La primera de les tres sentències afecta un ciutadà mexicà a qui, arran de ser detingut al seu país el 2019 per la presumpta implicació amb la delinqüència organitzada, la Batllia va reobrir unes diligències prèvies per blanqueig que ja havia analitzat entre 2016 i 2018 sense cap decisió en ferm. Llavors, es va decidir el bloqueig i l’embargament dels comptes bancaris. Des d’aquell dia, i malgrat que l’afectat ha anat fent accions per demanar l’arxivament de la causa i l’aixecament de les mesures cautelars, aquestes s’han anat desestimant sense que, però, la investigació judicial hagi acabat, encara, amb cap decisió sobre si se l’ha de jutjar o no.

Els tres casos daten de fa anys; el primer del 2016 i els altres dos del 2018; en tot aquest temps, malgrat les peticions dels afectats, s’havien mantingut les mesures cautelars sense decidir si se’ls enviava o no a judici

Per això, el passat gener, l’home va elevar un recurs d’empara al TC contra “la durada excessiva, no raonable i indeguda de les diligències prèvies” així com denunciant “la inactivitat processal” de la Batllia. En la sentència ara feta pública, es posa en relleu que “no s’aprecia cap complexitat excepcional del procés” i “menys encara quan la investigació es du a terme per jutges especialitzats en la matèria”. Per tant, no es pot justificar “una durada superior a 10 anys en fase de diligències prèvies”. Es tracta, remarquen els magistrats, “d’un període desproporcionat en relació amb l’exigència de celeritat” que reclama la llei. Per tant, s’entén que s’ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable. Així, s’indica que el recurrent té dret a demanar una indemnització per danys morals i econòmics i es commina la Batllia a adoptar en un termini màxim de sis mesos (tres i una pròrroga de tres) les mesures per frenar aquesta vulneració.

El segon dels casos analitzats pel TC es remunta a l’any 2018. La Batllia va incoar diligències prèvies per un altre presumpte delicte de blanqueig i va decretar el bloqueig i controls dels comptes del principal implicat i d’alguns membres de la seva família. Al llarg dels anys, s’ha demanat l’aixecament d’aquesta mesura i, el 2024, es va desestimar. Davant aquesta negativa, l’implicat va formular un recurs al Tribunal de Corts que, des de llavors, no ha respost. Per això, al gener, es va anar al TC.

I, novament, hi ha clatellada a la Justícia. “Una durada de 14 mesos per pronunciar-se sobre el recurs d’apel·lació presentat pel recurrent no pot resultar d’una complexitat particular. L’actitud i l’acció del recurrent tampoc poden ser invocades”, es remarca a la sentència. I, per tant, és un temps que “comporta la vulneració del dret a un judici de durada raonable” i suposa la possibilitat de demanar una indemnització.

També del 2018 data el tercer cas analitzat pel TC. En aquest cas, arran de la investigació, també per la sospita de blanqueig, de dues persones i una societat. Es va decretar llavors l’embargament cautelar i el bloqueig preventiu de béns. Des de llavors, poc moviment, fins que al gener els implicats van anar a l’alt tribunal.

I la resolució és clara: “Res justifica d’acord amb els criteris jurisprudencials, una durada de vuit anys” malgrat que una part “pugui deure’s al retorn de les comissions rogatòries internacionals”. Per tant, s’ha vulnerat, novament, el dret dels implicats, que també podran demanar una indemnització per les dilacions sofertes. A la vegada, s’insta a la Batllia a concloure el sumari “en el més breu termini possible”.