Aquestes dades figuren en la querella a la qual ha tingut accés l’Altaveu i a la qual els inversors inicials s’agafen per mirar d’aturar els processos civils que hi ha endegats a Andorra atès que hi ha una part dels immobles, de compra-venda compromesa, que els seus promitents compradors no poden escripturar. Qui ha endegat les accions al Principat és el promotor delegat, que al seu torn és un dels querellats en seu judicial madrilenya, als jutjats de plaça Castilla. Els inversors són els hereus de la coneguda firma Repostería Martínez, que al seu dia va ser adquirida per Bimbo, deixant un bon reguer de diners.
La querella promoguda pels inversors principals dels Arbres del Tarter, admesa a tràmit i respecte de la qual el jutjat d’instrucció número 52 Madrid va fent diligències, va, entre altres, contra els tres assessors legals que històricament havien acompanyat la família Martínez
Aquests hereus havien sempre tingut uns assessors legals de confiança que els acompanyaven en les inversions a fer per anar traient rendiment als diners que tenen. I una d’aquestes recomanacions van ser tres projectes immobiliaris diferents, un a Marbella i dos a Andorra. Els dos al Tarter. Per dur a terme tot plegat haurien injectat, en xifres rodones, 50 milions d’euros, poc més de 31 dels quals per a la promoció dels Arbres del Tarter, que és l’epicentre de l’entramat judicial que hi ha tant a Madrid com a la Seu de la Justícia.
La querella promoguda pels inversors principals dels Arbres del Tarter, admesa a tràmit i respecte de la qual el jutjat d’instrucció número 52 Madrid va fent diligències, va, entre altres, contra els tres assessors legals que històricament havien acompanyat la família Martínez i, entre altres, també contra qui els juristes van recomanar firmar un contracte de promoció delegada, un suposat exmilitar que, com els inversors madrilenys, ostenta una societat a Andorra per poder comercialitzar la promoció en qüestió.
El que s’assegura en la querella és que els inversors mai van saber el que van descobrir quan van començar a tenir dubtes sobre tot plegat: que els tres advocats, a través de sengles societats, eren també socis del promotor delegat en la societat andorrana i, per tant, beneficiaris últims del projecte immobiliari. Actualment, i arran del conflicte legal, aquests advocats ja haurien desaparegut de les societats en què figuraven conjuntament amb el promotor delegat. O això és el que s’explica en la querella, on es denuncia uns fets que els querellants creuen constitutius d’estafa, apropiació indeguda, falsedat documental i deslleialtat professional.
Com s’ha apuntat, un dels epicentres de tot plegat, i on més diners es van injectar, seria a la denominada promoció Arbres del Tarter, que realment s’ha dut a terme i el que, en tot cas, no va acabar complint les expectatives que havien generat. O que els havien exposat als inversors. Segons el contracte que asseguren haver signat, el 21 de setembre del 2021 haurien injectat 31.382.000 euros i n’havien de recuperar, 26 mesos després, el 23 de novembre del 2023, 41.255.055 euros. Uns deu milions més dels aportats, i que eren 5,5 menys dels que s’haurien d’ingressar per totes les unitats immobiliàries.
SOLAR, CONSTRUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ
Els més de 31 milions injectats havien de “cobrir la totalitat de la construcció, compra del solar i comercialització de l’edifici” i segons el pla de negoci annexat al contracte com a part essencial del mateix, sempre segons el que especifica la querella que s’està instruint a Madrid, s’hi exposen “els costos de l’obra per partides, així com els preus als quals es vendrien els immobles a promoure, tant els habitatges com els quatre locals comercials, a 5.300 euros el metre quadrat”. Però tot plegat, segons els querellants, hauria estat “una completa ruïna”.
I la querella, suposadament, no es promou per aquesta ruïna causada si no per com s’ha dut a terme. I per l’engany de què els inversors se sentirien víctimes, principalment, per part dels seus assessors legals històrics i anteriors, perquè haurien cobrat un forfet mensual per assessora, més un 0,5% del muntant de les inversions… i després haurien descobert, sempre presumptament, que els advocats en qüestió, a les seves esquenes, a les esquenes del inversors i clients seus, per tant, eren beneficiaris de la promoció immobiliària, que al promotor delegat li havia de generar uns ingressos d’uns deu milions d’euros, encara que una part d’ells, suposadament, s’havien d’invertir en la comercialització de la promoció.
