El text ha vist tancat ja el seu període de presentació d’esmenes. I la sorpresa, no es pot negar, és el fet que CC ha presentat un nombre molt elevat de propostes de modificació. Fins a 82, en un document de 120 pàgines. Com a mínim, curiós si es té en compte que es tracta d’un dels grups que dona suport al Govern que ha tramitat el text. Des de la formació, però, s’ha volgut assegurar que no hi ha cap discrepància important sinó que simplement són millores de caire “tècnic”.
CC, malgrat donar suport a Govern, ha presentat un nombre ingent d’esmenes al text: fins a 82
Ara bé, un dels canvis més importants seria el que fa referència a quin òrgan ha de controlar que es compleix, un cop validada i en vigor, la normativa. La versió original del projecte de llei qualificada relativa al tractament de dades personals amb finalitats de prevenció, investigació, detecció o enjudiciament d’infraccions penals o d’execució de sancions penals, inclosa la protecció contra les amenaces per a la seguretat pública i la seva prevenció -aquest és el nom complet del text- preveia en el seu article 42 que l’autoritat de control fos l’APDA. La fórmula, però, no convenc ni a CC ni, tampoc, a Demòcrates.
Per això, tots dos entenen que cal crear un òrgan específic: la Comissió de Protecció de Dades Jurisdiccionals. Ara bé, cadascú proposa una configuració diferent. Des de CC es considera que s’ha d’establir “com una autoritat administrativa independent amb personalitat jurídica pròpia”. Estaria composta per un vocal designat pel Consell Superior de la Justícia, un altre pel ministeri i un per l’APDA. Entre tots ells hauran de designar un president.
Pel que fa a la proposta de Demòcrates, aquest ens seria l’encarregat d’exercir una supervisió pel que fa al tractament de dades amb finalitzats jurisdiccionals per part dels òrgans judicials o del ministeri fiscal. També hauria de promoure la sensibilització dels professionals i fer d’autoritat de control, entre altres. En aquest cas, penjaria de forma clara de la Justícia. Estaria composta per dos representants del CSJ, un magistrat del Superior, un de Corts, un batlle i un fiscal.
En tot cas, queda clar que la intenció és crear aquest òrgan concret. Ara caldrà veure a quin acord arriben totes dues formacions i si els altres grups poden influir en aquest pacte. De fet, des d’Andorra Endavant no s’han fet esmenes. Sí que n’ha fet Concòrdia. La més destacada és la que preveu reduir de 30 a 10 anys el termini màxim per guardar les dades personals en l’àmbit judicial.