Els darrers dies, la justícia peruana ha aprofundit en la investigació en relació amb les maniobres que Castillo Carazas hauria dut a terme presumptament com a mà dreta de la família que durant anys hauria controlat la Universitat Alas Peruanas (UAP). La fiscalia antiblanqueig analitza les activitats que hauria pogut dur a terme l’exdirectiu de CA Perú SAB i que haurien servit per espoliar, presumptament, l’esmentat centre universitari, que suposadament Castillo Carazas hauria intentat liquidar.
L’executiu peruà sempre ha negat tenir cap relació amb activitats il·lícites, tot i que la premsa peruana ha filtrat en diverses ocasions documentació que avalaria que qui va ser el primer executiu de la filial peruana de Crèdit Andorrà al tomb dels anys 2012-2013 hauria estat implicat en diferents processos de naturalesa il·lícita. Entre la documentació apareguda als mitjans de comunicació peruans hi ha vincles entre les operacions que afectarien l’esmentada universitat i CA Perú SAB.
‘MONEY FLIGHT’
Castillo Carazas també està implicat en un altre cas de rentat de diners que, en aquesta ocasió més més encara que el cas de la UAP, que tindria molta és afectació a la casa de valors peruana de Crèdit Andorrà. I és que CA Perú SAB seria una de les entitats bancàries per les quals, suposadament, haurien passat diners sostrets de PDVSA. És el denominat cas ‘Money Flight’, que hauria servit per rentar 1.200 milions de dòlars. Les autoritats judicials americanes haurien descobert el cas i haurien demanat a la fiscalia peruana que investigués el director-gerent de la filial peruana de Crèdit Andorrà.
En l’epicentre del cas ‘Money Flight’ hi hauria Gustavo Hernández Frieri. Aquest hauria reconegut davant d’una jutgessa de Florida la seva relació amb Castillo Carazas. Tots dos haurien acordat al seu dia operacions entre Ezeli Internacional LTD i la firma CA Perú CAB, que segons la fiscalia antiblanqueig peruana seria una societat financera de façana utilitzada per realitzar transferències de presumptes bons comprats a la ONT-Veneçuela per a legitimar-los a través de la CA Perú i posteriorment ser transferits a paradisos fiscals. El muntant investigat correspondria a uns 27 milions d’euros.
Els bons es compraven i es venien, suposadament, a la casa de valors de CA (i també a d'altres entitats). La cosa és que Veneçuela -d’on PDVSA era la petroliera estatal- tenia un canvi oficial bolívar/dòlar molt diferent al canvi al mercat negre. Aquestes operacions de bons es compraven a un preu i es venien a un altre, obtenint un benefici de 600 milions de dòlars sobre 1.200 milions. Aquesta és l’estafa denunciada, i la causa que va promoure els Estats Units. Com s’ha dit, per CA Perú SAB hi hauria passat una petita part i la fiscalia peruana tindria un dossier sobre el qual mai no s’ha interessat la Justícia andorrana.
Comentaris (11)