Tot plegat es remunta al temps de la pandèmia i a una actuació de tantes de la policia. En aquest cas al carrer Callaueta d’Andorra la Vella. Una patrulla amb dos agents i un tècnic de manteniment de la policia acudeixen a un aparcament privat a cercar un cotxe que està embargat per ordre judicial. En un moment donat apareixen els propietaris de l’immoble, que té places d’estacionament llogades i refuten la presència dels policies. Que allò és casa seva, que allà no hi han d’anar a fer res. En un enfrontament dialèctic més o menys intens -això s’haurà de veure durant la vista, encara que no hi ha imatges- uns i altres mostren disparitat de criteris.
En tot cas, els funcionaris mostren, sense que tinguessin obligació de fer-ho en aquest cas, l’ordre judicial. No tenen res contra la propietat de l’immoble. Només volen accedir a l’aparcament per poder-se endur el cotxe. Aquell dia, a més a més, neva. I el matrimoni propietari, almenys la dona, que és qui planta més cara, va en pijama i espardenyes d’estar per casa. Uns i altres entenen que l’altra part s’està passant de la ratlla però tots plegats aguanten el tipus com poden. Fins que quan els policies ja estaven disposats a marxar la dona deixa anar un “mal educats” o quelcom similar.
La dona dirà que era un comentari que va fer al seu marit i que dir mal educat no és res que no es pugui dir dins del marc de la llibertat d’expressió. Els policies ho consideren una falta de respecte i entenen que és un comportament reprovable en el menor grau de les infraccions penals. Una falta. El que tècnicament es diu una contravenció penal. Per tant, demanen a la dona que els acompanyi cap al despatx de policia. Au, nou enfrontament, nou estira-i-arronsa i sense permetre-li vestir-se se l’enduen al despatx policial. En pijama tres hores per fer la diligència i després, adéu-siau i torni a casa com pugui.
Tècnicament no va ser una detenció. Era un control, una retenció, el que vulguin. Però una cosa és clara, durant aquelles tres hores la dona no va tenir la llibertat, l’autonomia, per poder moure’s on volgués. Perquè segurament que en pijama al despatx de policia no hi hauria d’anar. A partir d’aquí, i més enllà del comportament reprovable o no de la dona, s’inicia una denúncia amb querella inclosa de la propietària de l’edifici del carrer Callaueta contra els dos funcionaris. En un primer moment s’arxiva al cas. La fiscalia tampoc hi veu res d’anormal.
Però la representació lletrada de la dona fa recurs davant el Tribunal de Corts i aquesta instància considera que sí que es pot tractar d’un delicte de detenció il·legal i exigeix a la Batllia que indagui. És aquí quan el 2023 tota la direcció de la policia ja va haver de desfilar a la Seu de Justícia en el marc de la instrucció de la causa. Llavors, la fiscalia sí que s’apunta a acusar. Amb relativa suavitat, però considera que aquell ‘acompanyin’s al despatx’ és compatible amb una detenció il·legal.
PROTOCOL NOU
Que alguna cosa hi havia però no pas a nivell dels acusats si no en general en deu ser l’exemple que poc després de tot l’enrenou, la direcció de la policia emet una nova instrucció, un protocol o el que s’escaigui, on deixa clar que per a les contravencions penals no s’ha de traslladar cap implicat al despatx. Que simplement, en el lloc on passi el fet s’informi l’implicat, se li faci un petit document o el que sigui, i que quan escaigui, l’autoritat judicial ja el citarà per demanar-li comptes si ho creu convenient.
I aquí torna a raure el quid de la qüestió: els policies es van passar de frenada o seguien una instrucció general. La defensa, en gran mesura, mantindrà, de ben segur, que quan els dos agents, llavors força novells, van actuar com van actuar va ser seguint les directrius que feia pocs mesos els havien donat en matèria de formació. I, de fet, aquella manera de fer, amb certa reminiscència preconstitucional, es feia d’aquella manera des de sempre. O, almenys, a partir d’una instrucció del 2005.
La defensa, en gran mesura, mantindrà, de ben segur, que quan els dos agents, llavors força novells, van actuar com van actuar va ser seguint les directrius que feia pocs mesos els havien donat en matèria de formació. I en tot cas que cal aplicar el denominat error de prohibició: no sabien que estaven fent quelcom il·legal
El nou Codi penal va incloure per primer cop llavors el delicte de detenció il·legal exercida per funcionari. I la policia va emetre una instrucció interna que venia a dir que en el cas de delicte major o delicte menor, s’havia de detenir. I que si es tractava d’una contravenció penal, no es procedís a detenir ningú -és a dir, res de res d’emmanillar- però que s’acompanyés l’infractor al despatx per poder confeccionar amb més comoditat i tranquil·litat la diligència oportuna. Des del 2005 fins al 2020 cap controlat havia qüestionat res.
Fins a la senyora del pijama. Ara, la seva representació lletrada, en nom seu, demana als dos policies 22,5 mesos de presó condicional i 10,5 anys d’inhabilitació per a servei públic. De fet, doncs, haurien de deixar la policia. La fiscalia també acusa però és menys severa en la penalitat. En aquest cas, demana 20 mesos de presó condicional i un any d’inhabilitació. Una condemna, però, per detenció il·legal, molt probablement acabaria suposant l’expulsió del cos dels dos funcionaris.
La defensa, és clar, demana l’absolució dels dos agents. I, en tot cas, manté que s’hauria d’aplicar la teoria de l’error de prohibició. Com a molt, van fer una cosa que no sabien que fos delicte perquè els superiors els havien explicat que aquella era la manera de procedir. Ells no van delinquir. En tot cas, era el sistema el que no feia bé les coses. De fet, el protocol es va canviar per aquest cas. La causa genera força sensibilitat en sectors policials. I jurídicament, el cas és d’allò més interessant. ¿Eren els policies el que van fallar o és el sistema que funcionava malament? El Tribunal de Corts té la paraula.