El 2019 es va reviscolar el cas després que la representació legal de José Manuel Rodríguez, un empresari ja pràcticament octogenari, va reclamar a través de la jurisdicció espanyola el que considerava que la CASS li devia, una quinze milions d’euros. La parapública va respondre al·legant que, ben al contrari, era l’assessor que havia causat un perjudici i era ell que havia d’abonar uns set milions d’euros a la institució. La Justícia espanyola no es va voler mullar, es va rentar les mans i va deixar la cosa com estava. Ni per l’un ni per als altres.
No obstant això, la CASS també va decidir reobrir el meló davant els tribunals andorrana, demanant que es declaressin nuls els contractes signats al seu dia, entenent que el llavors director de la CASS, el controvertit almenys en aquell moment Antoni Ubach, no tenia la legitimació necessària per contractar. Molt temps després, just fa pocs mesos, la Batllia va decidir estimar les pretensions de l’ens públic declarant en rebel·lia, alhora, l’empresari. De fet, la decisió es va saber perquè en ser rebel suposadament Rodríguez, es va publicar al BOPA la part dispositiva de la resolució judicial.
I dita sentència admetia “íntegrament la demanda interposada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra Antoni Ubach Mortés així com contra José Manuel Rodriguez Garcia-Mochales i les mercantils espanyoles Collins, SA i Holding Collins SA, aquests tres darrers en rebel·lia processal”. En virtut d’aquesta sentència es declaren nuls els tres contractes citats per què a Ubach, ja s’ha dit, li mancava “la legitimació necessària per contractar en aquells termes en nom de la CASS”. Així mateix es declara que “els esmentats contractes no han produït ni poden produir cap efecte jurídic, tenint-se per inexistents des del moment de la seva celebració” i es condemna “les parts a la restitució recíproca de totes les prestacions eventualment rebudes en execució dels contractes declarats nuls, amb els interessos legals corresponents comptadors des de la data del seu eventual pagament”.
El recurrent deixa clar que tot plegat esdevé “un assumpte amb implicacions clares en matèria de garanties processals”
Ara, Rodríguez, ja s’ha dit, ha recorregut contra la decisió. El recurs d’apel·lació es basa en una “greu contradicció processal” i és que segons les fonts consultades es denuncia un “canvi de criteri de la CASS sobre prescripció, legitimació i fur de Madrid” ja que “va ometre l’existència de procediments a Madrid sobre els mateixos fets i parts, a la que es va defensar dient que estava prescrit, que el senyor Rodríguez no tenia legitimació activa i ara a Andorra diu just el contrari”.
També es posa de manifest en el recurs una suposada “extralimitació del tribunal, que va imposar restitucions i interessos d’ofici sense haver estat interessats per la CASS en la seva demanda, i després d’un emplaçament defectuós que va generar indefensió”. En aquest sentit les fonts consultades han lamentat que van ser els propis tribunals els que “van provocar la rebel·lia processal” de l’empresari espanyol “manifestant que no coneixien altres domicilis quan coneixien el seu advocat i el procurador”. En definitiva, el recurrent deixa clar que tot plegat esdevé “un assumpte amb implicacions clares en matèria de garanties processals”.