En el marc del judici que es fa al Tribunal de Corts contra dos agents de policia acusats de detenció il·legal i tracte degradant, que es juga ser inhabilitats i, en conseqüència, perdre la feina, han declarat com a testimonis els integrants de la cúpula policial. I també membres i responsables de grups i unitats uniformades o no que d’una manera o altra han tingut alguna mena de relació ja sigui amb el cas concret o amb elements teòrics vinculats a l’afer. Tots han coincidit que la manera de fer era traslladar la persona que havia comès una falta (jurídicament una contravenció penal) al despatx per poder fer la pertinent diligència.
El fins fa poc responsable del grup de formació, per exemple, ha dit clarament davant el tribunal que “traslladar una persona a les nostres dependències per una contravenció penal no era una detenció i així s’ensenyava als alumnes”. De fet, d’alguna manera o altra, tant l’exdirector Jordi Moreno com l’actual director Bruno Lasne han explicat el mateix. De fet, ha estat Moreno qui ha parlat de “sistema d’actuar”. I Lasne ha afirmat que “mai ningú no ens ha fet cap advertiment en en el sentit del cas que ens ocupa”. En aquest mateix sentit, la cap del gabinet jurídic -en una gravació de la fase d’instrucció reproduïda durant la vista- ha recordat que mai hi ha hagut cap queixa ni de la Batllia ni de la fiscalia per com s’actuava amb les contravencions penals.
De fet, tots els declarants en qualitat de testimoni han explicat que arran de l’aprovació del Codi penal del 2005 es va fer una circular que no hi era fins llavors deixant clar que per contravenció penal no es podia detenir però que es recomanava, si esqueia, portar els infractors en seu policial per poder confeccionar la diligència. Inicialment les diligències es feien manuscrites, però com que l’autoritat judicial es va queixar de la il·legibilitat dels documents produïts es va acabar imposant com a obligatori que es traslladessin tots els infractors al despatx policial per al temps mínim possible i necessari per confeccionar la diligència.
“Les circulars són d’obligat compliment per a tots els integrants del cos”, han deixat clar tots els declarants amb funcions directives. Tots els comandaments -exdirector, director, director adjunt, el sergent major que estava al càrrec del servei el dia dels fets, l’inspector major cap de la unitat de seguretat pública o qui era cap de formació el 2020, tots- han coincidit en afirmar que la manera d’actuar els processats i la confecció de la diligència que van fer “està ben feta i l’actuació és correcta des de la perspectiva del que aprenen i el que es feia llavors. El 90% dels funcionaris inclòs jo mateix hauríem actuat de la mateixa manera”, en paraules de Jordi Moreno.
SENSE PERCEPCIÓ DE DETENCIÓ
Una de les qüestions que suscitava l’interès de les acusacions era saber què s’entenia per detenció. D’aquella manera, tots els comandaments policials hi han dit la seva. Com l’actual director adjunt Toni Rodríguez que, segurament, quant a definició, ha estat el més concís i encertat. “Des del moment que hi ha una privació de la llibertat ambulatòria es pot dir que és una detenció.” Però seguidament hi ha deixat anar: “Però fins ara no s’havia dit tan clarament.” I és que com Rodríguez, tots els comandaments, actuals o jubilats, han deixat clar que amb el fet ‘d’acompanyar’ una persona al despatx volent o sense voler-ho per estendre una diligència “no teníem la consciència que fos un il·lícit”.
Però, de fet, tampoc ningú no els ho va dir, que estiguessin fent res de malament en el protocol de les contravencions, que és el que està a debat. Fins al 2020, quan arran de l’incident de l’aparcament del carrer Callaueta i la denúncia dels propietaris posteriorment convertida en querella -que es va dirigir en un moment donat contra tots els integrants de la direcció del moment més formadors i altres persones vinculades als ara dos únics processats-, la situació va canviar. La Batllia va arxivar la causa en un primer moment. Però el Tribunal de Corts va veure indicis de delicte de detenció il·legal.
I arran d’això es va emetre una nova circular en què tornava a la situació primària del 2025: les diligències per les faltes es fan sobre lloc manuscrites o com sigui. I, en tot cas, si cal que la persona implicada vagi fins al despatx policial ho ha de fer per voluntat pròpia i signant prèviament un full de conformitat amb l’acompanyament. Tots els comandaments han deixat clar que des de la nova circular, la del 2023, l’operativa ha canviat molt profundament. “Canvia tota una pràctica policial”, ha exposat, per exemple, el màxim responsable de la unitat de patrulles, on estaven el 2020 els dos processats. I també en la manera de formar els nous agents. En la teòrica i en la pràctica.
Les declaracions també han evidenciat moltes mancances a nivell d’instrucció jurídica dels funcionaris de policia. D’inici, la base, pot ser correcta. Però amb els anys no hi ha cap mena de seguiment, reciclatge o el que sia. De fet, d’això, en certa manera, s’ha queixat un dels processats, de qui han parlat meravelles tots els funcionaris policials que han passat per la sala de vistes, tinguessin el grau que tinguessin. I com ha dit l’actual director del cos, Bruno Lasne, “nosaltres consideràvem que no era una detenció il·legal i si ells van obrar de tal forma va ser perquè en la formació inicial i en la de base era el que es feia. Ells només van fer el que van aprendre a la base”.
DE PREPOTENTS I ARROGANTS A UN PAS D’UNA SEGONA CONTRAVENCIÓ
Especialment destacada i aclaridora del comportament dels uns i dels altres -que la declaració de la querellant i sobretot la del seu marit ja havien permès donar pistes del tarannà- han estat les declaracions de l’operari de manteniment policial que acompanyava els patrullers el dia dels fets i de la del sergent major que aquell dia estava de responsable del servei. Tots dos han coincidit en definir el comportament dels querellants: “Arrogants.” De fet, el comandament policial ha explicat que quan el marit de la senyora, que va ser la que es va traslladar al despatx, es va presentar a l’edifici policial a demanar explicacions, “vaig estar a un pas de fer-li una contravenció penal a ell” perquè només feia que cridar. De fet, ja durant la instrucció el mateix comandament ara ja jubilat va indicar que el matrimoni era dels que “estira de la corda fins que la deixa a punt de trencar-se”. I després d’explicar que no hi havia cap gravació de l’actuació de la patrulla, ha reconegut que mostrar documents -com la diligència de la saig acordant el segrest d’un vehicle- amb dades de tercers “no és correcte però sí efectiu” perquè pot contribuir a fer abaixar el suflé. I el tècnic de manteniment que acompanyava els policies processats el dia del servei ha parlat dels querellants com de persones “molt arrogants, prepotents” i tot deixant clar que qui va interlocutar més a l’aparcament va ser la dona, ha assegurat que es van adreçar en tot moment “contestant malament” i amb “males paraules”. Mentre que pel cantó policial “en cap moment se li van dir males paraules i se’ls va intentar explicar la situació”. Que és també em que va mirar de fer, ja al despatx policial, el sergent major que estava de responsable del servei.