Validat l’arxiu de la querella per prevaricació contra l’administrador d’Assegurances Generals

Els propietaris de l’asseguradora declarada en fallida denuncien que les decisions de la Batllia i el Tribunal de Corts no estan degudament motivades però el Constitucional no ho considera així

Seu d'Assegurances Generals al carrer Sant Salvador d'Andorra la Vella. ARXIU

La querella que al seu dia van interposar els propietaris d’Assegurances Generals van interposar contra l’administrador designat, primer, per l’AFA i, després, per la Batllia, per controla l’asseguradora intervinguda està morta i enterrada. Si la Batllia i el Tribunal de Corts l’havien arxivat, ara és el Tribunal Constitucional qui valida dit arxiu i, per tant, tanca tota la porta a investigar dit administrador per, entre altres coses, prevaricació o administració deslleial, que és alguna de les coses de què l’acusava els desposseïts administradors però sí propietaris de la companyia declarada en fallida.

Mentre el Constitucional no ha admès el recurs d’empara relatiu a la querella contra l’administrador i, per tant, el cercle es tanca, l’Alt tribunal sí que ha acceptat estudiar altres greuges denunciats per la família Calvó en relació al procés civil i, per tant, a la fallida pròpiament dita i a la valoració, per exemple, dels béns de la companyia. Es denuncia, per exemple, la vulneració del dret a la igualtat d’armes i a la prova, o el trencament del dret a la defensa, a l’audiència bilateral i a la contradicció, entre altres elements que fan que els propietaris d’Assegurances Generals estan sent víctimes d’un procés injust. 

Corts arxiva del tot la querella per prevaricació contra l’administrador d’Assegurances Generals

Aquests greuges denunciats sí que seran tractats. En canvi, però, no hi ha res a fer en relació amb la querella. Els Calvó lamentaven que no s’hagués donat resposta a totes les seves pretensions o consideraven que la motivació per justificar l’arxiu de la querella era només aparent. Però no ho veu pas així el Constitucional, que considera que els tribunals ordinaris han justificat degudament les seves decisions, que no han vist indicis de delicte en allò que els querellants sí que ho veien i que s’ha arxivat la querella de manera degudament motivada i sense que hi hagi contingut de rellevància constitucional per tal que l’Alt tribunal hi pugui entrar.