El procediment arriba al Tribunal Superior després que tant la defensa com la Fiscalia hagin recorregut la sentència dictada pel Tribunal de Corts. Mentre la defensa sosté que les proves practicades no permeten desvirtuar la presumpció d’innocència i reclama l’absolució, el ministeri públic considera que la condemna imposada és insuficient en relació amb la gravetat dels fets que la mateixa sentència dona per acreditats. L’acusació particular s’ha adherit íntegrament a aquesta última petició.
La defensa argumenta que la resolució de primera instància presenta una motivació insuficient i que el tribunal va donar excessiu pes a la credibilitat del relat de la víctima sense corroborar-lo amb prou elements objectius. En aquest sentit, posa en dubte la interpretació de les imatges de les càmeres de seguretat, l’absència d’ADN de l’acusat en les mostres recollides, la manca d’una prova concloent sobre l’origen de les lesions i determinades circumstàncies posteriors als fets, com el retorn de la denunciant a la mateixa discoteca setmanes després. Segons la lletrada, aquests elements generen dubtes raonables que haurien de comportar l’absolució.
Per contra, la Fiscalia defensa que la sentència sí que motiva adequadament la condemna i que el relat de la víctima es troba reforçat per nombrosos elements perifèrics, com ara els testimonis de les amigues, dels agents de policia i dels professionals sanitaris que la van atendre, així com pels informes mèdics i psicològics. El ministeri públic sosté també que la prova d’ADN és irrellevant perquè l’acusat va acabar reconeixent que hi havia hagut penetració.
Mentre la defensa sosté que les proves practicades no permeten desvirtuar la presumpció d’innocència i reclama l’absolució, el ministeri públic considera que la condemna imposada és insuficient en relació amb la gravetat dels fets que la mateixa sentència dona per acreditats
Tanmateix, la discrepància principal de la Fiscalia se centra en la pena imposada. Considera que els quatre anys de presó, dels quals només 16 mesos són de compliment efectiu, no guarden proporció amb la gravetat dels fets que el Tribunal de Corts va considerar provats. Per això demana que es recuperi la petició formulada durant el judici oral: vuit anys i dos mesos de presó, una multa de 2.000 euros, vuit anys d’expulsió del Principat i la prohibició de contactar amb la víctima durant deu anys.
L’acusació particular comparteix aquest plantejament i defensa que la violència exercida, les lesions físiques i les seqüeles psicològiques acreditades durant el procediment justifiquen una resposta penal més severa. També rebutja els arguments de la defensa sobre les presumptes contradiccions temporals del relat de la víctima, atribuint-les a l’estat de xoc posterior als fets.
El cas es remunta a l’octubre del 2024, quan una turista espanyola va denunciar haver estat violada als lavabos d’una discoteca d’Andorra la Vella per un turista francès. Segons va considerar provat el Tribunal de Corts, tots dos van iniciar una relació sexual consentida que va deixar de ser-ho quan la jove va començar a sentir dolor, retirant el seu consentiment, però l’acusat va continuar amb la penetració.
La sentència també va donar per acreditades lesions compatibles amb el relat de la víctima i va condemnar l’home per un delicte major d’agressió sexual constitutiva de violació a quatre anys de presó, dels quals 16 mesos de compliment efectiu, els quals ja havia complert.
Tot i això, l’encausat, que havia estat en presó provisional des de finals d’octubre del 2024, va quedar en llibertat després de la celebració del judici de primera instància, mentre esperava la sentència de Corts. Ara serà el Tribunal Superior qui, el pròxim 31 de juliol, resoldrà definitivament si confirma aquella decisió, l’endureix o bé estima el recurs de la defensa i absol l’acusat.