La creixent amenaça dels muflons 

Els caçadors sol·licitaran poder abatre més exemplars d’ovins davant l’increment d’una espècie protegida i que posa en perill la cabana d’isards

-
-
El nombre de muflons s’està disparant per tot el país. Fins a convertir-se ja ara en un veritable problema cinegètic. A mida que guanya terreny, se’l menja a l’isard, una espècie autòctona i més apreciada pels amants de les muntanyes andorranes en general i de la caça en concret, però que, en certa manera, és incompatible amb el mufló. Per on passa aquest darrer difícilment hi farà cap un isard. Així les coses, els caçadors demanaran formalment poder abatre més exemplars de muflons i intentar regular l’espècie.

Aquesta ha estat una de les qüestions principals tractades en una reunió de la comissió de seguiment de la caça que s’ha iniciat aquest dilluns i s’ha deixat oberta per acabar-se durant la setmana que ve atès que la discussió s’ha allargat més del que es preveia i s’ha hagut d’aturar per compromisos ja contrets prèviament per alguns dels assistents a la trobada, presidida per la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó. La comissió ha d’establir justament els propers plans de caça. I en aquest marc és on se sol·licitarà poder matar un nombre de caps més elevat que els darrers temps.

Malgrat que el creixement de la cabana de muflons s’havia concentrat en llocs com el Comapedrosa, els darrers dos anys l’augment d’exemplars ha estat molt generalitzat i encara més considerable. Per això que posa en perill la bona gestió de la cabana d’isards. Es dóna el cas, a més, que cada vegada hi ha més femelles que, òbviament, són les que es reprodueixen. Com que el període de caça de les femelles és molt limitat -no se les pot abatre mentre estan en període d’aparellament ni embarassades i tampoc quan les cries són molt petites-, el nombre de captures és baix. 

Sortosament per a l'agricultura, els porcs senglars han anat a la baixa i, paral·lelament, els danys també

De fet, no s’esgota en cap cas el nombre d’exemplars que es podria arribar a abatre. En relació amb els mascles, se sacrifiquen el 70% dels exemplars que es podria matar. El percentatge d’abatiments quant a les femelles és encara inferior: el 56%. Tot plegat fa que els censos dels dos darrers anys s’hagin disparat i els caçadors reclamin mesures urgents per frenar el creixement de l’espècia introduïda. 

Segons els consultats, no s’hauria formalitzat una petició concreta, no es farà fins la propera setmana, però es voldria que es pogués duplicar, almenys en les temporades immediatament vinents, el nombre d’animals a poder abatre. Seria una mesura de xoc davant el perill real que representa per als isards la presència de tants muflons. Els uns són extremadament nets, i els altres extremadament bruts. I per on passen aquests segons, ja no volen passar els primers.

En contraposició amb els muflons, la cabana que ha baixat moltíssim és la de porcs senglars. Això hauria anat bé per a l’agricultura. Els pagesos no han hagut de lamentar aquest hivern danys com els que havien patits fa pocs anys enrere. Això evidencia, segons les fonts, que s’ha fet una bona gestió, amb batudes especials en el seu moment per controlar una espècie que també estava agafant una mida considerable.

Comentaris (1)

Trending