Noves tibades d’orelles del TC a la Batllia per la lentitud de la Justícia

L’alt tribunal estima dos recursos d’empara per les “dilacions indegudes” en la tramitació de procediments judicials i estableix que els afectats hauran de ser indemnitzats

Placa a l'entrada de la seu del Tribunal Constitucional.
Placa a l'entrada de la seu del Tribunal Constitucional. Toni Solanelles

El Tribunal Constitucional ha tornat a estirar les orelles al sistema judicial per la seva lentitud. I ho ha fet per partida doble, amb dues sentències on ordena indemnitzar dos particulars que s’han vist perjudicats pel retard en la tramitació dels procediments que van instar davant la Batllia. En tots dos casos, els magistrats del TC admeten que es van produir dilacions no justificades.

El primer dels processos rau en el contenciós que mantenia la comunitat de propietaris del conjunt residencial Sol-Esquí, al Tarter, amb diverses societats arran del que consideraven defectes de construcció de l’edifici. Es va iniciar l’any 2014 però, des de llavors, poc s’ha avançat. I això malgrat que en algun moment els veïns van alertar que s’estaven produint despreniments a la façana que suposaven un greu perill. De fet, fins al passat agost, encara es mantenia oberta la fase de presentació de proves, encetada el 2016.

En el primer dels casos, hi ha una comunitat de propietaris que espera des del 2017 una prova pericial sobre els desperfectes de construcció de l’edifici, sense que aquesta s'hagi fet encara

Farts de la situació, els propietaris afectats van decidir tornar al TC -ja ho havien fet amb èxit el 2015-. El passat agost, van presentar un recurs d’empara contra la inactivitat de la jurisdicció ordinària que suposaria una vulneració al dret a un procés degut vinculat a poder tenir una decisió fonamentada en un termini raonable. I l’alt tribunal els ha tornat a donar la raó.

En concret, es posava en relleu que el gener del 2017 es va dictar una providència per fer una prova pericial conjunta que servís per constatar els desperfectes patits a l’edifici. Aquesta, però, no s’ha fet encara. El temps ha anat passant sense que es fes cas a la petició dels veïns per tirar endavant aquesta actuació que consideren clau per poder avançar en el procés que ha de permetre, al seu entendre, “reparar els problemes constructius i endèmics del conjunt residencial i que es puguin causar danys a tercers”.

La fiscalia, en canvi, va defensar que no es podia parlar d’una vulneració de drets. Considerava que calia tenir en compte “el volum de feina de l’òrgan judicial”. A banda, argumentava que “el retard es deu a la complexitat processal de la causa i a la conducta processal de les parts”.

El TC, però, no accepta aquest argument, ja que entén que “l’existència de sis intervinents (...) pot justificar que la tramitació sigui més lenta que d’ordinari” però no “que la pràctica d’un mitjà de prova es demori prop de tres anys”. Per això, es constata “l’existència d’una dilació indeguda sense causa justificada, la qual vulnera el dret a un procés de durada raonable”.

El segon cas on també hi ha tibada d’orelles arrenca del segle passat, quan un particular va guanyar una demanda per la qual li havien de pagar prop de 24 milions de les antigues pessetes. Llavors, va acceptar un cobrament fraccionat que es va dur a terme de forma regular fins al juliol del 2016, quan es va aturar fet que va comportar que el perjudicat reclamés a la Batllia que es continués l’execució de la sentència. Sense sort, igual que en les peticions posteriors, del 2017 i dues aquest mateix any. Finalment, vista la inacció de les autoritats judicials i que no obtenia “cap resposta”, va presentar un recurs d’empara al TC.

El TC també retreu a la Batllia que no hagi fet cas a les reiterades peticions d’un home perquè es reprengués el pagament a terminis d’una resolució favorable del 1995, per la qual havia de cobrar prop de 24 milions de les antigues pessetes

“Resulta, doncs, evident que, entre el moment de la presentació del seu primer escrit demanant la represa del procés d’execució (17 de novembre del 2016) i la data de la interposició del recurs d’empara (7 d’agost del 2020), ha transcorregut un llarg lapse de temps. En ell no s’ha produït cap decisió judicial malgrat que la part executant va reiterar la seva petició en tres moments posteriors. El procés, per tant, ha tingut una llarga durada i s’ha produït una evident dilació en temps”, reconeix la resolució del TC, que també considera “no raonable” aquesta inactivitat judicial.

Per això, estima el recurs d’empara. En aquest cas, es reclama a la Batllia que cal “restablir el recurrent en la integritat del seu dret” i, per tant, “haurà d’adoptar les mesures pertinents perquè, en el termini més breu possible, cessi la demora i es dicti una resolució fonamentada en dret”. A la vegada, també s’indica que “la indemnització per danys i perjudicis eventualment soferts pel recurrent a causa de la durada del procés i la seva dilació indeguda correspon a la jurisdicció ordinària”.

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.