La fiscalia ha defensat que les tres denunciants han mantingut versions “coherents, detallades i reiterades” en totes les fases de la instrucció i que els seus testimonis resulten compatibles amb l’estrès posttraumàtic que presenten en alguns casos. Ha subratllat que els primers agents que van atendre a les dones van descriure nerviosisme, plors i dificultats per articular els fets, i que els equips psicosocials han evidenciat que les víctimes van acudir al terapeuta en un context de confiança i vulnerabilitat.
El ministeri públic considera acreditat que el processat va introduir els dits a la vagina i va tocar els pits d’una clienta, i a l’anus i a la vagina d’una altra, sense consentiment. També dona per provat el toc intencionat a la zona dels llavis vaginals de la tercera. Tot i que l’informe d’ADN no ha confirmat restes masculines, la fiscalia ha remarcat que això no invalida la possibilitat de penetració digital, habitualment escassa en material genètic. Tampoc els informes forenses descarten el delicte, ja que les seqüeles detectades són principalment psicològiques i compatibles amb traumatisme sexual. Manté així la petició de set anys de presó per cadascuna de les violacions i dos anys per l’altra agressió.
La fiscalia considera provats els fets i manté la petició de setze anys de presó, mentre la defensa reclama l’absolució total per manca de proves i incoherències en els relats de les víctimes
Les acusacions particulars – en representació de les tres víctimes – s’ha adherit a les conclusions de la fiscalia. Han destacat les contradiccions de l’acusat sobre el nombre de sessions realitzades amb les víctimes, els missatges intercanviats o les zones del cos que treballava en les teràpies. Consideren que els testimonis de descàrrec aportats per la defensa no desvirtuen els relats de les denunciants i que els moviments que descriuen són compatibles amb els tocaments denunciats. També han reclamat indemnitzacions que oscil·len entre els 3.000 i els 25.000 euros en concepte de danys morals i incapacitat permanent parcial, i han sol·licitat l’expulsió de l’acusat del Principat per un període de 20 anys.
Per contra, la defensa de l’acusat ha sostingut que el cas es basa en “fractures lògiques” dels relats i en proves no concloents. Ha remarcat que el dubte no pot perjudicar l’acusat i que la seva trajectòria – amb més d’un miler de pacients satisfets i alguns disposats a viatjar hores per testificar a favor seu – contradiu la “inversemblança” d’uns fets que, segons diu, no tenen cap suport objectiu. També ha qüestionat la coherència d’algunes víctimes, ha negat que hi hagués proves reals d’intercanvi de missatges incriminatoris i ha afirmat que, si els tocaments es van produir, serien “com a màxim imprudents”, i per tant no constitutius de delicte sexual dolós. Per tot plegat, ha demanat l’absolució íntegra i la llibertat immediata del seu client.
El ministeri fiscal s’ha oposat frontalment a la petició de llibertat provisional, tot argumentant risc de fugida degut a la gravetat dels delictes i la manca d’arrelament. En l’últim torn de paraula, el processat ha afirmat que “ha dedicat la seva vida a fer el bé pels altres”.
El cas queda ara vist per a sentència després d’un judici que ha posat de manifest dues lectures completament divergents sobre els mateixos fets.
Comentaris