Segons l'informe, l'economia andorrana va registrar el 2018, per sisè any consecutiu, un increment moderat del Producte Interior Brut (PIB), que la deixa més a prop, tot i que encara per sota, dels nivells d'activitat precrisi. El PIB de l'any passat es va situar a l'1,6%, una dècima menys que el 2017. A nivell internacional i per segon any consecutiu, l'economia andorrana va créixer menys que les d'Espanya i França,i també que el conjunt de la Unió Europea (UE).
Durant l'acte, el president de la Cambra, Miquel Armengol ha proposat deu recomanacions estratègiques per encarar els reptes de futur de l'economia i ha demanat la creació d'una taula público-privada per treballar un pla que promogui un model de creixement sostenible i competitiu. El cap de Govern, Xavier Espot s'ha mostrat molt receptiu a aquesta proposta que "ha de promoure les bases d'una col·laboració fructífera entre la societat civil i el Govern".
Espot avança que estudiaran deduccions i recorda el treball que s'està fent per simplificar la burocràcia
Espot ha dit que el Govern pot fer poc per rebaixar la pressió fiscal i que el futur de les pensions no contempla una reducció de les cotitzacions però ha avançat que "no augmentarem la càrrega impositiva, estudiarem possible deduccions i simplificarem la burocràcia". Durant la seva intervenció ha reconegut que "el comerç és un sector que pateix molt i hem de garantir el futur d'un dels pilars de la nostra identitat. Andorra és un país de botigues".
Precisament, l'informe de la Cambra recull que el comerç va continuar presentant durant l'any passat uns registres d'activitat molt pobres. Això, segons Armengol, "es deu, en bona part, al procés de transformació del model de consum que està afectant el comerç tradicional i també a la disminució constant d'atractiu comercial que estem oferint al visitant". A l'altre costat se situen els serveis que van continuar sent el motor de l'economia andorrana, liderats per la millora de les activitats vinculades al turisme, com és el cas de l'hoteleria i la restauració.
Des de la Cambra, es recomana ajudar a les empreses a la transformació i innovació digital del negoci, a promoure una activitat turística basada en la qualitat i a fer competitiu el comerç. Armengol ha recordat que la seva entitat ha posat en marxa el segell de qualitat, certificat de comerç excel·lent, com una eina per ajudar a les empreses en aquest procés de modernització del sector. També ha fet esment a que només un 53% de les empreses andorranes van dedicar recursos a la formació en el 2018, "molt lluny dels índex que presenten altres països com Suècia amb un 93% o Espanya amb un 86%. La Cambra considera imprescindible atorgar ajuts i deduccions fiscals a les empreses en aquest àmbit i en altres.
Armengol demana a l'Executiu que impulsi, conjuntament amb els comuns, la construcció d'un parc d'habitatges de compra i de lloguer assequible
Un altre tema que ha estat molt present durant l'acte ha estat el de l'habitatge. Armengol ha demanat al Govern "que impulsi mesures concretes encaminades a posar fre a una possible bombolla immobiliària d'habitatges destinats bàsicament al segment de luxe" i sol·licita a l'Executiu que "impulsi, conjuntament amb els comuns, la construcció d'un parc d'habitatges de compra i de lloguer assequible, acompanyat d'un programa real de construcció i explotació d'habitatges de caire social o de protecció oficial". Espot ha indicat que "la reactivació del mercat de l'habitatge ha de ser una prioritat de totes les administracions públiques".
Per últim, Armengol ha fet referència a les comunicacions amb la valoració, per part de la Cambra, de possibles connexions ferroviàries amb França i Espanya, i la presentació, el passat mes de juny, dels primers estudis per la implantació d'un aeroport internacional dins el territori nacional. "A partir d'ara, la continuïtat d'aquests estudis s'efectuarà en coordinació amb el Govern. Pel que ha a l'aeroport, properament s'iniciaran estudis en l'àmbit mediambiental, amb l'objectiu de preservar al màxim l'equilibri natural de la zona", ha indicat Armengol.
Espot i la recusació del fiscal general en el 'cas BPA'
Espot no creu que hi hagi "gaire fonament jurídic" per admetre la recusació del fiscal general, Alfons Alberca en la primera causa del 'cas BPA'. La recusació ha estat presentada per Josep Anton Silvestre, un dels advocats de la defensa, en considerar que Alberca, hauria d'abstenir-se de la causa en tant que és cunyat de la secretària general del Govern, Ester Fenoll.
Comentaris (2)