Els canvis legals aprovats aquesta tarda per unanimitat però amb els retrets dels consellers generals socialdemòcrates i de Terceravia, que han lamentat la manca de previsió del Govern, o la seva poca voluntat de solucionar la qüestió amb celeritat, s’hauran de sancionar ara pels Coprínceps abans no sigui publicada al BOPA la nova norma. Això en qualsevol cas no hauria d’anar més enllà de final d’aquest mes. Els canvis s’implanten just l’endemà de la seva publicitació pública.
Paral·lelament, la Cambra de Notaris, que com a dipositària de l’arxiu nacional de protocols serà el receptor del ‘protocol Estañol’, ja s’ha reforçat amb la contractació de dos professionals, justament procedents de la notaria que ara se suprimiran, per tal que puguin donar resposta a les necessitats de documentació que a la cambra està dipositada. Encara que no es preveu que el lliurament sigui senzill, durant el mes que ve el desbloqueig hauria de ser efectiu.
Camp recorda que “potser no hem de fer tantes lleis però sí que han de ser més assumibles” i Vela remarca que Govern “feia temps que era conscient d’aquesta situació”
Els representants dels tres grups parlamentaris que donen suport al Govern -Carles Naudi per Ciutadans Compromesos (CC), Eva López de Liberals i la demòcrata Ester Molné- han remarcat, com ha fet també el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, que el canvi legislatiu que es plantejava per la via de l’extrema urgència donaven resposta a una necessitat de resoldre una situació concreta i que, a més, s’aprofitava per dur altres millores.
Rossell ha agraït les aportacions fetes pels dos grups de l’oposició i, tal com també ha ressaltat Molné, ha vingut a dir que “no hi ha hagut cap negligència ni cap imperícia” per part de l’executiu sinó que calia solucionar, i és el que s’hauria fet a parer seu amb la modificació, “una problemàtica que estava en la Llei del notariat” i que la mateixa Cambra de Notaris havia demanat que se solucionés. Molné ha ressaltat que del 1996, quan data la llei primera, fins ara, els procediments i maneres de funcionar han canviat molt.
Però ni Joan Carles Camp ni Susanna Vela, com a portaveus en la matèria per part de Terceravia i el Partit Socialdemòcrata (PS), no han estat pas d’acord amb la visió exposada ni pel ministre ni, sobretot, per la portaveu demòcrata. Tots dos han coincidit, cadascun dient-ho a la seva manera, que la solució havia d’haver arribat molt abans i que el Govern hauria d’haver actuat d’una altra manera, atès que consideren que hi havia mecanismes en la llei que ara es modifica que haurien permès arribar al mateix punt al qual s’arribarà amb el canvi legal aprovat.
“Andorra no es pot permetre la situació amb què ens trobem”, ha manifestat Camp tot recordant que ja al 2017 es va fer una nova llei que reprenia molts dels conceptes de la del 1996. En aquest sentit ha esmentat que els conceptes que ara han originat el problema es van mantenir i es va assegurar que no suposarien l’inconvenient que han generat. “El servei públic ha quedat en entredit”, ha afirmat el parlamentari de Terceravia, que ha estat molt contundent en demanar que s’ha de ser “més curosos” quan s’elaboren lleis. “Potser no hem de fer tantes lleis però sí que han de ser més assumibles” ha dit Camp, que ha demanat que quan es legisla “estiguem segurs” del que es fa i no que es passi la patata calenta a altres legisladors. El canvi acordat amb el suport de Terceravia permet sortir “d’aquest malpàs”.
Els grups que donen suport a l’executiu treuen ferro a la qüestió i celebren la solució mentre el ministre de Justícia manté que “no hi ha hagut cap negligència ni cap imperícia”
La socialdemòcrata Susanna Vela ha posat l’accent, especialment, en la “manca de previsió” del Govern atès que, segons ha assegurat, l’executiu “feia temps que era conscient de la situació” que afectava el notari Josep Estañol i, en conseqüència, el cas viscut els darrers mesos era previsible, a l’entendre del PS, des de feia temps. Alhora, Vela també ha remarcat un altre aspecte relatiu a la interpretació legislativa que ha fet Govern per apartar Estañol de les seves funcions i, en canvi, per negar-se a suprimir la notaria, que era el pas que calia per facilitar el pas del protocol cap al fons de la Cambra de Notaris.
La parlamentària ha recordat que la decisió de cessar Josep Estañol es va adoptar d’una forma “no ben bé adequada a la normativa” i, en canvi, alhora de resoldre la segona part del problema l’executiu es va tancar en banda assegurant per activa i per passiva que la solució no era aplicable amb la llei vigent i per això s’ha acabat modificant. El junt, la solució hauria de ser activa.
Comentaris (1)