Bona part dels condemnats, concretament les seves representacions lletrades, havien sol·licitat pocs dies després de la notificació de la sentència del Tribunal de Corts, més temps per poder-hi recórrer en contra. La sentència, de més de 6.100 pàgines i d’una complexitat tècnica i organitzativa evident, almenys en aparença, portava a sol·licitar aquesta pròrroga en ares a una bona defensa i a la igualtat d’armes, atès que el tribunal va esta més d’un any i mig per dictar la sentència. A més, s’han imposat penes anormalment elevades i cruentes pels fets descrits i enjudiciats. Tothom ha vist bé disposar de més temps tot i que Govern ha recordat que és un termini preclusiu, el de 15 dies hàbils, però ha deixat a criteri del tribunal la decisió final. I la fiscalia ha estat contundent en oposar-se a ampliar els dies per presentar el recurs i ha sol·licitat per a ella més marge de temp perquè haurà de respondre una vintena de parts.
En fi, la sala penal presidida per Yves Picod ha emès aquest migdia de dimarts un aute de prop d’una vintena de pàgines que serveix per prorrogar tres mesos el termini de recurs. S’exposen les peticions dels sol·licitants i les respostes o al·legacions de les altres parts. I tot un seguit de considerants que contenen, especialment, jurisprudència, tant interna -ordinària i constitucional- com d’internacional. I d’aquests preàmbuls jurídic “se’n desprèn que si bé en principi, els terminis processals s’han de respectar de manera estricta, en garantia de la seguretat jurídica i d’una adequada administració de justícia, poden no obstant ser ponderats pel tribunal en circumstàncies excepcionalíssimes, derivades segons la doctrina constitucional esmentada, de greus vulneracions de drets, de motius de força major, o de ‘circumstàncies factuals que així ho propiciïn’”.
“En el present cas, és indiscutible que les circumstàncies factuals de la present causa són excepcionalíssimes com ho demostra el volum extraordinari de la sentència recaiguda en el marc de la mateixa: 6.180 folis, dada d’altra part objectivament reveladora de la seva complexitat. En dita sentència, el Tribunal de Corts imposa a més, a diversos acusats, penes de presó considerables (fins a 7 anys) i multes importants (fins a 30 milions d’euros)”
A partir d’aquí, el TS recorda que “l’article 199 del Codi de procediment penal disposa que el recurs contra les sentències ha d’interposar-se dins dels 15 dies següents al de la notificació de la resolució contra la qual es recorre, davant del mateix tribunal que l’ha dictat, mitjançant un escrit signat per un advocat, i acompanyat de les còpies literals necessàries per al ministeri fiscal i per a cada part del procés a qui l’estimació del recurs pugui afectar, que seran considerades part recorreguda”. Diu també la sala que “l’escrit ha de contenir les proves que es proposin, els motius en què el recurrent basa el seu recurs i la súplica que es formuli pel cas que el recurs sigui estimat, dins els límits de les peticions efectuades davant el tribunal de primera instància”.
“En el present cas, és indiscutible que les circumstàncies factuals de la present causa són excepcionalíssimes com ho demostra el volum extraordinari de la sentència recaiguda en el marc de la mateixa: 6.180 folis, dada d’altra part objectivament reveladora de la seva complexitat. En dita sentència, el Tribunal de Corts imposa a més, a diversos acusats, penes de presó considerables (fins a 7 anys) i multes importants (fins a 30 milions d’euros)”, exposa la resolució. I hi afegeix: “El termini de 15 dies previst per la interposició del recurs a l’article 199 del Codi de procediment penal, apareix, per tant, clarament insuficient per tal de garantir el dret a la jurisdicció, a la defensa, i al recurs, de manera real i efectiva.”
Recorda el tribunal que l’article 6.3.b) del Conveni Europeu dels Drets Humans que ja esmenta la sala en les seves consideracions prèvies “disposa que tot acusat té dret a disposar del temps i les facilitats necessàries per preparar la seva defensa, i a tal efecte, el TEDH ha establert que per tal de decidir si l’acusat ha disposat d’un termini adequat per preparar la seva defensa, s’ha de tenir especialment en compte la naturalesa del procediment així com la complexitat i les circumstàncies concretes del cas”. “Per raó de l’exposat, escau donar lloc a la petició efectuada i prorrogar de manera excepcionalíssima, el termini per a la interposició del recurs en el marc de la present causa per un període de tres mesos”, conclou la sala
Així, si sense la pròrroga esmentada, el termini per a la interposició del recurs, finalitzava el proper dia 03 de setembre, amb la pròrroga de tres mesos acordada, i tenint en compte que de conformitat amb el que disposa l’article 42.3 de la Llei qualificada de la Justícia, els terminis en mesos es compten de data a data, el termini per a la interposició del recurs finalitzarà de totes totes el 3 de desembre. La sala el que no fa és pronunciar-se sobre les peticions d’alguns dels acusats absolts o del Govern que també reclamaven ja més temps per poder al·legar l’escaient vers els recursos “Aquesta petició és prematura, havent-se de formular i resoldre en tot cas, una vegada els recursos siguin efectivament interposats, podent-se’n valorar aleshores tant el nombre com l’extensió i la complexitat”, manté el Superior.
Comentaris (7)