El cas arrenca el juliol del 2016. La parella va interposar la querella contra un tercer, a qui acusaven dels diferents presumptes delictes. En concret, d’amenaces condicionals, de calúmnia, de difamació i d’injúries. Mesos més tard, l’abril del 2017, van ampliar els càrrecs, afegint el de falsa denúncia. No va ser fins al 21 de març del 2019 que la secció d’instrucció número 2 de la Batllia va dictar un aute en el qual arxivava les diligències prèvies incoades i denegava la mesura d’allunament reclamada pel matrimoni. El recurs fet davant el Tribunal de Corts va ser també refusat, fet pel qual l’advocat de la parella va presentar un recurs d’empara davant el TC. I, ara, en part, l’organisme els ha donat la raó.
El lletrat entenia que s’havien produït dues vulneracions de drets fonamentals. En primer lloc, la de tenir un judici de durada raonable. En segon, la d’obtenir una decisió fonamentada en dret.
Els magistrats admeten que el procés es va dilatar en excés, però no accepten que les decisions de Batllia i Corts estiguessin mancades de motivació
A l’hora d’analitzar la primera vulneració, el TC remarca que, en aquest cas concret, la querella es va interposar el 29 de juliol del 2017 i que no va ser admesa a tràmit fins més d’un any després, el 31 de juliol del 2017. A més, s’indica que “no és fins al 27 de novembre del 2017 que es va emetre la comissió rogatòria internacional” per prendre declaració a l’acusat, acte que es va fer el 7 de maig del 2018. Així, es posa en relleu que “van existir períodes d’u any, de quasi quatre mesos i de més de sis mesos sense activitat per part de l’òrgan instructor”.
Pels magistrats, aquestes dilacions no tenen raó de ser. “No existeix cap complexitat processal ni tècnica en aquesta causa, i l’actuació de la part querellant o del ministeri fiscal tampoc justifica aquests lapses de temps sense activitat instructora, els quals són superiors a l’actuació normal i ordinària que ha de desenvolupar un òrgan judicial d’instrucció”, referma la sentència publicada pel TC. Per tant, i tenint en compte que “el Codi de procediment penal (article 40) determina que les diligències prèvies s’han d’instruir de manera abreujada, precisa i amb celeritat, cal considerar que s’ha produït la vulneració del dret a un procés degut de durada raonable”.
En canvi, el TC entén que no es pot considerar que les resolucions de Batllia i Corts estiguessin mancades de motivació, com sí que entenia l’advocat del matrimoni. “L’anàlisi dels autes no permet assolir la conclusió defensada pel recurrent; és a dir, que manca motivació i que les decisions són arbitràries pel fet de no haver-se practicat cap activitat probatòria”, indica la sentència.
Per això, el TC considera que cal estimar en part el recurs d’empara i “declarar que s’ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable” amb relació a les diligències prèvies tramitades per la Batllia. I, per tant, el recurrent haurà de ser indemnitzat pels perjudicis soferts.
Comentaris (1)