El bancari ha explicat que tota aquella inspecció “molt exhaustiva” que es va realitzar els mesos d’abril i maig del 2014, coincident pràcticament amb les pressions que rebria posteriorment BPA, va resultar molt estranya. I que els empleats de Banco Madrid que van rebre els inspectors del servei espanyol de prevenció del blanqueig, l’homònim a la UIFAnd, van veure molt estrany que les primeres preguntes anessin dirigides a obtenir informació de tots els comptes dels clients xinesos, una tipologia de clients que ni Banco Madrid ni BPA no tenien.
De manera sorprenent per als empleats de la filial espanyola del banc andorrà, els inspectors de l’organisme de prevenció de blanqueig a Espanya el primer que volien era informació dels comptes d’uns xinesos que mai havien estat clients
Miquel ha explicat que “no és normal” que l’informe derivat de la inspecció trigués tot el que va trigar en lliurar-se, un informe que va arribar una setmana abans del ‘notice’ del FinCEN. L’ex-CEO de BPA ha explicat que fins una persona de l’experiència del llavors president de Banco Madrid José Pérez no entenia res i que les respostes que va obtenir de les preguntes fetes als organismes pertinents no n’hi havia cap de concloent ni clara.
Joan Pau Miquel, preguntat per un dels advocats defensors, ha explicat que tot i que al Sepblac hi treballen policies, ni Barroso ni Martín Blas “no havien de tenir cap coneixement” de la intervenció de l’organisme de prevenció del blanqueig i, en conseqüència, semblava “inconcebible el nivell de detall” que els dos policies d’alt nivell tenien quan es van dirigir als dirigents de BPA per advertir-los que si no col·laboraven en allò que se’ls demanava l’entitat bancària podria tenir problemes.
ESTRUCTURES BANCÀRIES
Miquel ha continuat responent preguntes de les defenses dels altres processats. L’ex-CEO de BPA ha repassat, per exemple, la resolució final del Sepblac d’aquest passat agost en què tanca la possibilitat de multar Banco Madrid ja que no s’hi ha trobat cap infracció subjecta de ser sancionada, i també ha fet referència a l’informe que el propi banc va encomanar a un despatx jurídic de Barcelona per tenir clar els riscos a què podia incórrer BPA i l’afectació que l’operativa del banc podia tenir en relació al fet d’haver-se establert a Espanya a través de Banco Madrid. Durant la sessió s’han repassat documents que evidencien com l’informe jurídic en qüestió no va estar correctament realitzat no pas perquè els seus autors no fessin la feina que corresponia sinó perquè no van gaudir de la col·laboració necessària d’alguns comandaments bancaris.
Miquel ha posat de relleu la “simetria” entre el funcionament de Banco Madrid i BPA i el fet que operaven pràcticament com un sol banc. I ho remarcat tot evidenciant que els diferents tribunals, de diversos àmbits, que han hagut de resoldre causes obertes contra la filial espanyola del banc andorrà han acabat concloent que no hi va haver res d’anòmal o, almenys, punible en relació a l’actuació bancària.
Prèviament, l’ex-CEO de BPA ha posat en relleu el funcionament de les estructures bancàries per diferenciar-lo d’allò descrit en l’aute de processament. I ha evidenciat també Miquel la disbauxa que s’ha emprat en relació al processament (o no) dels membres del comitè de prevenció de blanqueig de l’entitat bancària. Alhora, s’ha remarcat com de novedosos i avançats per a la plaça financera eren els controls que impulsats pel conseller independent Luis Cesar Jayme BPA va començar a implementar ja al 2003.
Comentaris (3)