimecres, i la modificació de la Llei que regula l'intercanvi d'informació a la demanda per introduir-hi les darreres actualitzacions fetes per l'OCDE, que s'aprovarà la setmana vinent.
Diner en efectiu
Quant al projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, el portaveu governamental ha explicat durant la roda de premsa posterior a la reunió del consell de ministres que es tracta d'un text que amplia el títol segon de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, aprovada l'any 2000. Entre els punts més destacats d'aquesta modificació, Cinca ha remarcat la prohibició d’efectuar o rebre pagaments en efectiu superiors a 30.000 euros. “Qualsevol transacció econòmica superior a 30.000 euros s’haurà de fer per un mitjà de pagament que permeti la traçabilitat”, ha indicat el titular de Finances. De la mateixa manera que es manté el deure per als comerciants que esdevenen subjectes obligats de registrar qualsevol transacció d'efectiu de més de 10.000 euros.
A més, aquesta llei serà més explícita quant a les mesures destinades a la prevenció de riscos per tal d'adequar els sistemes de detecció i es puguin aplicar les mesures de mitigació oportunes i proporcionades als riscos. Tanmateix, s'incorpora per primera vegada a la llei andorrana la figura del PEP (persones políticament exposades), persones que per la seva responsabilitat pública han de tenir processos de diligència reforçats per evitar que a través de la seva activitat puguin ser canal de blanqueig de diners.
Una altra de les novetats que ha destacat el ministre és la regulació sobre la informació dels beneficiaris efectius d'entitats jurídiques andorranes, una qüestió que obligarà a les societats i altres persones jurídiques a obtenir i conservar informació adequada sobre aquests beneficiaris efectius. Més modificacions significatives: la referent a la regulació de la informació que ha d'acompanyar les transferències de fons, i s'incideix en la identificació del beneficiari. Cinca ha avançat que el projecte de llei s'entrarà a tràmit parlamentari durant els pròxims dies amb l'objectiu que s'aprovi durant aquest mateix període de sessions.
Amb informació de l'Agència de Notícies d'Andorra (ANA)
Comentaris