El Constitucional tindrà l’oportunitat d’aclarir quina és la línia jurisprudencial que s’ha de seguir en la valoració de la prova en un cas tan sensible com el de les agressions sexuals, més encara quan les víctimes són menors d’edat. I fixar si és prou contundent l’explicació de les menors o si, davant de tot, preval la presumpció d’innocència de l’acusat, per molt que les seves explicacions siguin contradictòries en alguns moments, com recorda la representació de les noies, algunes de les quals viuen amb certa angoixa des que van saber que el seu presumpte agressor quedava en llibertat en haver estat absolt.
Ni tan sols va ser necessari aplicar cap eximent, que la defensa del noi havia sol·licitat com a element subsidiari. De fet, lamenta l’acusació particular, el tribunal que dicta l’absolució, amb la magistrada gironina Fàtima Ramírez com a ponent, usa arguments per arribar a deixar impune l’acusat -i alliberar-li immediatament al seu dia, després de més de dos anys de reclusió- que ni tan sols la defensa del processat havia sol·licitat que es tinguessin en compte. El cas agafa més volada i no està exempt de polèmica perquè l’implicat és un familiar -encara que ni de primer ni de segon grau- del cap de Govern, Xavier Espot.
INTERPRETACIÓ
La sentència de la sala penal deixa clar que no dubta de la veracitat de les explicacions de les noies, que els advocats que les representen recorden que no es coneixien entre elles, però considera que no tenen prou solidesa, que no són prou fermes, en certa manera. “Substitueix la valoració de credibilitat per la seva pròpia”, lamenta l’acusació particular ara constituïda en recurrent en empara davant el Tribunal Constitucional.
Dita representació lletrada lamenta que no es consideri prou fiable l’explicació de les noies, però, en canvi, es restitueixi la versió que més convé d’una testimoni que tan anava a favor de les noies víctimes de les suposades agressions sexuals -quatre episodis diferents, incloent-hi alguna violació consumada, per a tres noies diferents- com se’ls girava en contra. I també retreuen a la sala que justifiqui versions contradictòries de l’acusat al·legant que no tenia al seu abast, quan va declarar inicialment després de la detenció, un facilitador judicial.
Però és que el noi no ha estat declarat amb un alt percentatge d’alteració cognitiva per trastorns amb el de l’autisme o el del TDAH fins ben avançada la instrucció. Fins i tot, a les portes de tocar el judici, que va ser el moment que va transcendir la seva situació en matèria de salut mental. Els representants de les dues noies filles de famílies que van exercir l’acusació particular recorden que no hi ha contradiccions, en més d’una ocasió. Que hi ha punts de l’al·legat en defensa de l’acusat que són directament coartades que no se sustenten perquè l’explicació donada no és certa.
Però la sala penal del Tribunal Superior manté que és igual de lícit dir A que dir B quan ni el Tribunal de Corts ni ella mateixa no han tingut accés a l’explicació directa de les víctimes. Que s’han hagut de seguir les declaracions de les menors a través de les gravacions de prova constituïda. I pot ser en part és així. Però els representants de les víctimes menors recorden que hi ha dos elements molt significatius a tenir en compte. D’entrada, que hi ha tot un seguit de testimonis, perits i altres actors intervinents en un judici que sí que van ser escoltats directament en primera instància i, en canvi, no van participar ja de la vista davant el Superior.
A més a més, es recorda que la sala penal es va oposar a fer la vista pública. Ni tan sols en aquelles fases del judici que no es podia vulnerar cap intimitat. L’acusació particular que representa dues de les tres noies que haurien estat víctimes de les agressions -que segons aquesta part responien sempre a un patró que no es pot passar pas per alt- manté que les pròpies noies van donar el seu consentiment al fet que el judici es pogués celebrar amb llums i taquígrafs. Però ni tan sols amb la seva aprovació no es va permetre l’accés públic al judici.
ALGUNS ARGUMENTS
“La sentència arriba a l’absolució revocant la credibilitat i la fiabilitat que el tribunal d’instància havia atorgat als testimonis de les tres menors i a la resta de la prova de càrrec, sense haver presenciat cap declaració, sense haver practicat cap prova en apel·lació i sobre la base, en gran part, d’arguments que cap part no havia formulat”, es diu en el recurs d’empara, segons que ha pogut saber l’Altaveu. I també s’hi indica que “la revocació d’una condemna mitjançant una nova valoració de la credibilitat de testimonis mai escoltats per l'òrgan revisor és incompatible amb aquesta garantia estructural del procés degut, i el defecte no és esmenat per cap motivació reforçada: la sentència no identifica cap error lògic concret del tribunal d'instància, sinó que es limita a expressar que no comparteix la seva valoració o que determinats elements han estat valorats ‘d’una forma que la sala no comparteix’.”
“Les parts acusadores no van tenir cap oportunitat de rebatre aquests arguments, que apareixen per primera vegada a la sentència que posa fi al procés de manera ferma i executiva. Es tracta d'una absolució fonamentada en arguments sorpresa, dictada sense possibilitat de contradicció, amb la indefensió consegüent”, manté la representació de dues de les tres víctimes
En tot cas, es deixa clar que per arribar a l’absolució, la sala penal, el Tribunal Superior, va usar elements “sense petició ni debat previ” o va fer reinterpretacions de collita pròpia respecte de les quals, manté el recurs d’empara, “les parts acusadores no van tenir cap oportunitat de rebatre aquests arguments, que apareixen per primera vegada a la sentència que posa fi al procés de manera ferma i executiva. Es tracta d'una absolució fonamentada en arguments sorpresa, dictada sense possibilitat de contradicció, amb la indefensió consegüent”.
“En aquesta causa no existeixen transcripcions oficials ni de la vista oral del Tribunal de Corts ni de les declaracions preconstituïdes de les menors, i les declaracions testificals davant la Batllia no van ser gravades, com la mateixa sentència reconeix. L’única manera de percebre el contingut real d'aquesta prova és, doncs, el visionat dels enregistraments”, s’exposa en el recurs d’empara. I es ve a dir que els enregistraments, si s’havien de tenir en compte o valorar, s’haurien d’haver reproduït en sala, durant la vista. Però no va ser així.
“La sentència revela, però, que les magistrades van examinar els enregistraments pel seu compte, fora de la vista i sense presència ni intervenció de les parts.” Per tant, diuen amb un to més formal però no pas menys clar ni menys contundent, l’absolució podria ser el resultat d’una decisió amanida o, en certa manera, buscada i feta a mida. Com a mínim, i això ja s’ha dit anteriorment, la resolució absolutòria gira en gran mesura la línia jurisprudencial que hi havia fins ara en matèria d’agressions sexuals. I caldrà veure si aquest gir l’avala (o no) el Tribunal Constitucional.