“Els costos de l’obra per partides, així com els preus als quals es vendrien els immobles a promoure, tant els habitatges com els quatre locals comercials, a 5.300 euros el metre quadrat”
Els advocats en qüestió haurien renunciat a continuar assessorant la família Martínez el darrer abril “una vegada descobert el seu engany” i “deixant en l’aire i sense cap garantia” els inversors que havien assessorat. En global, ja s’ha dit, “ens trobem davant una esta de més de 50 milions d’euros promoguda per un prestigiós despatx d’advocats en el seu propi benefici i en perjudici de la meva mandant, advocats als quals els ha pogut l’ambició i han deixat al marge tots els principis rectors que haurien hagut d’inspirar el seu assessorament i conducta per enriquir-se de forma il·lícita i fer-se milionaris” a costelles dels inversors.
La querella descriu un seguit de maniobres que haurien servir per suposadament despatrimonialitzar els inversors i anar dotant de recursos la promotora delegada. Es descriuen dacions en pagament, autoadjudicacions, participació de tercers de bona fe que no han pogut escripturar. Intents de novacions de contractes. Si realment el que es descriu a la querella s’acaba confirmant com a cert, la maquinació dels querellats hauria sigut força sibil·lina i molt beneficiosa per als seus interessos.
Sempre referit a la promoció Arbres del Tarter, en la querella s’hi explica, per exemple, que “el contracte de promoció delegada, l’única finalitat del qual era que la societat designada gestionés integralment la promoció de l’edifici i vengués els immobles en el termini límit establert” disposava en una clàusula que “l’incompliment de l’obligació d’acabar l’obra i la venda del 100% dels immobles de l’edifici del Tarter dins el termini de 26 mesos (és a dir, el 23 de novembre de 2023), facultava els inversors per resoldre el contracte sense que el promotor delegat tingués dret a cobrar honoraris”.
LES UNITATS NO ES VENEN
Doncs bé, manté la querella que s’investiga a Espanya, “havent transcorregut el termini límit pactat, sense que s’hagués acabat l’obra (s’acaba un any més tard al novembre de 2024) i sense que s’haguessin venut la totalitat dels immobles, se’ns assessora pels que eren els nostres únics advocats, que en comptes d’aplicar el contracte signat que estableix amb claredat que estàvem facultats per resoldre el contracte i que el promotor delegat -una societat andorrana- no tingués dret al cobrament de més honoraris, se’ns reitera, assessora i insisteix a començaments de 2024 que l’única solució si els inversors volen recuperar la seva inversió és una dació en pagament en què es reparteixen entre el promotor delegat i els els inversos principals els immobles restants fins i tot sense vendre”. Tot hauria passat per pressions suposades.
“En resum, els advocats querellats, socis de la societat promotora delegada d’amagat del seu client, es queden amb 14 pisos que ells mateixos valoren en 20.192.430 euros, sense cap causa ja que no havia complert l’objectiu que la promoció estigués acabada, venuda i que els inversors recuperessin la seva inversió”
Presumptament, a inicis del 2024, mesos després que els inversors ja haurien d’haver recuperat amb escreix els diners injectats, “s’havien venut en aquesta data tan sols 20 apartaments i els quatre locals comercials, els mateixos que avui dia, ja que el promotor delegat no ha venut res més en aquests dos últims anys”, s’hi diu en la querella, on s’explica que avui per avui, o almenys quan es va redactar la querella, admesa a tràmit pel jutjat de Madrid fa unes setmanes, “suposadament encara queden 25 apartaments per vendre, dels 45 que componen el projecte. I el març de 2024, els nostres advocats insisteixen a signar una novació, en què es reparteixin els apartaments restants sense vendre” entre el promotor delegat amb 14 apartaments i l’inversor principal que obtindria deu habitatges.
La societat inversora i querellant considera que a data d’avui, el preu dels immobles està sobrevalorat, que el promotor delegat “no ha complert la seva obligació contractual”, i que només ella ha complert fent tot el desemborsament econòmic. “En resum, els advocats querellats, socis de la societat promotora delegada d’amagat del seu client, es queden amb 14 pisos que ells mateixos valoren en 20.192.430 euros, sense cap causa ja que no havia complert l’objectiu que la promoció estigués acabada, venuda i que els inversors recuperessin la seva inversió i així mateix maquillar que quadrin amb els 41 milions que haurien de tornar-lo segons l’estipulat inicialment”.